De la ruralia a la massificació turística. De la infantesa a l’edat adulta. Del somni daurat a la dura realitat d’un model desgastat. La Mallorca en transformació de la primera novel·la de Maria Antònia Oliver, Cròniques d’un mig estiu arriba als escenaris de la mà de La Fornal d’Espectacles. Ho duen a terme amb la direcció de Frederic Roda i Francina G. Ars i amb Cristina Terzi interpretant Maria Antònia Oliver i Joan Gomila l’infant protagonista de la història.
Cròniques d’un mig estiu, que tot just aquest mes de setembre tornarà a estar disponible a les llibreries gràcies a l’editorial Veus Pròpies, ens explica la història d’un nin de catorze anys que deixa la vida de poble per anar a fer feina com a mosso en un hotel de la costa. A través del seu dietari, ens parla de les experiències personals del jove, però també retrata un món canviant, marcat per l’eclosió del turisme i ple de desigualtats socials. “Se’n va a fer feina de botons i a mesura que les setmanes passen, Maria Antònia Oliver ja treu la crítica al model i els problemes que suposa: de llengua, d’identitat, d’explotació dels treballadors… També podem veure un inici de crítica al món patriarcal… Veiem tots aquells temes que posteriorment marcaran de ple la seva literatura. La coincidència és que parla del turisme quan nosaltres en començam a estar bastant cansats. Veiem que aquell món ha estat una mentida. Els mallorquins no han pogut triar el seu model, que va venir imposat per la socialdemocràcia europea i que va servir per blanquejar el franquisme. Aquesta cucavela dramatúrgica dins la peça, fa que en l’actualitat, prengui moltíssim de sentit: crec que els mallorquins mai havien estat tan conscients de com de malament podem acabar amb aquest model” explica Joan Gomila que afegeix que l’obra du implícita una denúncia social: “Han fet amb nosaltres allò que uns poderosos varen decidir un dia i ens han convertit en víctimes”.
Així mateix, l’actor conta que sempre havia volgut traslladar qualque cosa d’Oliver sobre els escenaris, però mai havia sabut exactament el què. “Vaig llegir que Rowan Atkinson s’havia inspirat en un infant per crear el personatge de Mr. Bean i vaig pensar ‘ostres, això es pot fer!’. A més, hi havia un altre precedent: en Pep Cruz va fer també un personatge fa anys a Infantillatges en què també anava de nin damunt l’escenari. Així em vaig veure amb cor d’encetar la dramatúrgia. D’això ja fa tres anys i després ha anat evolucionant… Posteriorment, li vaig demanar a en Frederic si li podia pegar una ullada i ell va proposar una sèrie de canvis fins a donar-li la forma final”.
En aquest sentit, Gomila argumenta que la mirada de l’infant és molt encertada perquè “passa per una ingenuïtat inicial, un entusiasme per abandonar el poble per posteriorment donar pas a l’enyorament, el desengany… Ell mateix crea i inventa un món i s’adona que l’han enganyat. És la història d’un nin però també d’una persona adulta, que contempla la seva història de manera molt crítica”.
Roda, que fa anys que col·labora amb el responsable de La Fornal, assevera que els seus processos sempre solen ser similars i en aquest cas, després d’una primera versió, “se’ns va acudir que Maria Antònia Oliver fos present a escena com a creadora. Així mateix, els personatges que formen part d’aquest ecosistema, són veus en off i van apareixent de tant en tant”. A més, per altra banda, explica que han decidit fer una proposta escènica immersiva, amb una gran pantalla en què es projectaran diversos dibuixos d’un hotel buit fets pel vinyetista Enric Sant i que serveixen com a teló de fons i escenografia.
Un dels grans canvis d’aquesta dramatúrgia és, precisament fer aparèixer Oliver sobre l’escenari, un repte que l’actriu Cristina Terzi afronta amb valentia i moltes ganes. Terzi, que és del Delta de l’Ebre, explica que “la immersió lingüística i fonètica ha estat un repte xulíssim. Més enllà, per a la construcció del personatge, he intentat entendre el seu univers i apropar-me a la seva mirada sense voler-me apropiar de res. Crec que ha estat una oportunitat i una font d’aprenentatge, he cercat material, entrevistes… De fet, la mateixa tarda que em va arribar la proposta vaig anar a la biblioteca a agafar el llibre i tot d’una em va enganxar. És una història que, tot i ser dels anys 60, és molt vigent”.
D’altra banda, l’actriu explica que el seu paper serveix per a retroalimentar el personatge de l’infant, escoltant-lo i acompanyant-lo. “Hi ha també un parell de monòlegs que serveixen per presentar la Maria Antònia en la seva entitat, més enllà d’aquesta primera novel·la: el seu pensament, la crítica social, el feminisme… La seva mirada”.
Dia 29 d’agost, a les 19 h hi haurà un passi per a programadors i un col·loqui posterior a La Fornal, però l’espectacle s’estrenarà oficialment dia 11 de setembre a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem i després faran uns dies al Xesc Forteza de Palma. Cròniques d’un mig estiu arribarà d’aquí també a Manacor, però d’aquí a uns mesos i farà ruta per diferents teatres de Mallorca com també de Barcelona i València.
