skip to Main Content

La gent de Son Macià pensa tot l’any en les Beneïdes

No ho ha dubtat ningú mai. Son Macià és un poble que s’estima i que sap fer festa, perquè estima, desesperadament, les seves tradicions i ritus més ancestrals. Ningú en tot el terme, ni en tota la comarca, podríem dir, és capaç d’armar unes beneïdes com les macianeres, plenes d’orgull pagès, d’autenticitat, de sinceritat, de rialles, de missatges indirectes, i de cops directes també a la moral i a la política conservadora que fa tants d’anys que hi impera. Enguany el coronavirus no ha volgut beneïdes, però la bona gent de Son Macià ha tret faves d’olla i ha fet un vídeo “per aprendre a donar importància a allò que tantes vegades havíem donat per fer i no havíem valorat prou”. Infants del poble retratats amb els animals de ca seva tanquen amb una galeria de fotografies les beneïdes més tristes, per inexistents. Son Macià, a més, també ha volgut fer un document recordatori per als seus dimonis, en Tomeu, el Fadrí, el Dimoni Verd, i el Vermell, la dimònia Antònia del Sac i sobretot, en Macianarro, que es fa uns escaldums d’animals de peluix amb brou de lleixiu…

Reproduïm tot seguit el text de Miquel Sureda, Guinei, fet expressament per a aquestes beneïdes virtuals:

“Veig els carrers plens de carrosses, d’animals de pèl i de ploma, d’infants riallers, vestits de pagès, o de dimoni…”

Senyores i senyors, nins i nines i altres absents, siau tots benvinguts a les beneïdes de Son Macià. L’any 2020 ha estat un any de returada i descobriments. Un any no per oblidar, com dirien alguns, sinó un any per aprendre a donar importància a tot allò que tantes vegades havíem donat per fet i potser no havíem valorat prou: una abraçada o una estreta de mans, per exemple. Començam l’any 21 amb l’esperança de tornar a una normalitat millorada, on puguem reprendre activitats que ara no convenen. Com es ara, les Beneïdes. Mir i veig la plaça plena de gent. Veig els carrers plens de carrosses, d’animals de pel i de ploma. De nins i nines riallers, vestits de pagès, o de dimoni. Veig els carrers plens de vida, de somriures, de cultura, de sentiment, i d’arrels que sostenen l’arbre del qual mai no falta el fruit. Veig com l’aigua beneïda dóna salut per l’any sencer, com la mata, el fasser i carro fan tot un cos en moviment circular per arribar a una segona volta amb ensaïmada assegurada. Veig ball de bot i sarau i energia mallorquina concentrada en redol de l’illa que anomenem Son Macià i que acull gustosament visitants de tot arreu. Veig que m’ho mir i ho pens i que entre tots ho sentim. Veig per tant, que d’alguna manera, fem realitat, com cada any, les Beneïdes.

Miquel Sureda, Guinei

 

Back To Top
Search