skip to Main Content
“La Gran Majoria De Dones Treballen En Pisos I Aquí és Molt Difícil Arribar”

“La gran majoria de dones treballen en pisos i aquí és molt difícil arribar”

Immaculada Mas (Badalona, 1957) és infermera assistencial i vocal de l’àrea de prostitució de Metges del Món a les Illes Balears. Parlam amb ella sobre la situació de les persones que exerceixen la prostitució a Manacor i l’impacte de la pandèmia.

Quina tasca féu des de Metges del Món amb les persones que exerceixen la prostitució?
La feina que fem ara és una mica diferent després de la pandèmia. Actualment fem bàsicament assistència sociosanitària: distribució d’aliments, productes d’higiene bàsics, allotjament temporal i repartiment de material preventiu. També atenem moltes telefonades per fer seguiment sobre com estan físicament i psicològicament. Específicament, quan la dona ho ha demanat, també hem donat suport psicològic. Abans de la pandèmia fèiem més sortides i acostaments a carrer, clubs i pisos… Bàsicament es tracta d’estar allà on elles són. L’atenció sociosanitària segueix sent la mateixa i també fem cursos i tallers educatius, entrega de material informatiu i molta sensibilització i mobilització social. Una altra feina important és facilitar l’accés a la targeta sanitària i ajudar-les en tràmits d’estrangeria perquè moltes d’elles estan en situació irregular.

Hi ha un perfil de persona que exerceix la prostitució?
Sí. Bàsicament es tracta d’una dona jove, d’entre 30 i 35 anys, amb fills i nivell d’estudis baix, tot i que hi pot haver alguna universitària i amb recursos econòmics molt baixos. Arran d’aquesta crisi però també ha sorgit el perfil de dona espanyola. Fins ara se’n veien molt poques i ara tornen a la prostitució o comencen a exercir-la.

Quin percentatge hi ha d’homes?

Varia una mica segons la zona però a nivell general un 96% són dones. També hi ha un percentatge petit de persones trans, un número petit però molt estigmatitzada i que s’ha de tenir molt en compte. La representació masculina és gairebé insignificant.

Actualment sou l’única ONG que actua a la zona del llevant. Teniu dades de la quantitat de persones ateses?
Perquè puguis veure l’evolució i el creixement exponencial: l’any 2017 vam atendre 19 dones; l’any 2018 vam passar a 81 i l’any 2019, 193 dones. De moment no tenim dades del 2020 però pensam que l’augment serà major. També és veritat que a mesura que comences a fer feina de camp, coneixem i accedim a molts més casos.

I a escala autonòmica?
En total, l’any 2019 tenim 1609 persones ateses. Tot i això, no arribam ni molt manco a tota la població que volem perquè hi ha moltíssima mobilitat. Accedir i rastrejar els pisos és molt complicat.

A Manacor hi ha la sensació d’invisibilitat, que la prostitució no existeix perquè no està als carrers. Creus que ja va bé que sigui així?
Crec que és important destacar una dada. Segons estudis del Ministeri de l’Interior hi ha un 39% d’homes que fan ús de la prostitució. És un problema que està i que existeix i el punt de mira s’ha de posar en l’usuari. És veritat que és fàcil de detectar a través dels clubs però la gran majoria de dones treballen en pisos i aquí és molt difícil arribar. També s’anuncien en pàgines web i amb un treball minuciós, aconseguim accedir als pisos i conèixer les dones però l’elevada mobilitat dificulta la tasca de seguiment.

La prostitució en pisos és una tendència relativament nova?
Ja fa un temps que existeix però és cert que ha augmentat en els darrers anys i hi ha manco presència al carrer. Això té molt a veure amb les màfies. La prostitució és alegal i per això hi ha màfies que duen dones des de països en vies de desenvolupament. El fet de tenir-les en pisos fa que les dones siguin molt més vulnerables. En un club està molt més regulat i accedir als pisos és molt més complicat.

Com ha afectat la pandèmia?
Les dones no podien sortir al carrer i per elles ha estat un moment de molta més opressió per part de puters i dels tractants. Això els ha fet tornar encara més vulnerables. El fet de tancar els locals més visibles ha fet que la prostitució estigui encara més amagada. Hi ha hagut també la tendència d’enviar les dones en taxis directament a domicilis, una situació d’encara més desprotecció. Elles estan molt conscienciades i saben els riscos de la pandèmia però és impossible pensar en un distanciament social en aquesta situació. A més, necessiten molt els diners perquè els seus recursos són escassos o tenen deutes s’han donat encara més abusos, tant sexuals com econòmics. A més, tot i que s’ha posat en marxa la Renda Bàsica, les persones més vulnerables no poden accedir-hi perquè la majoria no tenen papers ni empadronament ni compte bancari.

Com us coordinau les entitats que treballau en temes de prostitució?
Existeix la XADPEP, la xarxa d’atenció directa a les persones que exerceixen la prostitució. A través d’aquesta xarxa ens organitzam les diferents entitats que fem feina amb dones en situació de prostitució, com per exemple Creu Roja, Casal Petit o Amaranta. A nivell institucional també hi participa l’Ajuntament de Palma o l’IbDona, la policia i també l’IbSalut.

Quina seria la millor opció per solucionar aquesta situació?
Des de Metges del Món defensam una posició abolicionista: volem reconèixer la dona, donar-li alternatives i treballam a través de l’educació social i la incidència política. És important que aquestes persones puguin accedir a ajuts i a formació. Si tenen una alternativa millor, l’agafen.

 

Back To Top
×Close search
Search