La devoció a Sant Josep, pare putatiu de Jesucrist, no és tan antiga com es podria pensar. No fou important fins al segle XVII (gairebé a totes les esglésies mallorquines hi ha una capella dedicada a aquest sant). En aquest segle ja trobam bastantes imatges dedicades a aquest sant, moltes de les quals probablement realitzades pel mateix autor i d’una considerable qualitat. Durant el segle XVIII continuam trobant iconografia dedicada a Sant Josep, algunes de molta qualitat, modernitzada: en destacarà l’escultor Pere Joan Obrador i Soler (entorn 1720- 1792).
P. J. Obrador consta com a autor del sant Josep de la parròquia manacorina, inserit actualment dins un retaule neogòtic. Per la semblança (confirmada per la documentació en el cas de Llucmajor) amb les imatges de les parròquies de Muro i Llucmajor del mateix tema es pot veure que fins i tot emprà el mateix model (com podeu veure en les fotos). Aquest barroc elegant i gens místic, ens delata que l’autor coneixia el moviment afectat de la pietat barroca (un moviment que no arribà a l’escultura mallorquina fins al segle XVIII) i alhora la serena elegància de l’escultura renaixentista: ens proposa no un Josep ancià sinó un jove apol·lini, molt al gust de l’escultura barroca tardana. Pere J. Obrador dominava les proporcions del cos, i en totes les imatges que propòs en aquest article es veu que empra la corba praxiteliana (una cama ben dreta, el maluc inclinat i amb l’altra cama flexionada), que li confereix l’elegància clàssica. L’estofat i la policromia sobre la talla són les originals, excel·lents, i igualment semblants, probablement efectuats pel mateix artista, col·laborador de Pere Joan Obrador.
Altres obres de P. J. Obrador
Autor de retaules i escultor, entre d’altres peces realitzà el retaule major de Campanet, l’escultura del major de Binissalem (1765), la Santa Catalina de Sena de la façana del convent que duu el seu nom: C/ St Miquel, Ciutat (en marés) que podeu veure en la foto.
