Joan Gomila Capó (Manacor, 1962) va ser líder d’AIPC durant 15 anys. Enguany serà el pregoner de les Festes del Carme. Parlam amb ell de la seva vida després de la política i de l’estat de coses del nucli porteny.
A què vos dedicau, ara que fa uns anys que heu abandonat l’arena política municipal?
Encara estic en actiu, som apotecari. Estic amb la meva filla a la farmàcia, a Portocristo. Abans havia de compaginar la feina meva amb la de l’Ajuntament, i diria que fins i tot faig més feina! Sempre enyores una mica poder actuar i fer coses, però vaja.
Quina valoració feis de la tasca de l’equip de govern actual? Què trobau del fet que governin en minoria?
No seguesc els plens, ja me varen bastar els anys que era allà, que eren insofribles. Però no estic desconnectat del partit, tenc informacions, sobretot a través de n’Antònia Llodrà, perquè ens veim cada setmana i parlam de les coses que passen. La situació no la veig gens bé, perquè governar en minoria és un drama. Sobretot perquè no s’aproven els pressuposts i no podem invertir en res. S’hauria d’arribar a acords puntuals per aprovar-los, perquè si no, és que no pots ni comprar res! L’altre dia n’Antònia me deia que hi havia problemes per comprar senyals viaris o papereres. Tenim una desbrossadora espenyada fa 4 mesos per una reparació d’aire condicionat que val 530€, és ridícul! I al Port la vàrem tenir espenyada 3 mesos per un pern que valia 18€. I això són minúcies, imagina’t si parlam de grans inversions. Ara, s’han de posar d’acord! Governar junts, amb els egos, de vegades és mal de fer. Però no s’ha de castigar el poble per la situació entre ells.
Hi ha un debat que, cíclicament, s’apaga i s’encén: la independència de Portocristo. Què en pensau? La veis possible?
Al final, és un tema de sentiments. I els sentiments portenys hi són, sobretot després d’haver estat menyspreats durant anys per l’Ajuntament de Manacor. No hi havia equilibri pressupostari ni d’inversions. Més o menys, amb molta feina per part nostra, s’ha anat arreglant, i avui en dia a Portocristo hi tenim pràcticament de tot: s’ha fet el centre de salut, el centre de cultura, el centre de dia, l’institut, s’han arreglat els carrers, les places, els jardins, etc. I si tu estàs en equilibri, no te queixes tant. Però ara hi ha una generació de joves que té sentiment de poble i que voldria la independència. Voldríem fer una consulta popular, però és complicat burocràticament i hi ha certs partits, com el PP i el PSOE, que no s’ho volen ni plantejar.
Quines mesures urgents necessita Portocristo?
Pràcticament ho tenim tot excepte dues coses: un tanatori, per poder acomiadar-nos dels nostres familiars, i un punt verd, que ja era al polígon de serveis de devora l’institut, però ens el varen llevar. També està programat fer una escola de primària amb poliesportiu i aparcament a la zona de l’Hospital de Llevant. Però són projectes que duran feina i temps.
Com vos enfrontau a una tasca tan simbòlica com fer el pregó de les Festes del Carme?
Li he donat moltes voltes, encara no sé com serà. No serà ni rancorós ni reivindicatiu, xerraré de les festes del poble i de com les he viscudes, i de la meva relació amb Porto Cristo.
