skip to Main Content
La Mateixa Pedra, Una Altra Vegada?

La mateixa pedra, una altra vegada?

Tot i que la pedra mediàtica d’aquesta setmana ha estat una altra, en aquest número nostre volem parlar d’una altra. Sopegarem novament amb la bombolla immobiliària? Hem entrat vertaderament en recessió? S’albira una nova crisi? O ja hi som de ple? O som encara en la mateixa crisi del 2009?

Són moltes de preguntes que economistes, analistes, tertulians i ciutadans de carrer es fan cada dia. És una certesa que des de fa alguns mesos, el centre de Manacor, suposadament el pulmó comercial del municipi, veu com tanquen molts dels seus negocis. Sí, a la plaça i als carrers principals del nucli antic, en aquells que estan tancats al trànsit rodat, i també en aquells en què encara hi circulen cotxes.

Nosaltres hem volgut tocar-ho de primera mà, parlant amb els comerciants, perquè ens expressin les seves dificultats, els seus temors, les seves ànsies. I també amb la màxima responsable del Comerç al terme, Maria Antònia Truyols, i amb qui va ser director general d’Economia Andreu Sansó.

La remor d’una nova crisi a nivell mundial hi és. Els informatius ja parlen del 2019 com el pitjor any de fa deu anys ençà. Les interpretacions són diverses. Hi ha qui és nega a creure-ho, i n’hi ha que ho toquen amb les mans.

Sigui com sigui, la crisi del 2009 és recentíssima i malgrat que els darrers anys s’ha respirat una certa alegria i comerços i famílies han pogut alenar amb una mica de tranquil·litat, encara arrossegam molta de la prudència de consum i d’inversió pública a què
ens va menar l’esclafit immobiliari de fa deu anys.

És molt possible que encara no haguem superat aquella crisi. I també ho és que no estam en les mateixes condicions. Les mesures de contenció per part dels bancs han permès que no es donassin frívolament hipoteques al primer que passava per l’oficina. Cert és que això potser no ha ajudat a un enfortiment de la confiança, però també ha permès que no s’assumissin deutes que no es podrien pagar.

No sembla probable que ens trobem amb la mateixa pedra de fa deu anys. La crisi és massa recent com per no recordar-nos-en. I no obstant això, caldrà que tots plegats facem mans i mànigues per mirar d’aixoplugar-nos de l’eventual temporal econòmic.

Mentrestant, l’Ajuntament haurà de bastir estratègies per revitalitzar, també comercialment, el centre. El tancament al trànsit podria ser una solució. La humanització dels carrers per convertir-los, ara sí, en un gran pulmó comercial i verd, còmode, humà, assequible i accessible. La revitalització de la plaça de les Verdures també hi pot ajudar. Però sobretot, el manteniment: la il·luminació, la netedat, la comoditat, el mobiliari urbà, tot ha de confluir perquè el centre sigui concebut com un gran centre comercial per ell mateix, on puguem trobar de tot, i on hi puguem trobar-hi tothom. Que comprar sigui una part de viure, i no que viure sigui una part de comprar.

Sigui com sigui, si el monstre és més gran que nosaltres, poca cosa hi podrem fer, des del nostre raconet. Esperarem, a veure què passa.

Back To Top
×Close search
Search