“La meva música és molt variada, però amb una actitud punki a les lletres”

Joan Adrià Pasqual, Pistola (Manacor, 1990) ha tengut de sempre relació amb el món de la música. Amb el seu germà Roger ja han publicat dos discs amb la formació fraternopunk Mo Beim. A banda d’haver cantat amb MID, té un disc en camí amb el grup hardcore ManaCore. Ara, treu el seu primer disc en solitari, un EP que ha titulat “Somni, fet, realitat”

Com sorgeix la iniciativa de fer aquest disc? Tu havies fet unes cançons durant el confinament. Aquella feina et va mostrar el camí?
Tot va començar mostrant-li una idea general que tenia per a una cançó al meu germà, en Roger Pistola. I a partir d’aquesta, mos varem motivar a fer-ne més, com va passar amb els discs de Mo Beim. Tot el que vaig gravar al confinament, que era més de conya, em va ajudar a agafar forma per compondre i gravar.

Set cançons. No són poques per a un disc? Parlam d’un llisc de llarga durada o d’això que avui anomenam un EP?
És un EP, ja que dura uns vint minuts. Teníem aquestes set cançons reunides i vaig trobar que eren molt hits i bastava amb set, afegir-ne més hauria estat forçar-les. La idea principal és fer un EP cada any, any i mig…

Ho has fet tot tu? Tots els instruments… la veu, les lletres…
La veritat és que tenc pendent de fa molt aprendre a tocar al nivell de composar. Jo li mostrava les idees al meu germà oralment i ell les va instrumentar i va fer algun cor. Les lletres són meves passades pel seu filtre, ja que té tanta experiència. Per part meva, d’interpretació, hi ha les veus i una bateria elèctrica a l’Intro. En Guillem Martí (Crispy) va tocar la bateria d’un dels temes.

Parlem del títol. Jugues amb el tòpic “Somni fet realitat” però separant cada concepte amb comes. Per què? És una referència directa al disc, que és un somni fet realitat? O també indagues en la relació sempre tan difícil de delimitar entre somni i realitat?
Fa referència al meu somni de treure un disc en solitari, però també a la trajectòria del disc. Simula un somni que no acaba mai, i no s’acaba d’entendre si és real o no.

Com definiries la teva música? Podria ser que hi hagués ressonàncies funky? Què t’influeix? Quins grups t’agraden?
Molt variada, però amb una actitud un tant punkie a les lletres, i també amb algún toc funky, almanco a una cançó.  Definiria aquest disc com un disc de sensacions, total. Hi ha influències de Blur o John Mayer, o R.E.M., per exemple.

On podem trobar el disc?
A totes les plataformes digitals i també sortirà en format físic. En deixaré a Ca’n Lliro i a RockHouse.

Anirà aquest disc acompanyat d’un calendari de concerts?
Me fa moltes ganes reunir una banda, seguir component i fer concerts. Qui s’apunta?