Demanam a exalumnes de la Mostra de Teatre Escolar quins records els genera (1), què significà per a elles fer teatre de joves (2) i què en pensen del llegat de la Mostra de Teatre i de la feina dels Capsigranys (3).
Cati Pou
1. L’experiència no la canviaria per res. M’ha enriquit molt. És ver que consider que era exigent, formar part de la mostra i fer teatre. Era un compromís, però alhora et donava l’experiència de compartir, de passar-t’ho bé.
2. Jo vaig començar obligada pels meus pares, i no tenia gaire clar si m’agradava o no. De fet, a la primera funció, que durava uns cinc minuts, record que no em sabia el text i em vaig quedar en blanc, i el meu company, en Juanito, em va ajudar. Després em vaig animar i vaig continuar amb ganes de fer teatre. També surten aquestes pífies, que són molt gracioses i que es queden gravades, i és el que m’anava enganxant.
3. Manacor no seria el mateix sense la Mostra ni els Capsigranys i sense tota aquesta energia que s’hi ha abocat. La Mostra és un bé preuat identificatiu de Manacor i s’ha de cuidar molt bé. Dona identitat al poble i les persones que han estat al darrere han de tenir el seu reconeixement; han sembrat moltes llavors perquè això continuï germinant i funcionant.
Carme González
1. El primer record que em ve al cap és el del grup d’alumnes que ens trobàvem allà. Un altre és que passàvem per la part del darrere del teatre, amb tots els cartells d’obres a les parets, i record la meva nina petita que pensava: “jo qualque dia vull sortir en aquests cartells”; era aquest neguit d’estar qualque dia també penjada a la paret. El tercer record que em ve és el del dia màgic, el de la funció, quan s’encenien els llums, quan començava tota la màgia i el que havies fet es transformava en una atmosfera increïble.
2. Jo ho vaig viure com un refugi; un espai on durant una hora o dues t’evadies de la realitat. L’adolescència i la joventut a vegades són conflictives i a la Mostra de Teatre Escolar i al grup d’esplai de Crist Rei hi vaig trobar gent que em donava una confiança per poder ser jo mateixa i, alhora, fent personatges, poder fugir de mi mateixa i evadir-me.
3. No crec que el Teatre fos el mateix sense la Mostra ni els Capsigranys. Encengueren tot aquest motoret i gràcies a ells aquests primers al·lots que van fer mostra i van quedar captivats, van captivar també els pares i amics i això ha estat una roda imparable. Això ha fet créixer la cultura teatral d’aquest poble.
Quela Servera-Turnes
1. Record l’ànsia que tenia que arribés dissabte matí, que era quan el meu grup quedava per jugar a imaginar, crear històries per després contar-les. Record riures, il·lusió, l’agredolç dels nirvis abans de sortir a escena, la feina en equip i l’olor de les seves sales, tan particular… Encara d’adulta, em traslladen a la Mostra Escolar i d’estiu.
2. Indubtablement em va ajudar amb les habilitats socials -tenc un tarannà força introvertit-, a alfabetitzar-me emocionalment, a mostrar-me amb la meva expressió particular i a millorar la meva oralitat i retentiva. Moltes d’aquestes eines m’han servit per a desenvolupar-me en tasques laborals que, a priori, res tenen a veure amb el fet escènic.
3. Consider que la Mostra n’és el distintiu, l’element diferenciador. Record que a l’Institut del Teatre de Barcelona -on em vaig formar-, quan em demanaven d’on venia o què havia fet, gairebé tot el professorat sabia situar Manacor al mapa i reconèixer la seva tradició i vasta tasca teatral iniciada amb deler pels Capsigranys.
