El sector de la música és un sector solidari de portes a fora però no de portes cap a dins.
Ha hagut d’esdevenir una pandèmia cruel perquè i per primera vegada en aquesta Illa és constituís formalment una associació de músics professionals (www.promusicsmallorca. org).
Esperem que l’associació sia un amplificador de la problemàtica del sector i que pugui amb el temps aconseguir un canvi legislatiu ja que sense empara legislativa, poca cosa es pot fer.
Els problemes són els de sempre però quan venen mal dades aquests problemes s’accentuen molt seriosament.
La majoria dels músics no són autònoms i si ho són és de temporada per lo que no han pogut gaudir de l’ajuda estatal. Altres treballen esporàdicament en blanc quan es fa necessari fer una factura (la factura a més de desgravar a qui contracta l’allibera de la responsabilitat de donar les altes a la Seguretat Social i del que pot implicar un accident laboral o una inspecció).
Els qui han tingut la sort d’haver estat donats d’alta al Règim d’Artistes més de 20 dies el 2019 han pogut cobrar un atur durant 4 mesos, qui hi va estar més de 55 sis mesos.
El músic (si no treballa en exclusiva per algun representant) es veu davant la terrible inseguretat laboral de l’acomiadament lliure. No cobra liquidacions ni per suposat gaudeix d’unes vacances laborals.
Amb el temps són pocs els músics que segueixen professionalment dins el sector. Com és lògic cerquen una feina que els doni més seguretat i més empara.
Anys enrere quan constituirem la cooperativa Illamusical S. Coop. el notari es posà les mans al cap quan va saber com sobrevivien els músics.
No cal dir que això implica un empobriment cultural ja que la música com a tal es converteix en un simple “hobby” o en una feina complementària.
No és tan sols el desempar dins el sector el que provoca això. El músic professional es veu obligat a treballar dins el sector turístic i aquest és molt poc agraït per a qui estima i vol desenvolupar l’art de la música.
Les administracions programen concerts i música esporàdicament però d’això no en viu cap músic, ni tan sols de les revetles. Representants i empreses de lloguer d’equips de so i llum pot ser si, però no els músics.
Avui en dia no és com anys enrere amb el “boom” turístic on molts de músics feren casa seva i de fet treballaven 11 mesos a l’any amb uns sous més que dignes i amb unes revetles molt ben pagades.
Aquest any 2020 pot ser sia el punt d’inflexió d’un canvi, que de fet ja fa anys es veia venir, dins el sector musical a la nostra Illa. Hi haurà una purgada molt seriosa. La realitat social i econòmica és la que és.
Cal observar que el problema és mundial, és a dir, no cal ni pensar en cercar altres indrets on sobreviure.
Pensar en un vaccí o una vacuna miraculosa és per ara pura ficció i a més el mal ja està fet.
Si el 2021 és com el 2020 (que sembla ser el més probable) el punt d’inflexió està més que assegurat dins el sector de la musica i per suposat dins la majoria de sectors que directe o indirectament (la majoria) viuen del turisme com ara l’entenem.
Pot ser el canvi sia bo però alguna cosa em diu, donada l’experiència, que no serà així malgrat tinguem unes platjes més netes i una Illa menys saturada d’un tipus de turisme que més que deixar-nos diners ens costa diners.
Andreu Galmés
