La necessitat de moure’ns bé

Aquesta d’ara és la Setmana de la Mobilitat EuroMepea. Es tracta, com tantes d’altres celebracions i efemèrides mundials i continentals, d’una d’aquelles fites en el temps que ens recorden que tenim deures pendents i que ens cal prendre consciència d’un determinat fet o necessitat.

En aquest cas, el relat està molt enfocat a conscienciar la població de la necessitat de moure’ns d’una manera sostenible. L’ésser humà, per definició, a banda de social, també és trescador. Des de temps immemorials ens hem mogut. Per cercar aliments. Per conquerir noves terres. Per fer cultivables indrets salvatges. Per conèixer món. Per conèixer gent. Per visitar-ne.

D’un temps ençà, la mobilitat, gràcies als avenços tecnològics, s’ha disparat, en eficiència i en rapidesa. En poques hores podem anar d’una punta a l’altra del món, i amb un cost que, tot i no estar a l’abast de tota la població mundial, si que ho està d’una determinada classe mitjana europea o, com es coneix també, occidental.

L’impacte planetari dels grans viatges i de la saturació de vols és obvi. Com també ho és el de les grans indústries energètiques o d’altra casta. I finalment, també, el del transport domèstic, el dels cotxes i la mobilitat en general dels ciutadans de carrer.

És per això que és determinant, importantíssim, que els ciutadans prenguem consciència, i actuem de forma conseqüent, de tot el que podem aportar amb la nostra actuació quotidiana. Prescindir del cotxe sempre que puguem. Emprar el transport públic. Circular a peu o en bicicleta en els nostres desplaçaments urbans. En definitiva, no consumir energia i minvar les emissions que, particularment, puguem fer de CO2 cap a l’atmosfera. Això, per descomptat, ha d’anar acompanyat d’accions primer pedagògiques, després constrenyidores, per part de l’administració pública. Difícilment agafarem el tren o el bus si no tenim garanties d’una certa rapidesa i unes freqüències que ens siguin útils i avinents.

Tota acció serveix per sumar. En qualsevol cas, però, sabem que la nostra aportació com a ciutadans, i l’aportació de les administracions locals que ens representen, seran coixes si no hi ha una vertadera acció o conxorxa mundial per lluitar contra el canvi climàtic. Les primeres sancionades haurien de ser les grans empreses, i els grans estats, generadors tots plegats d’emissions a l’tamosfera que contribueixen a l’escalfament global.
És per això que ens hem de comprendre com a petits responsables dels desastres del món, però alhora també hem de malavejar perquè qui té el pern del món actuï en la mateixa línia que ja actuam molts de petits ciutadans arribant al centre dels nostres pobles i ciutats a peu, prescindint del cotxe o agafant el tren.

El planeta ens demana que ens moguem bé, i feim bé de moure’ns-hi. Demanem, també, però, moviments responsables als qui ens comanden des de més amunt de tot.