skip to Main Content
La Plenitud De L’estil Helicoïdal (entorxat) A Mallorca I Menorca: 1660-1730 (III)

La plenitud de l’estil helicoïdal (entorxat) a Mallorca i Menorca: 1660-1730 (III)

No obstant els orígens tardogòtics de l’estil entorxat, el triomf i la divulgació d’aqueix recurs es dona a Mallorca a partir de la dècada de 1660 (amb l’església ciutadana de Santa Catalina de Sena), i s’esgota cap a 1730. Es desenvolupà especialment en l’arquitectura religiosa, i no, com es podria pensar, per influència directe de la Llotja sinó del trànsit d’aqueixa influència mallorquina pel Regne de València, on els arquitectes l’aplicaren no només en les columnes sinó en arcs i fins i tot nervadures. Tot i que el barroc helicoïdal es donà en algunes esglésies (parròquia de Binissalem, sa Pobla i Santa Maria del Camí, convents de Santa Catalina de Sena i la Mercè de Ciutat, Santa Aina de Muro…), en alguns cors d’entrada (per exemple, el del mateix convent dominicà de Manacor), alguns annexos conventuals (Socors de Ciutadella) i en l’anell d’algunes rosasses, allà on es desenvolupà profusament fou en les capelles fondes.

Aqueix estil arribà a Menorca (Ciutadella, Maó i Alaior) de la mà d’arquitectes mallorquins (nissaga dels Amorós).

Un estil que es desplaça

L’estil entorxat de les columnes es desplaçà cap als arcs i cap a les nervadures de les voltes (acanaladures trenades o helicoïdals) cap a final del segle XV: certament aqueixa no fou una aportació mallorquina, sinó valenciana. Trobam aquest recurs a la parròquia de Villena, a la catedral d’Oriola, a Sant Doménec i a la Llonja de València, tot i que també l’he reconegut a la catedral portuguesa de Viseu o a l’illa de Sardenya (Sant Andreu de Sedini, tribunes de Sant Francesc d’Alguer), més o manco coetànies de les valencianes o, en tot cas, no gaire posteriors. En canvi, no arribarà a Mallorca i Menorca fins la segona meitat del segle XVII.

A l’esquerra volta de la catedral d’Oriola (entorn el 1500), i a la dreta, primer trast de la capella del Roser del Convent de Manacor amb l’emblema del Nom de Maria (final del segle XVII).

Vista de la rosassa de l’església conventual de la Mercè (Ciutat, segle XVIII), amb dos anells entorxats.

Volta del cor d’entrada de la parròquia de Santa Eugènia.

Detall d’un arc del creuer de la parròquia de Binissalem (hi veim la data de 1704)

Dependència conventual all Socors de Ciutadella.

Back To Top
×Close search
Search