skip to Main Content

La por: un contaminant emocional

No m’he pronunciat fins ara, com a psicòloga i com a infermera, sobre els efectes devastadors d’aquest confinament a la salut mental i emocional de les persones. No cal dir que la salut física, mental i emocional estan interrelacionades i depenen l’una de les altres.
Des que es dóna l’estat d’alarma per aquest virus, vivim en una situació de confinament que, en un primer moment, semblava una pel·lícula de ciència-ficció; cada vegada més, les persones es van adaptant a aquesta estranya situació i la por s’ha instaurat en milions de persones confinades; la POR, la por al contagi, a la malaltia, a la mort, al fet que els meus éssers estimats emmalalteixin, POR I MÉS POR.
Parlaré de la emoció de la por com una emoció universal que, com qualsevol altra, quan penetra en nosaltres i arrela de manera excessiva i prolongada, ens contamina, no només emocionalment, sinó que afecta el nostre sistema immune tornant feble i, per descomptat, menys eficient per respondre a qualsevol virus o malaltia.
La por duita a aquests extrems és una emoció paralitzant que ens bloqueja i ens fa no tenir consciència plena de les nostres possibilitats i la nostra grandesa com a éssers humans. La por ens fa perdre el nostre poder. Això permet que les persones, moltes d’elles empoderades, segueixin tancades i manifestin terror fins i tot a posar un peu al carrer per llençar les escombraries.
Se’ns està privant de la mar, de sol, de camp i en definitiva de tot allò que som: aigua, terra i energia. La llum del sol és fonamental per a la nostra salut física i emocional, per tenir la vitamina D necessària, que és un protector de el sistema immune, per donar llum als nostres pensaments i sentiments.
Se’ns està privant del contacte social, d’abraçar, tocar càlidament, besar i s’està creant una distància social provocada per la por. Quan vas al supermercat pots veure les mirades de por a la gent, la separació de 3 metres per no contagiar-, les mirades fugisseres i les salutacions llunyanes a través de les mascaretes; però l’ésser humà és un ésser social que necessita la calor i l’afecte dels altres.
Ahir mateix en una sessió familiar on necessitava abraçar amorosament els participants i la meva co-terapeuta pel gran treball dels 4, em vaig haver de conformar amb la freda càmera d’un telèfon mòbil i les mirades que, intuïtivament, agraïen els uns als altres aquest espai i aquestes paraules. L’efecte sanador de l’afecte és indiscutible i cada vegada més s’està vetant per por.
La por és contagiosa, s’expandeix com una plaga. Rudolf Steiner va demostrar que si anam al llit amb sensació de por quan ens aixecam recollim aquesta por. Estam davant una plaga emocional, la plaga de la por i aquesta plaga no té vacuna.
Aquest virus, a la meva manera de veure, treu a la llum les nostres ombres; la gent culpa el govern, els xinesos, els poders fàctics i seguim discutint d’on surt, penjant notícies crítiques cadascun mogut per les seves ideologies que pretenen corroborar les seves teories. Tot això ens allunya de la consciència personal i no serveix en absolut per prendre consciència de la greu situació en què ens trobam i dels efectes que causarà en nosaltres si no despertam d’aquesta situació i canviam les coses. De debò pensau que una vacuna ho solucionarà tot? La por ens manipula i deixam en mans d’altres que ens salvin d’aquesta pandèmia, però si cada un de nosaltres no prenem responsabilitat i posam consciència en les nostres vides, les pandèmies se seguiran repetint any rere any i cada vegada ens hi passarem més temps confinats i privats de les nostres llibertats. Si seguim amb por som més fàcils de manipular. De veritat ens donen ordres les persones que consideren que és millor que els nens comencin a anar als supermercats i a les farmàcies i no al camp i la platja amb un criteri personal coherent.
El primer que està en la nostra responsabilitat és alimentar-nos bé, afavorir un bon descans, fer exercici físic, aprendre a respirar, meditar i empoderar i prendre partit en la nostra situació per fer alguna cosa útil. Relacionar-me amb gent que parli el mateix idioma que jo, no seguir escoltant els mitjans de comunicació a tota hora que continuen sembrant la por i parlant de xifres de morts, afectats i contaminats quan no existeix a dia d’avui una prova diagnòstica fiable per aquest virus. Conec pacients diagnosticats de virus amb proves negatives o casos com el d’ahir mateix, quan l’àvia d’un amic va morir sense ni tan sols arribar a l’hospital, per obtenir potser també el mateix diagnòstic? Em sorprèn tant que avui el meu marit pugui baixar a Palma per treballar i que els néts d’aquesta dona, que han viscut tota la vida amb ella, no puguin ni acomiadar-se d’ella. En quin món vivim? Quina és l’escala de valors que domina aquest món?
No parlo de política, som apolítica, per a mi són simples titelles al servei d’altres més poderosos que mouen els fils.
Parl de salut, de canviar el vocabulari, no de combatre el virus. Cal tenir cura de la salut, cal un canvi de mirada i de paradigma. El sistema sanitari, tan centrat en combatre la malaltia, ha de virar cap a un sistema que potenciï la salut. A les indústries farmacèutiques no els interessa afavorir la salut, sinó combatre la malaltia i per descomptat els interessa que creguem que ells vindran a salvar-nos de tot amb els medicaments i la vacuna miraculosa. Per descomptat que la medicina ens ha deixat grans avenços i no cal renunciar-hi, però, no per ells hem de renunciar a la conservació de la salut des de l’essencial i la cura coherent de nosaltres mateixos i no només centrar-nos en una medicina mecanicista, reduccionista, deshumanitzada, que només creu en l’observable, ja que l’ésser humà no només és matèria, és també energia, consciència, ànima. L’ésser humà no només mesura el seu estat de salut pel físic sinó també pel mental i emocional. Igual que hi ha el conegut com a efecte placebo, també hi ha l’efecte nocebo. Allò en el que crec, per bé o malament, és allò que produeixo.
Parlaré de com cadascú podem començar a cuidar-nos per alliberar-nos de la por, per empoderar, per estar conscients, per vibrar en emocions d’amor, serenitat, creativitat, i allunyar-nos de la por, la ràbia i la crítica destructives de la nostra autoestima i la nostra immunitat.
• Pren la llum de el sol en la mesura que puguis, si des de casa no pots al menys quan vagis al supermercat o a la farmàcia, sense ella la teva energia és molt baixa
• Toca la terra, si no tens jardí, en un test sembra alguna llavor
• Fes exercici, és necessari per alliberar serotonina i alliberar-te de emocions de ràbia
• Medita, escolta el teu cos
• Menja menys, només l’indispensable i respira més
• No mengis aliments processats, conserves, sucres, com el que ve de la naturalesa i de la terra
• No escoltis les notícies, els que menys saben són els que més opinen en aquest país, aquest és un dels mals des de fa temps. Com més informats estem. menys formats estem i menys opinió tenim. Escolta només persones que entenguin del tema i que no estiguin pagades per parlar-ne en els mitjans de comunicació
• Fes ioga o estira el teu cos cada dia
• Confia en el teu cos, en el teu poder personal, en el teu sistema immune, quan surtis intenta no tenir por i gaudir d’aquesta sortida
• No et deixis contagiar per la por, utilitza tu temps a casa per fer coses que et facin sentir bé, descobreix amb quines activitats flueixes i fes-.
• Gaudeix de les persones amb les que convius, i si aquestes només, gaudeix de tu mateix.
Et deixo un refrany castellà per reflexionar: “A rio revuelto, ganancia de pescadores”.

Sandra Pérez

Back To Top
×Close search
Search