Francesc Canuto Bauçà va dedicar dues comunicacions a la possessió de sa Vall de la Nou. En aquest article, examinam les seves aportacions a partir de la seva toponímia. Recordem que ja es va fer un repàs als arrendaments de la Vall de la Nou, propietat a les darreries del XIX de la familia Cotoner, amb arrendataris que tenien els noms d’Alcover, Galmés, Pascual, Llodrà, Morey Miquel i Morey Font. Les cases majors eren anomenades Isglésia (en els contractes d’arrendament), ja que compten, encara avui, amb una capella. Es conserven aquí els termes escrits tal com les va presentar Francesc Canuto.
El torrent de na Borges. Una proposta etimològica
És l’element geogràfic més important de sa Vall de la Nou, el qual ha configurat les terres d’aquesta zona del terme de Manacor, conegut com el torrent de na Borges. Ja dins el terme de Manacor trobam el torrent des Caparó, torrent de sa Valleta, torrent de Son Roca, torrent de sa Vall i, finalment, torrent de na Borja o Borges, des de les terres de sa Vall de la Nou fins a la desembocadura, al litoral de la possessió de Son Serra de la Marina.
Pel que fa a Borges, cal descartar el derivat de Borja o del llinatge Borges, presents en el repertori onomàstic manacorí i insular: es proposa aquí que provengui d’un ètim basat en l’àrab borg (torre de vigilància), catalanitzada en borja. Paral·lelismes els trobem a Borges del Camp, les Borges Blanques o Borges d’Urgell; el torrent de na Borja està cartografiat al mapa del cardenal Despuig del 1874. L’anàlisi de la documentació dels arrendaments posa de manifest rastres toponímics com torre i talaia. Una possessió, coneguda després com a rafal, anomenada la Torre, ja està enregistrada als Estims Generals de Manacor el 1578. Un inventari posterior de Tomàs Torrella (propietari de la possessió de sa Vall de la Nou el XVII) registra un rafal anomenat la torre Vella, al costat de la possessió matriu. Ja en el segle XIX; un contracte d’arrendament registra aquest rafal amb el nom de Talaia; i pot ser deu el seu nom a la proximitat d’un talaiot i jaciment andalusí, situat molt a prop del molí paperer. Un altre document del 1851 el situa prop de l’hort Petit, sa Talaia i de l’hort dels Vidriers.
La hidronímia
La font del Raig està ubicada per damunt les cases de la possessió de sa Vall. La seva canal subministrava aigua a les cases i nodria un safareig que alimentava un hort marjat, de nova construcció, ubicat baix de les cases. Es troba en un document de 1746, i en un contracte de 1851 es parla de dues piques per abeurar el bestiar en aquesta font.
La font Major, font de sa Vall o font de na Memòria és la font principal de sa Vall de la Nou, la qual va originar tot el sistema hidràulic. Un document de mitjan segle XIX registra un corral anomenat d’en Memori, malnom d’un arrendatari, i sembla que pren el nom d’aquí. La font Figuera no està localitzada, però es consigna en un document del 1746. La font des Rafalet Drac està esmentada en un contracte d’arrendament del XVII
Toponímia del sistema hidràulic. Genèrics dels elements constructius
S’entrador, situat a Son Roca (1734); calçada, que fa al·lusió a una canalització o síquia empedrada en relació amb el molí paperer (1751); parat, construcció de pedra i morter (1718); portell (1859) amb relació a la possessió de sa Vall (1859); s’Amarador, gorgs o basses ubicats aquí al torrent de na Borges (1736); Es Prat, que probablement designa una zona de prat significativa de la possessió (1840, 1853); síquies i albellons (1711); els horts: horts de la Torre/hort Vell (165, 1707), hort Nou (1707), hort Petit (1786, 1828) i hort del Rafalet Drac i hort dels Vidriers.
Sa Vall de la Nou i els seus rafals
Des del segle XVII sa Vall de la Nou era propietat de la família Torrella. La possessió matriu amb els rafals juxtaposats que havien anat adquirint, conformaren aquest espai: Rafal ses Comes (1652); es Puigsec, explotació agrària de secà i ramadera vora el Rafalet Drac (1652). Es Rafalet Drac o Rafalet d’en Drac (1652) és conegut així des de principi del segle XVIII; el 1707 la propietària era Bàrbara Nunis de Santjoan. El rafal la torre o la torre Vella era una pertinença de la possessió de sa Vall, documentada com a Rafal de la torre el 1652. Es vidriers o barranc des Vidriers sembla ser un cognom, segons Canuto, però absent del repertori manacorí, i una hipòtesi és el trasllat des del municipi de Capdepera, és una possessió de pertinença a sa Vall de la Nou datada ja el 1652. Les cases estan en ruïnes, al peu de l’enrocat d’un barranc secundari conegut com a barranc dels Vidriers, al costat de les cases de sa Vall, i que davalla del massís o mola de ses Comunes de Petra.
Les rotes. La distribució de l’aigua
El territori estudiat registra dos tipus de rotes: les de secà, ubicades generalment al Puigsec i Es Rafalet, i les situades al prat, juxtaposades al torrent. Aquest darrer conjunt ha estat conegut com a rotes Velles, rotes Noves Velles i rotes Noves Noves; també individualment s’han documentat la rota de la Senyora, la rota d’en Jai i la rota Llarga. El treball d’Eugènia Sitjes Vilaró (2015) ha documentat extensament aquest tema; Canuto se centra en els contractes de distribució d’aigua, neteja del torrent i de les síquies, que els usuaris havien de complir escrupolosament.
Els molins
Des del segle XIII es té constància dels dos molins ubicats a sa vall de la Nou. Ambdós eren propietat de la família Torrella el 1652. Posteriorment, al XVIII, es va construir un molí paperer. Així, es compta amb el molí Fariner /molí sucrer; molí Draper/Can Granot i Molí Paperer (1703).
