“La setmana dels comentaris”

Així ho ventilava el batle de Manacor, Miquel Oliver, i es quedava tan ample. I no. És l’abandonament de Portocristo (i la resta de nuclis costaners). Enrocats.
I per reblar el clau afegia que potser, aquests comentaris, “no ens els hem de creure”. Brillant resposta d’un responsable polític i en aquest cas el batle. Allò que no li agrada d’escoltar és mentida.
Tot venia d’una pregunta de na Maria Antònia Truyols (PSOE), en què demanava al batle la seva valoració respecte de la dimissió de Kiko Gil, com a president de l’Associació de Veïns de Portocristo. Es tractava d’un àudio en què donava les raons d’aquesta decisió als membres de l’Associació. Oliver responia que era una decisió personal, que potser s’havia cansat de dedicar el seu temps, que esperava conèixer les raons de fons, i bla, bla, bla. Deixava clar que havia escoltat l’àudio, i per tant era coneixedor de les raons de la dimissió. En Kiko en aquest àudio deia: “Decepció, molt decebut amb l’actual equip de govern, en com s’està privant a Portocristo de millorar, sense inversions ni pressupost, no ens escolten, no es comuniquen, no ens veuen i no fan cas absolutament de res, només van a la seva, a la seva i a la seva. I és una vertadera llàstima, qui hauria de ser la solució, ara mateix és part del problema. I jo no vull gastar cap gram més de la meva energia”. Així de contundent i clar, una esmena a la totalitat a l’actual equip de govern (Més i AIPC). I, tot i això, el batle dona voltes per afirmar que esperarem a saber les autèntiques raons. Així doncs, el batle va mentir a la sessió plenària. Certament, els polítics viuen de les mamballetes, dels copets a l’esquena, de l’adulació permanent, de veure com els seus egos es multipliquen i creixen. Incapaços d’assumir les crítiques i cercar solucions. És més fàcil ser taxatius en afirmar que “els comentaris de la gent no s’han de creure” o directament mentir sense que la veu l’hi tremoli.
I no solament el batle, Antònia Llodrà, delegada de Portocristo, també ha escoltat l’àudio i sap que no és una qüestió personal. Les raons són polítiques i qüestionen la inactivitat o la incapacitat o… de l’actual Govern Municipal. No es pot afirmar que sempre hi ha hagut una entesa amb el senyor Gil i que hi ha hagut un contacte constant, així amb la mirada el batle ho confirmava amb la delegada. D’això se’n diu tirar pilotes fora, amagar el cap sota l’ala o… com cantaven Mina i Lupo, “parole, parole, parole” i no hi ha res pus. La senyora Llodrà no recorda la duresa i exigències envers l’anterior delegat, en Sebastià Nadal. I a les proves ens remetem: fa més d’un any, demanàvem per escrit i per tres vegades una informació sobre els pressupostos d’inversions (i seguim a l’espera), encara no s’ha fet públic el “pacte” entre Més i AIPC. Sempre que es pot es fa apologia de “participació ciutadana” i de “transparència”, i res més lluny de la realitat.
Fa més d’un any l’Associació de Veïns demanava una reunió amb el batle i la delegada per posar damunt la taula les necessitats de Porto Cristo, calia primer xerrar i explorar possibilitats. Així l’Associació presentava un conjunt de propostes, en total 22. Es volia, amb temps a bastament, intentar una aproximació i que en arribar la nova temporada haguéssim posat solució a algun dels problemes (discutir la mobilitat, resoldre el caòtic trànsit a la carretera Coves, qualque intervenció amb el Pla General, neteja, punt verd, etc). I a partir d’aquestes dues reunions RES. Els veïnats de Portocristo han tornat a patir els mateixos problemes i el govern municipal ha mantengut la paràlisi. Se’ns pixen al damunt i diuen que plou, i així anam, “qui dia passa, any empeny”.
Tot i les promeses no s’ha presentat el pressupost pel 2024. N’hi haurà el 2025? Què fa la delegada d’Hisenda, Paula Asegurado? Govern en minoria i “enrocat”. AIPC la crossa necessària de MÉS, i quan la situació es posa lletja treuen a passejar la independència de Portocristo. Així Carme Gomila afirmava que “comptam amb tots els elements per a continuar governant en minoria fins al 2027 sense cap problema”. Prepotència? Geometria variable, però els pressupostos i les taxes són una altra història. Anam de camí a un pacte amb el PP? El temps ho dirà.
I tot amb tants regidors de Portocristo a l’Ajuntament, Antònia Llodrà, Júlia Acosta, Ferran Montero, Maria Antònia Truyols, Esteve Sureda, Paula Asegurado (hi va néixer i viure fins a ja gran) o na Joana Maria Llull (vinculada durant molts anys al grup d’Esplai).
De moment, i amb molt de temps, es presenta un nou grup polític, “EMBAT” (21 de setembre a la plaça de Sa Moladora, a les 11 hores) i és fruit de la frustració generada pel govern actual.