Esteve Sureda no va donar cap sorpresa en el darrer Ple municipal, i ell i el seu company de partit varen votar en contra de la proposta del Grup Socialista de nomenar filles adoptives Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia i Maria Pascual i Belarmina González.
En un detallat argumentari, Sureda explicava que “si proposassin nomenar també fills adptotius tots els ‘fussilats’ (sic) pel socialisme i el comunisme, ho podríem estudiar”, alhora que recordava que “Aurora Picornell i companyia ja tenen el seu reconeixement al Molinar”.
El que ve de nou de tot això, però, és el menyspreu de Sureda per aquestes víctimes de la guerra en referir-s’hi com “Picornell i companyia” i sobretot el singular apel·latiu amb què s’hi refereix: “Les Vermelles del Molinar”. Hi hauria tres possibilitats per intentar explicar la tria d’aquest original nom per part de Sureda. La primera, que pensi que en bon mallorquí no es diu “roig”, sinó “vermell”. La segona, que no sàpiga que el nom de “Roges” fa referència a la ideologia que tenien aquestes cinc dones, i no a cap característica física seva o a cap malnom familiar. I la tercera, que hagi fet servir qualque traductor automàtic, o fins i tot qualque eina d’intel·ligència artificial per elaborar el seu discurs. Així es podria entendre que on diu “Rojas”, el traductor hagués triat “Vermelles”. Ja pot anar ben alerta si és així, perquè hi hauria qualque traductor automàtic que a ell li posaria “Es Tuya Corchera” i al seu company de partit “Lorenzo Navidad”.
