skip to Main Content
“La Tasca Rondallística D’Alcover és Comparable  A La Dels Germans Grimm”

“La tasca rondallística d’Alcover és comparable a la dels germans Grimm”

Jaume Guiscafrè (Artà, 1968) és doctor en Filologia Catalana i també director del departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB. Juntament amb el doctor Josep A. Grimalt, té cura de l’edició crítica de les rondalles que recollí Antoni Maria Alcover, de la qual s’acaba de publicar el vuitè volum.

Feis feina en aquesta edició crítica de l’any 1992 ençà, colze amb colze amb el professor Josep A. Grimalt. Com és el ritme de feina i edició? Anau al dia? Duis sempre feina avançada?
El ritme de feina no ha estat sempre el que hauríem desitjat. Els tres primers volums varen sortir entre el 1996 i el 2001, però a partir del quart el ritme es va alentir perquè tant en Josep com jo vàrem haver d’encarar diverses obligacions acadèmiques. D’ençà del volum setè, però, hem tornat a agafar un bon ritme. Tenim una part de la feina avançada, que és la que en Josep ja va fer a la seva tesi doctoral, que va defensar el 1975, i la que vàrem fer entre el 1992 i el 1995: una recerca sobre les edicions i les traduccions de cada rondalla de l’Aplec, la transcripció de les notes de rondalles i l’establiment del text de cada rondalla que Alcover havia publicat. Aquesta feina, naturalment, l’hem haguda de revisar i d’actualitzar.

Quins aspectes tracta de les rondalles aquesta edició crítica? En fa una classificació? Les compara amb altres contes de la rondallística universal? Les compara amb altres rondalles alcoverianes?
Aquesta edició presenta les rondalles de l’Aplec ordenades i classificades segons l’índex internacional de referència amb què feim feina els rondallistes, que en la darrera actualització, deguda a Hans-Jörg Uther, duu per títol The Types of International Folktales. Per tant, l’edició situa cada rondalla d’Alcover en relació amb la resta de rondalles que l’índex col·loca a cada gran categoria —rondalles d’animals, meravelloses, religioses, humanes, del gegant estúpid, coverbos i anècdotes, i rondalles fórmula— i l’adscriu a un tipus concret dins cada una d’aquestes categories. Aquesta manera de procedir ajuda a posar en relació, si s’escau, les versions corresponents a cada tipus que Alcover va publicar: en el cas del tipus 707, per exemple, n’hi ha sis a l’Aplec. N’hi ha, en canvi, que no tenen una adscripció concreta o que no se poden classificar. Una de les aportacions destacades de la nostra edició —i aquesta va ser una proposta de Francesc Moll— és la transcripció diplomàtica de les notes de rondalles manuscrites que Alcover va prendre com a base per redactar les seves versions.

Com us repartiu la tasca els dos autors? Us repartiu les rondalles? O són més els aspectes que tractau a cada una?
La concepció general de l’edició és d’en Josep, que la va començar a imaginar fins i tot abans de posar-se a treballar en la seva tesi doctoral, que és, de fet, l’embrió de la nostra edició. En Josep és el responsable inicial de la classificació tipològica de cada rondalla i de la confecció de les llistes de motius i també és l’autor de les introduccions que precedeixen cada secció i dels comentaris comparatius i crítics que acompanyen i complementen els textos d’Alcover. Jo m’encarreg d’establir el text de cada rondalla i de regularitzar-ne l’ortografia i la puntuació, de la transcripció diplomàtica de les notes de rondalles, d’elaborar la llista d’edicions i traduccions de cada rondalla i de confeccionar les addendes bibliogràfiques i les fes d’errades incloses a cada volum; a partir del volum cinquè, en el qual vàrem començar a incorporar les novetats de l’índex internacional que he esmentat abans, vaig fer-me càrrec de revisar la catalogació de cada versió i de proposar una catalogació tipològica per a les versions que en Josep no havia pogut classificar amb l’edició de l’índex amb què havia fet feina.

En quin moment sou ara de la tasca? Podem dir que ja ho teniu enllestit?
Podem dir que ja tenim l’edició gairebé enllestida. Ara n’hem d’envestir el darrer volum, que contendrà tots aquells textos que Alcover va reunir en el volum cinquè de la seva edició (1909 i 1924) i que posteriorment Moll va distribuir entre els volums cinquè i vint-i-quatrè se la seva. Aquest volum novè inclourà també diversos índexs i és probable que alguns textos que per raons diverses no vàrem incloure en els volums precedents.

Quines rondalles podem llegir en aquest darrer volum?
En aquest volum vuitè hi ha les rondalles del gegant estúpid, els coverbos i les anècdotes i les rondalles fórmula. Només per esmentar-ne alguns títols: “Una madona que enganà el dimoni”, “Ous de somera”, “En Pere de sa xuia”, “En Gostí lladre”, “Sa rateta” o “Sa rondaia d’en Vit”.

La tasca d’Alcover, per època i per dimensions, és comparable a la dels germans Grimm o altres recopiladors romàntics?
Sí, sens dubte. Tot i que Alcover és posterior als Grimm, que varen publicar la primera edició dels Kinder- und Hausmärchen el 1812 i la sisena i darrera el 1850, la seva tasca és comparable. L’Aplec d’Alcover és més extens i diria que, literàriament, més elaborat, però el dels Grimm ha estat, de molt, el més influent.

La distància lingüística entre una rondalla alcoveriana i un infant d’avui no s’atura de crèixer. Com pensau que s’han de fer arribar les rondalles avui als infants? Sou partidari de les adaptacions? O en canvi creis que la rondalla original pot ajudar a repescar mots i expressions?
La rondalla, com a gènere propi de la literatura oral, no s’entén si no és en la variació i en l’adaptació constants. Un altra cosa són les versions escrites que Alcover va elaborar de les rondalles que els informants li havien contat, que ja no fan part de la literatura oral, sinó de la literatura escrita, de la millor literatura catalana que s’ha escrit mai, i no exager. L’única manera de fer arribar les versions d’Alcover als infants és llegint-los-les. I sí, poden ajudar a repescar paraules i expressions; una altra cosa és que moltes d’aquestes paraules i expressions avui dia encara siguin comunicativament rendibles…

El secessionisme lingüístic ha emprat la figura d’Alcover, i especialment les rondalles, per sustentar les seves tesis. Per què trià aquest model lingüístic Alcover per transcriure les rondalles?
Va triar aquest model perquè no en podia triar d’altre. La literatura oral, que ell va prendre com a base, és radicalment dialectal i no pot ser d’altra manera. La varietat estàndard no és un prerequisit del llenguatge literari o de l’ús literari del llenguatge —si ho preferiu— ni tampoc de segons quins usos escrits. Això que dic no impugna ni contradiu la unitat de la llengua, però els secessionistes… si són ignorants no ho entenen i si són malvats no ho volen entendre.

Un vessant poc explotat d’Alcover és el de polemista. En l’aspecte religiós s’alineà amb les tesis més conservadores. Diuen els seus detractors que sort en tenguérem, que morís abans del 1936. Què en pensau, vós?
Alcover, efectivament, va ser un polemista fabulós perquè, independentment de les tesis que defensava, dominava els ressorts de la llengua. No sé com hauria actuat el 1936, però tot fa pensar que s’hauria alineat amb els feixistes, entre d’altres raons perquè era un home d’Església —la majúscula hi és pertinent— d’ideologia integrista i una persona d’ordre.

Back To Top
×Close search
Search