“La terra de call vermell fa més gustosa la fruita”

Mateu Riera Servera, Fena (Son Servera, 1932) és un home que es mou per la norantena d’anys. N’ha viscudes de tots colors i va ser llaurador, un ofici que no tothom pot bravejar d’haver exercit…

Els infants de Manacor jugaven al joc denominat “Un bon sant, una bona mula”. Hi jugaven a Son Servera?
Sí, però a Son Servera a aquest joc li deiem “Entera”. Feien una retxa en terra i un s’ajupia devora la retxa amb les mans damunt els genolls i els altres l’havien de botar per damunt. El primer qui botava deia “entera!” i els altres deien el mateix. Llavors, l’ajupit es feia una passa enfora de la retxa i quan ja no el podien botar sense trepitjar la retxa, el primer qui botava deia “Amb una, bon sant i bona mula” i els altres deien el mateix. Tornaven botar i deien “Amb dues, fan córrer les vint-i-quatre mules”. “Amb tres, els al·lots de darrere que no diguin res”. “Amb quatre, fan correr sa rata”. “Amb cinc, madò Bet dinc-dinc”. “Amb sis, madò Bet pixs”. “Amb set, madò Bet Xerrac”. “Amb vuit, remenau s’olla des pancuit”. “Amb nou, sa gallineta del rei ha fet un ou”. “Amb deu, saltant, saltant amb un peu”, i tots havien d’anar a botar només amb un peu. “Amb onze, el dimoni s’engronsa”. “Amb dotze, ja està gat i cau”, i d’aqueixa manera… també jugàvem molt a “toc i pam”, que es jugava amb bolls… com jo era un nin, jugàvem molt pel carrer, com que de cotxes, saps que n’hi havia de pocs! Tot eren carros. Quan els pagesos havien anat a missa primera, els carros partien i tot el carrer era nostre…

Practicaven el joc de tella a Son Servera?
Sí. El temps dels meus padrins ja hi jugaven. Féiem una retxa en terra. Darrere la retxa hi posàvem una pedra gruixadeta que li deien “el rèbol”. Davall el rèbol cada nin posava els seus “cartons”, que eren la part de davant i la de darrere de les capses de mistos. Tiràvem al rèbol amb una pedra plana de devers un pam. Aquesta pedra es deia “la tella” i també li deien “la llova”. Si ferien el rèbol, els cartrons quedaven escampats i la tella que estava més a prop d’un cartó, el cartó era d’aquell al.lot, però si pareixia que hi havia dues telles que estaven per l’estil de prop, deien “mides justes són des rèbol”….

Què és o era “fer escabussades”?
Fer escabussades era treure una llobada amb l’arada llaurant en un parell de direccions. Ara per exemple, si enmig d’aquell sementer hi havia un frare (pedra que sobresurt) t’acostaves al frare amb l’arada per poder tomar bé el rostoll que enrevoltava el frare…

Llauràveu descalç, vós?
Sí. Quan havíem de llaurar, el primer que ens deia el padrí era “llevau-vos les espardenyes”… la rella (peça que obri el solcs) s’arribava a gastar de tant de llaurar. Quan estava molt gastada anaven a ca un ferrer i deien “m’hauries de fer un aceró” i el ferrer confegia un tros de ferro o d’acer a la rella. Es deia “fer un aceró” això…

Què és o era un “erer”?
Un garbell gros per a porgar el blat. Quan havíem fet la carena, que era la filera de gra i ventim (palla ventada) tot junt, quan entrava el ventet, ventàvem (llançaven els cereals en l’aire) Quan havíem ventat posaven l’ereradora, que era una branca d’ullastre forcada que li deien “la cerandela”, que a dalt de la cerandela li fermaven una barra i a damunt hi posàvem l’erer. Un home aguantava l’erer i l’ereradora i un altre tirava el blat damunt l’erer per a porgar, per destriar el gra dels baleigs. Per a porgar, sempre t’havies de posar de costat al vent perquè el vent se’n dugués els baleigs (residus)…

Què era “la bastimenta del carro”?
Quan havíem de garbejar, que era dur les garbes a l’era, per poder traginar més garbes, feien créixer el carro. La bastimenta eren vuit barres, dues davant, dues darrera i dues en els costats, i el carro tornava ample i podíem traginar més garbes a l’era…

Què és un tornall?
Un tornall era el darrer solc que havien fet quan s’aturaven de llaurar perquè ja no hi veien i era hora de tornar a les cases. Deien “tenc el tornall a tal punt o a tal altre”…

Com denominau vós a un tipus de terreny on la capa de terra fèrtil és poc profunda?
Això es diu “terra aspra”, és terra prima que la crosta està molt a dalt, que quasi quasi trobes la roca llaurant. A Fetget (Son Servera) la terra és prima…

Si parlam de llaurar, què és “el fort”?
Una terra que encara no l’han llaurada es diu “el fort”, i la terra llaurada es diu “el fluix”…una altra cosa et vull dir: la terra vermella o de call vermell fa més gustosa la fruita. Com teníem Son Moro, els melons sortien molt més dolços que en els altres bocins per mor de la terra vermellosa…

Què significa la dita popular “Sant Miquel, Sant Miquelada, en veure una figa, una pedrada”?
Vol dir que les figues, per Sant Miquel ja no eren bones. També deien “per Sant Llorenç, figues a querns” (abundància de figues)….

Quan era que sembràveu les faves, vós?
Si hi havia saó (bon grau d’humitat), era convenient sembrar les faves per Sant Rafel d’un temps (24 d’octubre)… quan havíem acabat de sembrar les faves, sembràvem l’ordi, la civada, el blat i la farratge… quan ja havien acabat de sembrar, passaven l’arada amb ganxos i a continuació les puntes, i n’hi havia que passaven les “rastres”…

Molts infants eren obligats a fer feina a fora vila “per pa i avarques”…
Això volia dir que es llogaven a canvi de menjar i beure, sabates, i un llit per a jeure i res pus, fora guanyar cap dobler ni un. Llavors hi havia misèria, no és com ara, no. Sempre vaig sentir que deien “s’ha llogat per pa i avarques”, com que dir “en poder menjar i anar vestits, ja esteim salvats”…

Quines cançons tradicionals mallorquines sabeu cantar?
Na Catalina, ramell meu. En mata-setzes. Demà vendrà es meu gitano. Peu carretó. Sa madona loca. L’amo en Pere Dabines. Oh, mumpare. Damunt es coll d’Artà. Jo tenia un paneret. Noltros venim. Pastoret, d’on vens?. Sa Panada. Sa Pastoreta. Vat aquí quatre cèntims. S’espadella. A sa vorera de la mar. S’estrella de s’auba. Una palometa. Ten paciència. Una dona llarga i prima. Els soldats en es “corté”. Tonada des pastar. Es carboner. Tonada des segar. Horabaixa post es sol. Es joc de ses pedretes. Sa corda. Jo tenia un borriquet. En Joan quan va arribar. Mamballetetes. Serra mamerra. Anem a l’escoleta. Sa cadireta. La jardinera. El tio paper, jo el t’encendré. Si la reina tornava. Ses pomes. Ximbombeta. Ses trasformacions… n’hi ha moltes!

07