skip to Main Content

La traca de Pedro Sánchez: plouran vacunes

Indigneu-vos. Pep Barrull

Aquesta setmana i per sorpresa, acabat el Consell de Ministres apareixia Pedro Sánchez per anunciar, a bombo i plateret, un diluvi de vacunes fins al setembre: 87 milions, que a finals d’agost el 70% de la població estarà vacunada i arribarem a la immunitat de grup. També anuncià amb solemnitat que el 9 de maig acabarà l’estat d’alarma, els confinaments i totes les mesures limitadores de la llibertat. I això, ens preguntàrem? Eureka, al maig hi ha eleccions a la Comunitat de Madrid. Electoralisme? Ben segur.
Anem a pams. Difícilment Pedro Sánchez aconseguiria una pròrroga de l’estat d’alarma. Així, abans d’una derrota val més un anunci de victòria. Agosarat? Sens dubte. Just acabam de sortir de les vacances de Pasqua amb una gran mobilitat i molta interacció social, i això podria comportar un increment de casos que ens podrien dur a una quarta onada. L’increment fa dies que es produeix, de manera lenta però constant. De fet són molts els epidemiòlegs i investigadors que ho veuen molt probable. Si aquest fos el cas, les comunitats autònomes tendrien molt complicat actuar per aturar la quarta onada.
Respecte a les vacunes, l’exministre de Sanitat, Salvador Illa, ja va prometre que a principis d’estiu estaríem immunitzats. Davant la incapacitat de gestió, val més vendre fum que arrossegar el cap.
Certament la compra de les vacunes i la seva distribució ha estat i és responsabilitat de la Unió Europea i el seu resultat ha estat un nyap colossal i qualcú – la presidenta, el Consell – hauran d’explicar-ho, assumir responsabilitats i dimitir.
Tot i els antecedents, els incompliments, els retards i la pèssima gestió, Pedro Sánchez fa un anunci incert, temerari i que al final no és més que un acte de propaganda (electoral) i així anam allargant l’agonia de tanta ineficiència. Jo hauria volgut veure el Presidente del Gobierno fent autocrítica i donant certeses (sí, tots ens equivocam, i el Gobierno també, i sempre tenim l’oportunitat de rectificar). Per exemple, que la gestió del SEPE millorarà, s’hi posaran més mitjans humans i materials que agilitzaran la gestió dels ERTE, de les prestacions d’atur… (Això, si no es deixa ningú en darrere). O, els plans per a la transició ecològica, actuacions mediambientals. O, quines són les línies estratègiques que han de permetre la recuperació econòmica, tenint en compte que l’increment de l’atur està desbordat. O, quin dia es faran les transferències a les comunitats dels 11.000 milions d’ajudes per a autònoms, PIME, empreses (més d’un any de retard en la seva aprovació). O, les línies estratègiques per gestionar i impulsar els fons europeus que han-haurien de servir per canviar el model econòmic. O, finalment quina política d’habitatge s’aplicarà per afrontar l’emergència habitacional. O que es farà amb la SAREB, la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, ara que acabam de saber que el deute públic ha passat del 117 al 120% perquè Europa ha obligat a comptabilitzar aquest gran forat d’enginyeria financera que va salvar els bancs i ens ha condemnat a tots. O quan serà que el Gobierno más progresista de la historia posarà en marxa les reformes per garantir els drets civils i polítics de la ciutadania que es vulneren a través del codi penal i la Llei Mordassa, com l’hi exigeix el Consell d’Europa, la Comissió i organismes dependents de l’ONU. O, perquè es vulneren drets bàsics rebentant portes per perseguir delictes de faltes (ja diuen que no hi ha res que no torni, com la famosa Llei Corcuera, encara que fos declarada inconstitucional). O… Al final, tot acaba en l’ús pervers i abusiu de la “propaganda” Quanta decepció d’un govern que es diu d’esquerres.
I ja veurem si, a partir del 4 de maig, no entram en una voràgine d’eleccions inútils. Si Ayuso arrasa a Madrid podríem veure com s’avancen les eleccions a Andalusia. Si el PSOE governa a la comunitat de Madrid, Pedro Sánchez, podria tenir la temptació de convocar noves eleccions per tal de consolidar-se i desfer-se dels seus aliats molestos i esquerranosos, Unides Podem. Quan un presidente no ofereix “certeses”, tot està obert i tot és possible, i l’única realitat constatable és la “propaganda” inútil.
Senyor Presidente, esper les seves respostes.

Back To Top
×Close search
Search