La companyia catalana LaBú Teatre visitarà la Sala La Fornal amb l’espectacle Alma, dins del circuit de la Red de Teatros alternativos, un circuit finançat pel Ministeri de Cultura en el qual s’hi poden veure autèntiques delícies teatrals. La Sala la Fornal com membre de la Red, acull espectacles per a públic familiar. Parlam amb Anna Ros directora artística de la companyia.
Joan Gomila
Anna, Alma, és un espectacle visual dedicat als infants. Què ens proposes en aquest espectacle?
Us proposo una manera diferent de gaudir de les arts escèniques i ho faig a través de la poètica visual. En aquesta part visual és on treballo les ressonàncies metafòriques de tot allò que vull suggerir a l’espectador: personatges, fil narratiu, les emocions… En aquest espectacle he treballat la plàstica de cada estació de l’any i en ella he trobat l’ànima de cada moment, de cada estació, l’ànima d’aquest espectacle. A través de la poètica visual arribem directament a l’emoció de l’espectador sense passar per la raó i aquest és un dels motius principals de la nostra feina com a creadors.
La teva tasca de direcció artística i actriu van de la mà. Com desenvolupes la teva tasca de creació. És un procés llarg fins que arriba l’estrena?
En realitat jo no separo direcció artística i interpretació. Tal com bé dius, van de la mà perquè el verb és CREAR. Així em vaig formar en la meva carrera en Art Dramàtic, on vaig estudiar teatre gestual i després em vaig especialitzar en l’art del mim corporal del mestre francès Ètienne Decroux, entre altres coses. En aquests universos escènics no som intèrprets, som creadors, generadors d’històries a través de la nostra creativitat: de la nostra corporalitat, del nostre imaginari i de la nostra ànima. És un camí diferent d’altres branques de les arts escèniques.
LaBú Teatre és un projecte artístic de creació contemporània que defuig de títols coneguts, com creus que encaixa el teu projecte en els infants i el públic familiar?
Ens agrada la idea de treballar en la creació de nous públics.. O potser no nous… sinó despertar en les persones, alimentar allò que altres companyies o artistes no fan. No ens identifiquem dins l’acte creatiu a reproduir o agafar “títols”. Fa temps que busquem i treballem per trobar els nostres “títols”, allò del que volem parlar, allò que tenim a dins i que necessitem expressar, i alhora investigant, deixant aflorar la manera en què ho volem fer, el nostre propi llenguatge escènic.El públic familiar, els nens, són precisament el millor públic sens dubte: persones sense prejudicis, sense tants murs per davant, com per desgràcia tenim molts adults. I això ens permet tenir, inclús, més llibertat en l’acte creatiu. Estan molt més oberts a rebre estímuls visuals I emocionals, a no entendre, a deixar volar la imaginació, a gaudir de l’acte escènic, a deixar-se colpir, a deixar-se acariciar l’ànima… Que d’això es tracta.
Sou una companyia reconeguda i premiada internacionalment. Per tant sou molt valorats. Com rebeu aquest reconeixement de cara a plantejar-vos nous reptes?
Aquest reconeixement l’abracem. Sentim que és el fruit d’anys de treball i de ser honestos amb nosaltres mateixos.