Son ja tradicionals les conferències, presentacions i altres esdeveniments que la delegació manacorina de l'OCB organitza cada dilluns. Enguany però, segons expliquen a través d'una nota de premsa, aquests esdeveniments…
“L’Hospitalet Vell és el lloc idoni per mostrar la fona”
Dissabte dia 13 i en el marc de les jornades de portes obertes al jaciment manacorí, la colla fonera Mccolins durà a terme una demostració de què és el tir amb fona. Un dels seus integrants és Maties Sagrera (Manacor, 1996) i aprofundeix més en aquest art i la importància que la gent s’hi pugui familiaritzar en un espai com és aquest conjunt prehistòric.
Els foners eren aquells natius balears que defensaven les Illes amb pedres i que també varen formar part dels exèrcits cartaginès i romà. Inclús, varen participar en les guerres Púniques entre el segle V i IV aC. Per tant, el tir amb fona ve d’enrere, de tan enrere que forma una part molt important de la nostra història. “Les unitats d’elit que varen defensar les terres varen assolir molta fama, i aquesta arreleta ha perdurat fins avui en dia en forma d’esport”, afirma Maties Sagrera.
I és precisament aquesta petita partícula de la nostra cultura i tradició la qual arriba dissabte dia 13 al jaciment de l’Hospitalet Vell, a Manacor. Un escenari que qualifiquen d’idoni, ja que és una zona que data de l’edat de ferro, del segle II aC, un moment en què els foners eren molt valuosos tant a les batalles com a l’exèrcit.
Per tal d’acostar-ho a la població es durà a terme una demostració per part de la colla fonera Mccolins que, tot i tenir la seu a Inca, està formada per habitants d’arreu de l’illa. Un dels seus integrants és el manacorí Maties Sagrera i explica que aquella gent que ho desitgi podrà anar fins al conjunt prehistòric per descobrir amb més detall què és el tir amb fona i com s’hi pot jugar. Concretament, dissabte contaran primer la història de la fona i dels foners. Segon, explicaran com es pot competir. Tercer, demostraran com es fa una tirada de puntuada. I quart, deixaran que la gent ho provi.
Una demostració que a Sagrera li agradaria que fos “el principi de la relació entre Manacor i el tir amb fona”. De fet, creu que “seria preciós que en sortís qualque cosa”.
Un tast de què explicaran
El tir amb fona continua escrivint la nostra història tot formant part d’ella. Abans com a mètode guerrer, ara com a esport. A les Illes Balears es fan competicions insulars i autonòmiques, però en què consisteixen aquests certàmens? Sagrera ho explica així: “Es tiren pedres a una diana de fusta que té un centre metàl·lic i ho fas des de diferents distàncies, seguint la mateixa dinàmica que una competició de tir amb arc”. En aquestes es fan deu llançaments, cinc a distància curta i cinc a distància llarga. I com ens imposa la lògica, guanya qui aconsegueix anotar més punts.
La tècnica evoluciona
Al jaciment de l’Hospitalet Vell no podran explicar quina és la tècnica que s’ha d’utilitzar. Més que res, perquè no n’hi ha únicament una de vàlida, sinó que cadascú té la seva manera de tirar i la va canviant a mesura que practica. A més, Sagrera apunta que “els veterans ens aconsellen per polir la tècnica”, un aprenentatge “que no es pot valorar”.
Així mateix, és un esport multidisciplinari. Hi juga un paper important “la part històrica i la mestrança de les fones, així com la seva manufactura i la destresa del que s’hi dedica com a esportista”, afirma.