En arribar cap d’any ens ve la necessitat de fer balanç, però també de generar expectatives. Això hem fet amb aquests deu manacorins, que ens diuen què ha estat per a ells el millor i el pitjor de 2025, i també quin és el desig que esperen que es pugui complir en aquest 2026 que acabam d’encetar.
Aina Galán. estudiant.
“M’agradaria que es pogués conservar el Cine Goya per a les entitats de Manacor”
“Per a mi el millor del 2025 ha estat la companyia i el suport de la meva família i amics davant tot el que he anat fent. En canvi, el pitjor de l’any que ara hem acabat ha estat el genocidi de Palestina i que la gent no entengui la urgència i les necessitats dels afectats.. Finalment, m’agradaria demanar al 2026 la conservació del Cine Goya per a les entitats de Manacor”.
Lola Lloberas, ballarina i coreògrafa.
“Hi ha mirades que volen limitar, tancar i fer callar allò que és divers, lliure i viu”
“El millor del 2025 ha estat poder compartir camí a través de la dansa amb infants, joves i també amb adults. aixó sempre en fa molt feliç. Acompanyar processos, veure créixer persones i comprovar com el moviment obre espais de confiança, d’expressió i de trobada. Ha estat un any de molta feina feta amb cura, però sobretot de vincles. També destac el dia a dia de Manacor: els cafès, les converses, la gent del poble que sent com a família i que fa que cada jornada tengui sentit”.
“El pitjor ha estat la sensació que drets que pensàvem assegurats poden trontollar. Que hi ha mirades que volen limitar, tancar i fer callar allò que és divers, lliure i viu. Com a persona que acompanya generacions, això preocupa, perquè la cultura i l’educació són espais on aprenem a ser, a pensar i a conviure. Un any que ens ha fet estar més atents i més conscients del que cal cuidar”.
“Per al 2026 desig que Manacor continuï sent font d’inspiració per a mi. Que l’acollida de la seva gent i el seu batec quotidià segueixin alimentant la meva manera de viure i d’acompanyar. Desig poder continuar dignificant la dansa i l’art com a llenguatges vius, presents, que ens connecten amb el cos, amb els altres i amb la vida. I que, entre tots, continuem fent poble des del respecte, la sensibilitat i la llibertat”.
Antoni Gomila, mestre i president del Patronat de Sant Antoni.
“El meu desig és que Manacor sigui un municipi on es pugui viure bé tot l’any, amb habitatge digne, oportunitats per als joves, respecte pel territori, la llengua i la cultura pròpies”.
“El millor del 2025 ha estat la força del teixit associatiu i cultural, gràcies a entitats, clubs esportius i associacions culturals que lluiten desinteressadament per mantenir viva la identitat manacorina”.
“El pitjor són les dificultats d’accés a l’habitatge per a joves i famílies, agreujades per la pressió turística i urbanística”.
“El meu desig és que Manacor sigui un municipi on es pugui viure bé tot l’any, amb habitatge digne, oportunitats per als joves, respecte pel territori, la llengua i la cultura pròpies”.
Joan Servera, fotògraf.
“El millor és la gran quantitat d’activitats culturals que s’han programat a Manacor”
“El millor és la gran quantitat d’activitats culturals que s’han programat a Manacor per les diferents entitats culturals de Manacor”.
“El pitjor, la pèrdua dels costums nostres (inclosa la llengua), motiu propiciat tant per la gran quantitat de nouvinguts com per les influències comercials estrangeres i el consumisme que no aporten res a les nostres arrels”.
“El desig per al 2026 és que hi hagi una gran crisi económica provocada pel tancament de totes les fàbriques d’armament i els seus derivats. Tothom demana pau al món i que s’acabin les guerres, però mentre es fabriqui i vengui material bèl·lic hi haurà guerres al món”.
Joan Sastre, psicòleg i dinamitzador cultural.
“El pitjor ha estat la pèrdua de Christian Völker”
“El millor ha estat la rebuda i l’afecte que hem tengut amb les activitats de Matalàs. Hem ampliat el vessant musical a altres facetes, com exposicions, dansa, arts plàstiques, teatre… i n’estam molt contents”.
“El pitjor del 2025 és sense cap dubte és la pèrdua de Christian Völker, de Ramonikos. És una pèrdua molt gran per a mi i per a molta de gent. És una persona històrica dins el món cultural manacorí i mallorquí”.
“El meu desig per al 2026 és que puguem fer front a aquesta onada de racisme i de qüestionament dels drets públics bàsics, dels serveis socials, sanitaris i educatius universals. Aquesta onada fa por i és important no sols no fer una passa enrere sinó fer una pedagogia del que significa tot això”.
Aina Vidal, estudiant.
“El meu desig per al 2026 és fer decréixer la turistificació”
“El millor de 2025 crec que ha estat veure com petits projectes agafen forma de cara a l’any que ve i que tendran un gran impacte a nivel social, cultural…. com ara el Correllengua Agermanat, l’Acampallengua…”
“El pitjor del 2025 possiblement és juntament amb la crisi de l’habitatge, l’auge de l’extrema dreta i de moviments agitadors com ara Vito Quiles a les universitats”.
“El meu desig possiblement seria mirar de trobar mesures reals per fer decrèixer la turistificació”
Joan Gomila, actor i director teatral.
“Enviaria Jorge Campos i Elon Musk a la darrera galàxia”
“El gener de 2025 Donald Trump tornava a la presidència dels Estats Units i capgirava l’ordre mundial cap a pitjor, amb situacions regionals més desestabilitzades i a nivell mundial amb l’augment esgarrifós de l’extrema dreta. El genocidi televisat que ha succeït a Gaza que ha comès Netanyahu amb l’exèrcit israelià, i la guerra d’Ukraïna instigada per Putin que ja ha posat data de 2030 a la tercera guerra mundial han deixat en segon pla els conflictes locals. També a nivell d’estat hem tornat a constatar, i supòs que el PSOE a la fi ho ha vist, que l’estat està corromput amb el jutges fent de polítics i amb mitjans de comunicació i la dreta espanyola donat-los suport. D’aquí que el gran guanyador polític sigui Vox. I això és una pèssima notícia per tots el mallorquins. En darrer lloc hem vist les desigualtats socials augmentar enormement. Si no hi ha pau, no hi pot haver progrés i sense progrés (econòmic i polític) no hi pot haver repartiment de la riquesa”.
“El millor ha estat constatar que encara hi ha molta gent que es mobilitza i periodistes seriosos per dir la veritat. Per tant no hem de tirar la tovallola. A nivell particular ha estat molt enriquidor poder interpretar dos personatges tan antagònics com Bernanos o Llompart, però part damunt de tot, dues persones que creien en la cultura i avorrien la ignorància. Segurament només la cultura ens pot salvar”.
“Per al 2026 a mi me farien molt content si algú feia un coet espacial, amb tot el menjar que necessitin, i a dins hi ficava des de Jorge Campos a Elon Musk i tots els seus missatges i els enviava a la darrera galàxia a milions de milions de milions de quilòmetres de la terra. Millor que sigui un lloc deshabitat, perquè no vull mal a cap altre ésser”.
Elena Barceló, infermera.
“El pitjor és veure que el món se’n va a fer punyetes”
“El millor del 2025, per a mi és veure que tenc gent que em dona suport en els moments bons i en els moments dolents”.
“El pitjor de l’any que hem acavat és veure que el món se’n va a fer punyetes”.
El desig per al 2026, salut, salut i salut, perquè quan la perds la resta de coses no importa gens”.
Sebastià Vives, músic i activista.
“Voldria poder continuar trobant espais on organitzar-nos i generar conflicte”
“El millor del 2025 és haver estat capaços d’organitzar-nos diferents entitats i persones a títol particular entorn a la recuperació del Cinema Goya per generar una assemblea conjunta”.
“El pitjor de 2025 és veure de ben a prop les traves i dificultats de generar projectes col·lectius d’aquesta magnitud”.
“Un desig per l’any vinent és poder seguir trobant espais on organitzar-nos, generar conflicte i continuar coneixent gent interessada a participar-hi”
Antoni Mas, cinèfil i activista cultural.
“Quan aconseguesc posar el peu una mica fiter, només veig una paraula possible: resistència”
“Sempre tenc la sensació que el dia a dia és com un eixam d’espires que esclaten sobre si mateixes en espiral, sobre un mateix lloc, un lloc concret on sembla no existir un temps que pugui ser definit com a tal, en sentit lineal, amb principis i finals, ni fites concretes… o almenys no record haver-ho pogut fer mai… llavors no trob la manera de veure res clar i em costa el que no està escrit pensar en aquestes coses i decidir coses tan concretes dins un entorn amb tantes arestes que es belluguen en infinites direccions… i quan aconseguesc posar el peu una mica fiter, només aconsegueixo veure una paraula possible; resistència, cap a un caramull d’entrebancs sorgits d’un món que de cada dia entenc menys…”
