“Al meu país, o plou poc o plou massa. Si plou poc, és la sequera, si plou massa és un desastre”. Hem passat una bona filada de mesos sense aigua i amb la primavera més eixuta dels darrers anys. Vivim, però, en un clima mediterrani que periòdicament ens turmenta amb plogudes intenses, gotes fredes i torrentades. És evident que el canvi climàtic pot intensificar aquests fenòmens, o els pot fer més freqüents, però no hem de perdre de vista mai que, efectivament, aquestes plogudes massives són pròpies del lloc on vivim. A Manacor hem tengut torrentades els anys trenta, la que molts recorden vivament de l’any 1989, a Sant Llorenç només fa cinc anys del desastre que segà tretze vides…
La setmana passada tornà a ploure de bon de veres a Manacor. Alguns registres parlen de prop de 250 litres. La majoria, però, n’apunten a l’entorn de 150, en un parell d’hores de vetlada.
Sigui quina sigui la xifra, i més enllà d’algunes goteres i d’alguns imbornals que no donaren a l’abast, podríem dir que les conseqüències de l’aiguat de dijous vespre passat varen ser menors, en comparació a les que hi pugui haver hagut en plogudes d’altres anys. El torrent, a la fi, en el seu pas per dins Manacor, pareix que està ben encarrilat i no s’ha desbordat des de fa molts d’anys, tot i que també és cert que la desviació del torrent no va tenir l’efecte que s’esperava i normalment el veim buit d’aigua encara que plogui, perquè l’aigua i la natura ja tenen el seu camí traçat.
Sí que hi ha hagut alguns ciutadans afectats per inundacions importants a ca seva, fins al punt que hagueren de dormir al poliesportiu Miquel Àngel Nadal. El fet és que aquestes construccions estaven ubicades dins una zona grafiada com a inundable i els seus propietaris ja havien de saber que podien ser víctimes d’una desgràcia com aquesta. Tal vegada l’administració hauria de posar fil a l’agulla de forma més diligent i taxativa en parlar de construccions en zones inundables. Sabem que els nostres governs i ajuntaments han de malavejar pel bé comú i per oferir uns serveis als ciutadans, que som els qui sostenim el sistema amb els nostres imposts. Volem sanitat, volem ensenyament, volem protecció dels més desafavorits, volem bones comunicacions i bon transport públic. I ho volem perquè ho pagam. Però igual que la policia vetla per la nostra seguretat amb l’aplicació de les normes de seguretat vial, també hi haurien de vetlar ajuntaments, Consell i Govern pel que fa a les normes urbanístiques.
De moment, no podem estar més que alleujats de veure que les conseqüències de l’aigua aquesta vegada han estat menors del que caldria esperar, si ens atenem a la quantitat de litres que va ploure. Hauria pogut ser pitjor.
