Margalida Álvarez-Ossorio Ferrer ha presentat recentment la segona edició de “Tenor Massanet, la veu de l’Àngel”, la biografia de Bartomeu Massanet, una figura artística grandiosa de Manacor que molt aviat caigué en l’oblit.
Abans de conèixer na Dionísia, el tenor Massanet havia estat enamorat quan tenia devuit anys d’una al·lota manacorina. Un dia, tornant de gira amb un carruatge i entrant a Manacor, va sentir tocar de mort. Demanà noves del decés, i li digueren que la morta era aquella antiga enamorada seva, que havia finit a causa d’un part prematur. Se n’anà cap a l’església, i hi entrà per la Sagristia. L’ambient era lúgubre. Tothom endolat. La tènue llum dels ciris tremolosos. El tenor Massanet caminà cap a l’altar i des d’allà dalt, cantà l’Agnus Dei a la seva enamorada. “L’escàndol va ser majúscul”, ens explica Margalida Álvarez-Ossorio, que recentment ha presentat la segona edició de la biografia de Bartomeu Massanet, l’Àngel Massanet, com es feia dir. En aquell temps, continua, la biògrafa, “allò va ser molt mal vist, i no el varen excomunicar perquè la seva família estava molt relacionada amb l’església, i ell mateix també havia participat als actes litúrgics cantant amb la coral, entre la qual la seva veu ja destacava”.
Bartomeu Josep Massanet Nadal va néixer a Manacor el 3 d’abril de 1856. Era el petit de quatre germans. Després de cursar els seus estudis a Palma son pare, patriarca d’una família terratinent de Manacor, volgué que el fill tengués cura de tot aquell patrimoni. Bartomeu Massanet, però, ja havia estat cridat pel geni de la música. En el seu temps, la mitjana d’alçada era d’1,60 metres. “Ell feia 1,80, era un home plantós, elegant. Massanet tenia grans dots d’interpretació, que superaven la concepció més estàtica de l’òpera de la seva època”, diu Álvarez-Ossorio, que recorda també que a ca seva “no varen acceptar mai el seu gust per la música com a professió, i la gent de Manacor, quan topaven la seva família pel carrer, fins i tot semblaven donar-los el condol per l’ofici que havia triat el seu fill”. I afegeix que “en aquell temps a Mallorca només hi havia una petita temporada d’òpera al teatre del Circ Balear, on ara és l’Hort del Rei. I també al Teatre Principal. Sense sortir de Mallorca ningú es podia dedicar professionalment a allò”. Però Massanet s’hi dedicà, i cantà als teatres més prestigiosos del món: a l’Scala de Milà, a Sant Petersburg, a Roma, a Florència, a Lisboa, a Mèxic, a Cuba…”.
El seu mestre havia estat Joan Goula, un reconegut músic que havia perdut la seva dona, la prestigiosa soprano Dionísia Fité, atropellada per un carruatge a Madrid. Jaume Escalas, un mestre anterior a Goula, va ser qui va suggerir al tenor manacorí que es posàs de nom artístic l’Àngel Massanet, “perquè cantava com els àngels”. Al mestre Goula i el tenor Massanet els acompanyava sempre la seva filla Dionísia, de qui Massanet se’n va enamorar just un dia abans de partir cap a Madrid. Més que joveníssima, Dionísia era una nina de dotze anys. Ell en tenia 24. Son pare no veié amb bons ulls aquell festeig, que tanmateix molts d’anys més tard, hagué d’acabar acceptant. Dionísia i l’Àngel Massanet es casaren i vengueren a viure a Manacor, a ca’n Massanet, el gran casal de la plaça de les Verdures. Allà hi tengueren un fill, Tolito.
Margalida Álvarez-Ossorio recorda un dels altres escàndols que envoltaren l’Àngel Massanet. “El tenor quan tornava de les seves gires internacionals, obria les portes de la seva sala de música i sortia a balcó a cantar per als manacorins que s’arreplegaven a baix de ca seva”. No feia gaire temps que Massanet havia cobrat cent duros d’or per cantar al funeral del rei espanyol Alfons XII. “Amb aquells doblers va fer un collar per a Dionísia. Un dia, Massanet oferia el seu cant als manacorins acompanyat d’una soprano al seu balcó. Dionísia els acompanyava amb l’harmònium”, diu la biògrafa. Durant la interpretació, tenor i soprano s’intercanviaven mirades i altres mostres d’afecte, cosa que va engelosir Dionísia, que “s’aixecà de la cadira, es va arrabassar el collar i el va tirar pel balcó. Els espectadors presents a l’espectacle, s’apressaren a recollir-ne les peces que pogueren”.
La vida artística de l’Àngel Massanet va ser relativament breu, d’una quinzena d’anys. Ell havia establert molts de contactes a Cuba. Després de venir a Manacor per la mort de la seva mare, Massanet es desplaçà definitivament a l’Havana el 1896. Dionísia quedà a Manacor. I el fill Tolito partí cap a Buenos Aires amb l’avi Goula. L’Àngel Massanet, perduda la veu per al cant, creà una acadèmia de cant a Cuba. Vuit anys més tard, Dionísia moria a Manacor d’un atac de cor. El darrer any de vida, Bartomeu Massanet, que ja no tornaria mai de Cuba, s’enamorà de Genoveva Johanet, una al·lota que conegué a l’acadèmia. Projectaren de casar-se. Massanet, però, hagué de ser traslladat de l’acadèmia precipitadament cap a un sanatori, on morí el 2 de novembre de 1908.
Mort el tenor, de qui no se sap on està enterrat, recorda Álvarez-Ossorio que “va arribar a Mallorca un captaire estrany, que va ser trobat moribund sota l’àngel de la tomba de Uetam, un altre formidable baix d’aquella època, en el cementeri nou de Palma. Recuperat el captaire, confessà que s’havia ajagut damunt la tomba de Uetam, perquè no va trobar la que cercava. “Jo sóc el baix Agustín Calvo, que cantava en la companyia de l’Àngel Massanet. Però a l’Àngel se li va morir la veu. I tots morírem també un poc. Va ser horrible, Déu meu! Després, tot va acabar. Vaig ser ahir a Manacor, però allà no en saben res, d’ell. Jo vaig venir a Mallorca expressament per a morir sobre la tomba de l’Angel Massanet”.
Margalida Álvarez-Óssorio va conèixer i es va fascinar per la figura del tenor Massanet gràcies al que li explicava el seu padrí jove, nebot de l’Àngel. Recorda, al casal de ca’n Massanet mateix, on passà la seva infantesa i bona part de l’adolescència, haver discs del tenor en un gramòfon. De tot allò, però, se n’ha perdut el rastre avui, i només podem imaginar com devia ser la fabulosa veu d’aquell àngel romàntic.
