skip to Main Content

“L’Electe és un text que enfoca el polític des de la part més humana”

L’Electe és un text de Ramon Madaula que parteix de la història d’un jove polític que acaba de ser elegit president del Govern de les Illes Balears. Raons Teatre ha decidit adaptar el text i posar-lo sobre l’escenari manacorí. Ilde Muñoz (1976) i Julià Duran (1972) són els dos membres de la companyia i els protagonistes de l’Electe que es podrà veure els dies 18, 19 i 21 de març al Teatre de Manacor. Hem pogut conversar amb ells i amb el director de l’espectacle, Moli Quetglas.

Fotografia: Núria Sànchez

Quan decidiu engegar aquest projecte?
Julià Duran: El projecte comença abans de saber que faríem aquesta obra. Vàrem pensar que ens feia ganes fer qualque cosa junts i vaig veure que s’havia fet aquesta obra a Manacor i em va cridar molt l’atenció. A partir d’aquí li vaig dir a n’Ilde i vàrem començar a fer gestions per aconseguir el text.

Aconseguir el text… Un procés difícil?
Ilde Muñoz: Ho vàrem fer amb la mediació d’en Tomeu Amengual, director del Teatre. Ens vàrem posar en contacte amb en Ramon Madaula per demanar el permís per poder fer servir el seu text i fer-ne una adaptació mallorquina. Aquest text té una versió original del Principat, però també una valenciana i faltava aquesta adaptació a la mallorquina. Vàrem fer l’adaptació en Julià i jo i la vàrem enviar a un filòleg per fer la correcció. Finalment en Madaula ens va donar el vistiplau a l’adaptació del text que vàrem fer.

De què va aquest text? Parteix d’un fet polític però planteja altres elements…
JD: En el fons xerram de persones i no de política. És sobre com les afrontam les dificultats les persones i sobre com fem les coses. De vegades ens pensam que fem les coses per una motivació, però en la profunditat, els motius són uns altres. L’obra en si no xerra de política però sí que parla de poder i de vocacions… De fet, al llarg de tota l’obra no es diu res sobre quin tipus de polític és ni quin partit representa… Anam a un altre espai. La part interessant és que pot arribar a motivar a una persona a assumir el fet de ser president. En el cas d’aquest personatge, quan aconsegueix aquesta meta es troba amb un problema que l’impedeix donar el discurs d’investidura. Per aquest motiu requereix els serveis d’un psiquiatre.
Moli Quetglas: Crec que L’Electe és un text que està molt bé perquè enfoca el polític des de la part més humana. A vegades passa que no som conscients que darrere de la figura dels polítics hi ha persones. Amb l’Electe acabes veient que aquest polític és d’una determinada manera i el coneixes com a persona. De vegades, quan veiem un polític ens oblidam que té una vida, una història personal.
ID: I tot això ho fem en clau de comèdia. És una obra que fa pensar, fa somriure i tira molt d’ironia. Nosaltres pensam que es tracta d’un espectacle que et fa riure, fins i tot un cop acabat, quan vas cap a casa i penses en tot el que has vist.

I quan contactau amb Moli Quetglas perquè us dirigeixi?
IM: Després del confinament. Jo ja havia coincidit amb ell en altres espais teatrals i un pic vàrem tenir el text, ens vàrem posar en contacte amb ell.

Com ha sigut el procés creatiu?
MQ: És complicat perquè és un text amb molts matisos, és molt ric i amb un humor molt fi i intentar reproduir tot això és part de la màgia que hem intentat aconseguir els tres. Això és el que ens ha dut més feina. En Julià i n’Ilde són persones molt compromeses i he pogut comptar amb elles des del principi. De fet, varen començar a muntar l’obra mentre jo estava fent feina encara amb estrenes de la Mostra Escolar i altres projectes com el musical o el centre d’adults. Quedàvem un pic per setmana i ells venien molt preparats, amb el text molt treballat, a deu pàgines per setmana. Després, a partir de gener ja vàrem començar la feina de recerca, de cercar matisos i de jugar… Avui dia encara ho fem, que ens queden 15 dies per l’estrena.

Com heu planificat el muntatge i l’escenografia?
MQ: És molt senzilla a nivell de muntatge perquè és una obra que transcorre en un espai-temps únic: la visita d’aquest polític al psiquiatre. No hi ha canvis d’actes ni de temps. És un despatx amb un sofà, una butaca i un moble. L’aposta és pel text i per la interpretació dels actors.
JD: Però com a contrapunt és una obra amb molt de ritme. És un diàleg constant entre dues persones i en moments es converteix gairebé en una batalla dialèctica. D’altra banda, la música que hem triat és de Damià Timoner per donar a entendre perfectament i situar l’obra en un espai de Mallorca.

Hi ha res més que vulgueu afegir?
IM: Que vengui tothom a veure’ns, que passaran gust!

Back To Top
×Close search
Search