Miquel Serra (Eivissa, 1975) viu entre l’agricultura ecològica i la música. Després d’ “Antiga Hodomura”, ben aviat presenta el seu setè disc, sota el títol “L’elegància dorm”. Parlam amb ell sobre aquest nou treball.
Hi ha molt de biografisme en la teva música. Segueix la mateixa tònica aquest nou disc?
Aquest disc parteix de dos pilars. Un és la pel·lícula “Els ulls s’aturen de créixer”, que va significar tota una remoguda interna molt grossa a nivell familiar i personal. Amb això, també vaig passar per un procés de ruptura amb la meva al·lota. És una digestió de tot plegat.
Què té de diferent respecte a altres discs?
Crec que hi ha una evolució en les lletres pel que fa a l’anterior disc. Mai havia estat tan explícit com ara: sempre havia xerrat d’en Joan, dels padrins o de la família, perquè això no em costa gens però mai havia xerrat de com em sent jo. I això és el que reflecteix aquest disc. De fet, l’empenta per treure aquest disc ha estat la necessitat de gestionar la pena: mentres el feia em sentia un poc bé. Em donava consol posar per escrit el que m’estava passant, de la manera més encertada i exacta i alhora que tengués una micona de gràcia.
L’Elegància dorm. Què vol dir?
En moments en què estàs trist, tens la sensació que l’altra persona està com hivernant; no saps res de l’altra persona. Jo tenia la sensació que la meva parella, en aquells moments, estava adormida. A més trob que és una persona que té unes maneres molt elegants i d’aquí ve el nom.
Ha estat una feina de continuïtat des del darrer disc o t’has aturat?
Sí. En el moment que present una feina, d’ençà que l’he gravat i la discografia el treu passa molt de temps i sempre tenc gairebé mig repertori a punt per al següent disc.
Hi ha alguna novetat pel que fa a la banda?
A part dels que sempre hi ha, en Miquel Perelló i en Jorra Santiago, hi ha hagut molta gent que ha col·laborat. Per exemple la cantant Maria Rosselló, en Jaume Manresa, en Joan Vilà, en Broja, que és un amic tècnic de Catalunya que toca la flauta oriental… És el disc on hi ha col·laborat més gent, tot i que ha sortit d’un moment molt introspectiu. Ho hem gravat com sempre amb Estudis Favela, amb en Pep Toni Ferrer.
T’agrada més el procés creatiu que tocar i fer gira. Com encares això amb aquest nou disc?
Amb els dos darrers discs he vist que si no toques en directe, els discs tenen una durada molt petita i vaig veure hi havia la possibilitat de quedar molt escorat del món musical però no volem que l’ambició passi per davant de la incomoditat. La idea és reunir-nos per fer concerts per aquí però la discogràfica ja ha ofert concerts per Catalunya, així que veurem com anirà.
El presentes el 24 de gener a Palma. Et podrem veure tocar a Manacor?
Clar que sí, a Can Lliro pel febrer.