skip to Main Content

“Les actituds lingüístiques dels joves d’avui ja sortien a Acorar”

Bel Andreu és filòloga i també responsable del Servei Lingüístic de l’Ajuntament de Manacor. Recorda que en el moment de veure l’obra “tenia la impressió com si em pegassin una clotellada”. Per a Andreu, “Acorar és una obra complexa, perquè té moltes de lectures i moltes d’interpretacions diferents” i afegeix que “el fet de publicar el text va ser un encert, perquè es mereix una lectura pausada”.

Bel Andreu reconeix que “vaig passar un guster de la riquesa de vocabulari. És ver que les matances són el fil conductor i més superficial que fa l’obra moilt entregtenguda, però serveix d’excusa per parlar de la llengua i de les paraules, que són la nostra identitat, i quan veia l’obra veia que Toni Gomila ho tenia claríssim”. “Si perdem la nostra llengua perdem la nostra identitat com a poble”, continua la filòloga manacorina, que valora també que “és una obra que la pot veure tothom”. Ara, deu anys després, diu que “pot ser m’aplegues en una temporada més negativa, però en aquell moment Gomila ja va veure que anàvem per un camí de pèrdua del qual jo mateixa no n’era conscient de tot. No sé si hi serem a temps, tal vegada som en un camí de no retorn”. Andreu acaba alertant que “les actituds lingüístiques de les generacions més joves d’avui ja sortien a Acorar. I no parlam ja només de les paraules, sinó també dels referents”.

Bel Andreu reconeix que és possible que aquest sentiment de pèrdua estigui relacionat amb un canvi generacional, però si parlam estrictament de llengua, diu, “el que em preocupa és que tenc la impressió que l’actitud lingüística actual nosaltres no al teníem. Nosaltres no canviàvem de llengua amb tanta de facilitat. Avui sembla que moltes de famílies transmeten les dues llengües als fills, i que aquests, a la fi, acaben triant el castellà.

Back To Top
Search