skip to Main Content

Les dones trepitjam fort: una ruta per reivindicar noms imprescindibles del feminisme

Deu localitzacions per deu dones imprescindibles al llarg de la història. Totes elles dites, explicades i contades per altres dones. Aquesta fou l’essència de la ruta Les dones trepitjam fort, organitzada per la regidoria de Serveis Socials i Igualtat en el marc dels esdeveniments organitzats pel 8M, Dia Internacional de la Dona.
Un recorregut per Manacor que començà a les 11 h del matí a la plaça del Convent amb el parlament de la regidora de l’àrea, Carme Gomila, que recordà que “el feminisme no s’ha de treballar només el 8M sinó que és una tasca diària” i explicà que el lema “les dones trepitjam fort” és una reivindicació del carrer com espai propi de les dones. “El carrer és nostre” deia Gomila. La ruta tengué deu aturades: el carrer Major, ben davant de l’edifici de Serveis Socials fou la primera i continua per Sa Bassa, el carrer Joan Lliteres, la plaça Sant Jaume, el molí d’en Fraret, el carrer de la Verònica, el passeig d’Antoni Maura – ben davant de La Graduada -per continuar pujant fins al carrer Amargura i acabar amb la darrera aturada, ben davant de l’Església dels Dolors. En cada aturada, s’hi trobava una inscripció al terra, una frase dita per cadascuna de les protagonistes. Després de repassar la biografia que pertocava, des de l’organització es pintava el nom de la dona, devora de la cita.

Les deu dones protagonistes de la ruta

Antonia Matalamales fou l’encarregada d’encetar el recorregut amb la política, advocada, repulicana i feminista, Clara Campoamor. Una figura incòmoda tan per la dreta com per l’esquerra, va lluitar pel dret a vot de les dones i també pel divorci, pels drets de les filles i fills fora del matrimoni i per l’abolició de la prostitució.
El segon torn fou per Silvia Federicci, explicada per Francisca Mas. Federicci és escriptora, professora i activista feminista i se situa en la tradició marxista, qüestionant el sistema capitalista i defensora de donar valor econòmic a la tasca de cures i al treball reproductiu de la dona com element clau de ruptura del sistema capitalista i patriarcal.
La tercera dona imprescindible és Jenn Díaz, dita per Carme Gomila. Díaz és escriptora i política dins d’ERC. És coneguda per denunciar públicament al Parlament de Catalunya que va ser víctima de violència masclista, física i psicològica.
La quarta dona del recorregut fou la francesa Simone de Beauvoir, explicada per Cristina Capó. De Bouvoir, escriptora i pensadora és coneguda com la mare del feminisme modern, sobretot pel seu llibre, encara d’actualitat en l’agenda feminista, El segon sexe. “No naixem dones, sinó que ho arribam a ser”, hi va escriure, com una crítica a les construccions socials que el sistema atribueix a la idea de dona.
La cinquena aturada fou de la mà de Magdalena Gelabert que explicà la figura de la poeta Maria Mercè Marçal. Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, comença a fer-se un nom en el món de la poesia durant els anys setanta.
Va estar vinculada als moviments d’esquerra més alternatius i a l’independentisme i milità al PSAN. Autora de poemes que han esdevingut referents del feminisme com 8 de març o Cançó de fer camí, un dels seus temes centrals és la identitat femenina, la maternitat, l’amor o la solitud.
La sisena aturada de la mà de Marina Nicolau, que explicà la biografia d’Angela Davis. Filosofa, professora i activista lligada al Black Panther Party, es postula i escriu en contra del racisme, el feixisme i l’explotació econòmica. “El feminisme és la idea radical que sosté que les
dones som persones” és una de les seves frases més conegudes.
La setena aturada del recorregut fou de la mà de Maria Gironès i Aurora Picornell. La Passionària de Mallorca, referent de la lluita antifeixista a l’illa, fou la primera dona detinguda pel règim amb tan sols 24 anys. Vinculada al moviment comunista, El 5 de gener de 1937, després de gaudir d’un permís insòlit per veure la seva filla a la presó, fou assassinada juntament amb la resta de Roges del Molinar.
El vuitè nom de la jornada fou Frida Kahlo, dit per Camila Figueroa. Kahlo fou una artista pictòrica que creà una pintura absolutament personal i profunda. Després de ser atropellada per un autobús, arrossegà operacions i dolors tota la seva vida, fet que va marcar la seva obra. Defensora del marxisme i dels drets de les persones indígenes, també va participar activament en política.
Gairebé al final del recorregut fou el torn de la cantant, pianista i compositora Nina Simone, explicada per Jessica Campos. Simone fou una artista trencadora que mesclà les seves influències de la música clàssica amb el jazz, el blues i el soul. Defensora dels drets civils de la comunitat negra als Estats Units, Simone va traslladar les seves reivindicacions a la seva música, fet que va marcar la seva carrera.
El torn final fou pel grup musical format només per dones, Roba Estesa i l’encarregada d’explicar-ho fou Margalida Gelabert. Roba Estesa ha sigut un grup pioner: música festival i urbana mesclada amb ritmes folk, en català, amb clars missatges feministes i format per dones. Elles són Helena Bantulà (guitarra elèctrica), Clara Colom (acordió i veu), Clàudia García-Albea (violí), Alba Magriñà (bateria), Laia Casanellas (guitarra espanyola), Gemma Polo (veu) i Anna Sardà (baix). Posteriorment, el 2017, es va incorporar Sandra Bracke, intèrpret en llengua de signes.

 

Back To Top
×Close search
Search