Parlam amb Miquel Àngel Galmés, responsable de la direcció escènica, i Catalina Febrer, encarregada de la interpretació juntament amb Júlia Soler, Rosa Torrandell i Laura Gomila, de l’espectacle Nétes, que s’estrena dia 30.
Per què Nétes (sic)? Quin és el punt de partida?
Catalina Febrer i Miquel Àngel Galmés: Primer de tot, cal dir que vàrem escollir aquest nom pel gran simbolisme que amagava. En aquesta història, les netes són la veu de totes aquelles persones que han format part de la nostra memòria històrica i que han viscut una sèrie de successos que han marcat la seva vida, però també tota la societat.
M.A.G.: El punt de partida d’aquest projecte va ser el documental Markak, la tendresa i la realitat del qual em va portar a voler investigar més sobre el tema que s’hi tracta i traslladar-ho, de la manera més sincera possible, damunt un escenari.
Dia 30 estrenau al Teatre aquest espectacle de dansa que també és una proposta que reflexiona sobre la memòria. Com es fa per, a través del moviment, parlar del passat, dels símbols i de com ens feim responsables del nostre present?
C.F. i M. A.G.: La part fonamental d’aquest projecte és que no hem tengut la necessitat de parlar directament del tema sobre el qual tracta per expressar tot allò que volíem transmetre. Gràcies a la creació d’una figura (una dona) que dona conjunció a l’obra i a elements clau com els moviments, la música, el vestuari, l’escenografia i el simbolisme de tot plegat, aconseguim traslladar-nos a una època i a un lloc en concret, que a mesura que avança l’espectacle es va descobrint.
Amb aquest espectacle no pretenem donar cap lliçó, simplement representar una realitat i una història, simbolitzada a través de la figura d’una persona. Però sí que és cert que amb tot el que es transmet, ens pot ajudar a reflexionar sobre tot allò que hem fet com a societat i a ser més conscients dels errors que cal tornar a evitar.
Heu fet una feina coral, en què hi ha una proposta de dramatúrgia basada en el documental Markak i una altra part de creació coreogràfica. Com heu treballat en aquest sentit?
C.F.: Des d’un primer moment, nosaltres com a ballarines vàrem voler documentar-nos sobre aquesta història. Després, a poc a poc, a través de la figura que vàrem crear per poder contar-la, vàrem anar vestint la història de moviments i donant-li vida. Sempre hem intentat ser fidels a tot allò que es volia transmetre i, sobretot, ser el reflex dels successos que volem recordar.
A la fitxa de l’espectacle llançau una sèrie de preguntes que ens conviden a pensar en els fets del passat, l’oblit i la vitalitat de la memòria. (La societat és qui oblida? Els successos realment s’esborren? El més important és recordar o oblidar? La memòria és vida!) Trobarem una resposta?
C.F. i M.A.G.: Realment, no hi ha una única resposta, ja que l’objectiu és que cada persona tengui l’oportunitat de pensar el rerefons d’aquestes preguntes. Creiem que aquestes no només s’haurien de fer en el context del nostre projecte, sinó que poden ser aplicades dintre del propi present. Sovint, en el nostre dia a dia, ens podríem demanar si és més important recordar o oblidar allò que ens succeeix.
Voleu afegir res més?
C.F. i M.A.G.: Simplement us volem convidar a gaudir amb nosaltres d’aquest projecte i a deixar-vos endur per tot allò que transmet.
