Si hi ha un especialista en torrents i torrentades a Mallorca és el doctor Miquel Grimalt Gelabert (Manacor, 1961). Amb ell comentam els més de 150 litres registrats aquest dilluns passat a Manacor.
Aquestes plogudes torrencials de tardor sembla que antigament passaven més a final d’agost o durant el mes de setembre. Les darreres vegades que ha passat, però, se situen més a l’octubre. Aquesta percepció coincideix amb les dades recollides? I si és així, aquest endarreriment pot estar relacionat amb el canvi climàtic?
Al Llevant de Mallorca les precipitacions excepcionalment intenses es poden produir des de darreries d’agost fins ben entrat el novembre, i si miram els darrers cent anys n’hi ha hagut en tot aquest ventall de dates. De fet, des de darreries de setembre fins començament de novembre seria el moment més crític, amb l’octubre com a mesada central.
No hi ha una tendència que faci suposar que s’hagi produït un endarreriment en l’arribada de les aiguades, enguany mateix a Manacor hem tengut dos episodis de precipitacions més enllà dels 100 mm, el primer en una data tan primerenca com el 15 d’agost i aquest darrer en una data tan canònica com la matinada del 28 d’octubre.
Al mes de novembre també hi ha hagut torrentades: el 1990 un diluvi va afectar el sector de Son Servera i ho va fer un 10 de novembre, més enrere a 1961 Manacor va patir una torrentada urbana el dia de Tots Sants i la primera de la ben nodrida sèrie de torrentades llorencines fou dins aquest mes (i en una època no sospitosa de canvi climàtic com és el ja llunyà 1943).
Les percepcions humanes sovint van cap al més immediat i tot d’una tenim la tendència a cercar-hi connexions o explicacions ràpides. Per a pluges de gran intensitat les condicions idònies es continuen mantenint dins el ventall des de darreries d’estiu fins a la fi de la tardor meteorològica (novembre) i les sèries històriques en tenen exemples a tots els mesos, tant en èpoques globalment més fredes (els segles del XVII al XIX) com a la seqüència més càlida que ara vivim.
Tenim dades de quantes vegades l’aigua d’una torrentada ha passat per damunt el pont del riuet d’ençà de la torrentada del 1989? És un fet habitual cada vegada que la intensitat de pluja és alta?
Després de 1989 el torrent de ses Talaioles ha vessat damunt el pont des Riuet una bona partida de vegades, les més importants són el 13 d’octubre de 1994 (amb un cabal superior a 1989), el setembre de 2008 en una data que no he pogut determinar, el 9 d’octubre de 2018 (coincidint amb la torrentada de Sant Llorenç) i el 20 de gener de 2020 (coetani a la depressió Glòria). La llista segurament es podria ampliar a més casos menors.
La darrera torrentada de 28 d’octubre de 2024 ha estat de cabal marcadament inferior a la de precedents com els esmentats de 6 de setembre de 1989, 13 d’octubre de 1994, i no en parlem d’altres més antigues com la de 30 de setembre de 1959 o, sobretot, la de 5 d’octubre de 1932, coetània de la riuada de Manacor. Fins i tot, a la vista de les imatges el cabal que ha passat enguany seria menor que el del 25 d’agost de 1983, torrentada famosa perquè va arrossegar l’avió que havia servit de bar as Carreró.
El topònim del lloc, es Riuet, indica que som davant un estuari. I a un estuari es poden produir tant inundacions per arribada de cabals del torrent que hi desemboca, com per fenòmens de marees de pressió (tipus rissagues o correnties) que fan pujar el nivell de la mar més enllà dels límits dels molls i de la capacitat dels pontets. O fins i tot es poden combinar ambdós fenòmens com va passar a 1989.
Per tant es pot considerar com un fet habitual l’aigua damunt es Pontets, més si tenim en compte que el torrent que hi acaba, el de ses Talaioles té una conca afluent més enllà dels 50 quilòmetres quadrats i recull aigües d’un ampli sector de les Serres de Llevant. Les aportacions d’aquest curs fluviotorrencial han anat reblint la cala al llarg de la història, que temps enrere devia entrar més terra endins.
Tot i els més de 150 litres recollits, els danys materials concretament al riuet de Portocristo han estat relativament reduïts. No hi ha hagut grans onades ni un impacte fort i sobtat de l’aigua. De fet, no hi ha hagut cap barca afectada, per exemple. Això és degut a la feina que fan els dics de contenció instal·lats al llit del torrent? Ens pots explicar de quan hi estan instal·lats i com funcionen?
Els dics de contenció, un dels quals es pot observar no gaire enfora de l’entrada de les coves des Hams no tenen cap repercussió positiva ni directa a laminar les torrentades importants.
Són estructures pensades originàriament per a retenir sediments i evitar que acabi a la mar una part de la terra que arrosseguen les torrentades. Per això tenen un disseny basat en un mur molt reforçat amb uns forats pels quals es suposa que l’aigua sortiria a una certa altura, perdria força i deixaria abans de la presa la terra i còdols que arrossegàs.
Això no obstant sovint tenen un efecte contrari, ja que a les nostres torrentades ve tanta d’aigua que immediatament s’omplen: la riuada supera el mur i bota pel damunt. Aquest procés provoca un salt d’aigua i els mateix volum de sediment que es pot retenir aigües amunt de la presa, el torrent l’arrabassa del fons i les voreres aigües avall perquè ha caigut de molta alçada i s’ha accelerat.
Si la torrentada de 2024 no ha arrossegat barques és perquè no ha arribat tant de cabal com a ocasions anteriors, perquè la pressió atmosfèrica no era gaire baixa i el nivell de la mar no estava pujat i perquè no hi havia un gran temporal d’ones que impedís que l’aigua desguassàs cap a la Mediterrània amb facilitat. No s’han repetit les imatges de 1989 perquè cap de les condicions naturals coincidien. Les preses de retenció de sediment no són les principals responsables (segurament ni secundàries) d’haver salvaguardat les embarcacions.
No podem acabar sense valorar les inundacions a València.
En relació al que ha plogut a València, són quantitats molt importants, però a manca de més dades no som davant uns valors sense precedents. És molt interessant veure com les destruccions no han vengut provocades per cap dels dos grans rius valencians (Xúquer o Túria), sinó relacionades amb torrents (allà els diuen barrancs). De fet l’eix principal de l’afectació ha seguit el barranc de Torrent (que dóna nom a aquesta localitat) i que s’inicia a l’àrea de Xiva, no al sector muntanyós més elevat de la Ibèrica. Altrament, ha afectat un sector que no és el més procliu a precipitacions extremadament intenses, ja que aquestes sovintegen més a la part sud de la demarcació provincial de València i al nord de la d’Alacant.
