El cap de setmana passat, Porto Cristo va acollir les semifinals i la final del concurs de cançó d’autor. Hi varen participar set propostes, però només arribaren a dissabte la guanyadora i dos finalistes, Tomeu Ballester i Júlia Parera.
“Una proposta despullada, només guitarra i veu”
Lia Sampai es va alçar amb el Premi Ciutat de Manacor de Música Cançó d’Autor Guillem d’Efak el passat dissabte a Porto Cristo. Ho va fer apostant per cançons “íntimes que abracen des del que és més personal fins al que és més col·lectiu i a les ganes de transformar la societat”, explica la cantautora catalana. L’objectiu, afirma, és “aconseguir el canvi justament, que les coses avancin i evolucionin”. I a això ho vol assolir amb “una proposta despullada, només guitarra i veu”, fet que, “potser crida l’atenció”.
Tot i això, observa que “el nivell era molt bo”. El concurs va ser, per a ella, “molt divertit i enriquidor”. A més a més, no només destaca la qualitat musical dels seus contrincants, sinó que també li “va agradar sentir el català d’aquí, mallorquí”.
Assegura que “va ser molt bonic i rebre el premi va ser un honor”.
“És un repte ficar-se dins el món de la música”
El finalista Tomeu Ballester valora de manera positiva haver participat en el Premi Ciutat de Manacor. Ho entén com una “oportunitat molt grossa”, ja que “és un repte ficar-se dins el món de la música”. És en aquesta línia que vol remarcar la “bona idea” que va tenir l’Ajuntament “organitzant aquest estil de concursos”, perquè la iniciativa “ajuda als músics en general, no només als més joves”.
Va passar a la final cantant sobre l’amor, el passat i el futur. Sobre les seves inquietuds. I, tot i això, no està “massa· satisfet amb les actuacions fetes. Afirma que és “perfeccionista” i que ho podria “haver fet millor”.
Igual que Júlia Parera, era la primera vegada que el felanitxer pujava tot sol damunt un escenari i li va entrar la “por perquè tot depèn de tu”, assegura.
“Haver passat a la final ja m’anava bé”
“Haver passat a la final ja m’anava bé”, assegura la manacorina Júlia Parera, finalista del Premi Ciutat de Manacor de Música. I és que en el seu cas, va enviar el vídeo per “dir que ho havia provat”. De fet, es va assabentar que la convocatòria estava oberta quan es preparava els exàmens de les PBAU i practicava les cançons mentre descansava d’estudiar. I la varen seleccionar.
Divendres passat va ser la primera vegada que pujava damunt un escenari i un dels pocs pics que mostrava les seves cançons al públic. Unes composicions que ella mateixa encaixa dins el pop-indie, que aborda les coses que li passen o que pensa i que permeten conèixer una part de qui és ella. Això li va despertar nervis, els quals es varen anar diluint fins al punt que es va “notar més tranquil·la i ho vaig passar bé”, assegura.
Afirma estar “agraïda” que la triessin per poder participar en el concurs.
