L’origen de la brutor que hi ha en terra, als carrers i a les places del municipi sol tenir una motivació comuna. Ens imaginam qualcú que camina, tot sol o en companyia, pel carrer. Ha menjat una bossa de patates, una llepolia, un panet que venia embolicat, ha fumat la darrera cigarreta de la capsa, ha pegat el darrer glop d’una beguda refrescant… i ha acabat. Es troba amb aquella nosa a la mà i tot caminant es demana: “I ara què faig?”. Segurament ni es planteja que cinquanta, o cent, o dos-cents metres més enllà, trobarà una paperera o un contenirdor per tirar-ho. I ho tira, però en terra, just allà on es troba. Una llàstima de convivència, certament.
Però és que les imatges dels vídeos que ens ha fet arribar un lector atent són encara més colpidores. En aquest cas, els embrutadors decideixen asseure’s, fer les feines alimentàries que pertoquin i, en haver acabat, tirar les restes en terra, ben davant les cadires on tranquil·lament i a la fresca havien pogut fer les deglucions pertinents.
És ben hora d’ajuntar pedagogia i disciplina, perquè està demostrat que la primera no basta. És una llàstima.
