És professor a la Universitat de Vic i fa anys que fa feina per cartografiar la nostra literatura. Una feina amb visió retrospectiva i també de futur. Llorenç Soldevila (Monistrol de Montserrat, 1950) ha estat a Manacor aquest cap de setmana passat per parlar del seu projecte a l’Escola de Mallorquí i també als instituts Mossèn Alcover i Manacor. Nosaltres també n’hem volgut parlar amb ell en aquesta interessant entrevista.
Salvant totes les distàncies, la feina que feis seria com un diccionari Català-Valencià-Balear, però de llocs literaris?
Amb totes les distàncies i prevencions seria això. Estic cartografiant el país literàriament. La literatura permet una cosa: vertebra el país, històricament, humanamaent, antropòlogicament, artísticament…
Heu fet una lletra de convit per arribar a tots el racons, com va fer Alcover?
Jo m’ho he llegit tot, he anat a tots els llocs, he conegut gent que m’ha facilitat les coses, i si arribes a un lloc quan tot estarà acabat i els llibres estaran tancats, no passarà res perquè si no hi ha els llibres podrem continuar amb la pàgina web.
És una feina sense fi.
Sí. Hi podem incloure no sols referències bibliogràfiques, sinó també poemes o gloses que recreen una escena a sa Bassa o al campanar dels Dolors, per exemple. A la xerrada que férem a Manacor una dona em va corregir que la referència del pare Ginard no era l’única que feia referència a l’Hipòdrom de Manacor, i em recordà que s’acaba d’editar un volum de Guillem d’Efak, La ponentada gran, que precisament hi està ambientat, a l’hipòdrom. No he fet una lletra de convit, però sempre dic amb gran orgull, que puc partir d’Argentona cap a qualsevol banda del país, i no em cal anar a cap hotel ni a cap restaurant, perquè arreu hi tenc algú conegut.
Quin és el criteri de selecció?
Una literatura nacional es conforma de tres grans blocs: autors nacionals i internacionals, allò que podem posar al taulell de la literatura universal. Després els autors regionals, que no accedeixen a la nació per la raó que sigui, i després els locals. Tenim una piràmide en fals si no comptem amb l’autor local. La feina que fem no és arqueològica, sinó que quan vas als racons i al país que van escriure els autors, veus que creen emocions.
Però no hi surten els autors que es refereixen a llocs d’aquí i que han escrit en altres llengües?
El país l’ha conformat gent que ha escrit en la nostra llengua. Ara bé, no podia anar a Monòver i fer veure que no veia Azorín. Sí, però, que faig referència a l’edició que s’ha fet de la València d’Azorín en català. El mateix em passa amb Gabriel Miró, que l’hi puc incloure perquè va ser traduït per Enric Valor. També podria passar amb Robert Graves, però no tendria sentit, perquè no fa una literatura arrelada. El que va escriure Graves ho podria haver escrit a Deià o a una altra banda. Sí, però, que hi he posat referències de visites d’autors nostres a can Graves.
Què compta més, l’aspecte biogràfic o el literari?
El literari és potser el darrer. M’interessa el lligam que biogràficament han tingut els autors amb el lloc, o l’obra que el fa parlar de llocs que han desaparegut o han quedat momificats i la paraula literària els reivindica o els fa vius.
Hi ha llocs recurrents?
I tant. Un per exemple és la Fageda d’en Jordà, segurament perquè ja el coneixíem per Maragall, i la resta d’autors també hi han volgut fer referència.
De quants d’autors parlam?
Parlam de 500 pàgines i 300 autors. L’obra total té dotze volums, dels quals ja n’hi ha vuit d’editats. Al maig sortirà el novè, dedicat al País Valencià. Falta el volum d’Andorra, i el de les franges, la Catalunya Nord i l’Alguer. El dotzè contindrà els llocs o universos literaris dels seixanta autors que m’han interessat més. El Llucmajor de Maria Antònia Salvà, l’Andratx de Baltasar Porcel, l’Algaida de Janer Manila…
Quins llocs literaris destacaries de Manacor?
Sa Bassa és un lloc literàriament molt potent, també el passeig de Na Camel·la, l’Escola Graduada… I també Porto Cristo. Antoni Maria Alcover hi aportaria molt: Santa Cirga, els monuments, la institució, la casa al carrer d’en Muntaner…
Què és primer l’ou o la gallina? El lloc és rellevant com a lloc? O hi torna gràcies a la literatura?
Això a nivell personal és molt divertit. hi ha molts de llocs literaris que no valorava. I he vist com un poema que m’ha emocionat, des de casa m’ha portat al lloc. Allò és literari. I a l’inrevés també passa… et dius: “Quin parc més bonic, quina església…”. Ho busques, i ho trobes literàriament.
