Skip to content

“Lluvia fina”

Club de lectura de Portocristo

Luís Landero és un escriptor nascut a Alburquerque (Extremadura) l’any 1948. Començà a escriure ja tard, quan tenia uns quaranta anys, però amb la seva primera novel·la, Juegos de la edad tardía, va guanyar el Premi Nacional de Literatura i el Premi Nacional de la Crítica. La seva obra no és gaire extensa i consta de novel·les, articles periodístics i una autobiografia. Ha rebut altres premis literaris i l’any 2005 se li concedí la Medalla d’Extremadura.
El Club de Lectura va triar la seva novel·la de l’any 2019 Lluvia fina perquè ens va semblar interessant conèixer aquest autor, que per a la majoria de nosaltres ens era desconegut com a escriptor.
El primer que comentàrem fou que aquesta novel·la és una obra de personatges. No hi ha acció. Diàlegs i converses en persona i per mitjà del telèfon. Amb una prosa molt acurada i una fluïdesa narrativa que et va absorbint et conta la història. Amb uns diàlegs molt adients i que caracteritzen molt bé els protagonistes i amb una tècnica narrativa (que ens va sobtar) que va intercalant converses entre interlocutors distints i en temps allunyats d’una conversa a l’altra. I, així i tot, no perds el fil d’aquestes converses.
I records de la protagonista, Aurora, que també són converses, confidències, secrets que li conten els altres personatges, a més de les seves reflexions sobre el que li han contat. Aurora és la persona que escolta, que intenta comprendre els altres, però no sap on s’amaga la veritat en tot allò que li conten. Tot són emocions i sentiments a flor de pell que esclaten i ho arrasen tot.
Aquests personatges que envolten a Aurora són, en primer lloc, Gabriel, el seu marit, el nen consentit de sa mare perquè és mascle, un immadur, un home que no ha sortit de la seva infantesa i obsessionat per la seva idea filosòfica de la felicitat. També les germanes de Gabriel: Sonia, frustrada perquè no ha pogut complir el seu somni d’estudiar i viatjar per culpa de sa mare, que la va obligar a casar-se als quinze anys amb Horacio, i Andrea, que creu que no és estimada per ningú i, pitjor encara, que sa mare no l’ha estimada mai, que sempre l’ha odiada. Tots ells reprimits afectivament per sa mare, que després de la mort del seu marit no els permet cap mena d’alegria, sempre seria i malcarada, que pensa que, si hi ha una alegria, després vindrà la desgràcia.
Dos personatges secundaris són Horacio, l’exmarit de Sonia, que té un secret que al final és desvetllat per Sonia després de molts anys d’estar callada, i el pare de família, mort fa molts anys quan Sonia, Andrea i Gabriel tenien catorze, dotze i nou anys respectivament, que és recordat amb molt d’afecte pels seus fills perquè era tot el contrari de la mare. Ell era alegre, rialler, imaginatiu i contava històries i contes als fills. La seva mort prematura provoca un daltabaix a la família.
La fal·lera de Gabriel per fer una festa d’aniversari a sa mare on es pogués reunir tota la família desferma el darrer desastre d’unes persones que ja arrosseguen un passat de rancúnies, enveges i ressentiments que fan que el present sigui un infern per a les seves relacions.
I a partir d’aquest fet comença la novel·la que ha escrit Luis Landero. Després de sis dies del terrabastall que s’ha creat arran de la festa, Aurora es troba a l’escola on fa de mestra després que els nins i les nines han marxat. Es posa a recordar el que ha passat, les converses que ha tingut amb la família durant aquests dies. Però els seus pensaments se’n van més enrere en el temps i recorda fets i diàlegs mantinguts des que coneix Gabriel i la seva família, i va lligant caps quant al coneixement que té de Gabriel, amb el qual viu des de fa vint anys.
I ella nota que tots aquests elements han creat al seu voltant una teranyina que l’ha atrapada com una mosca. Se sent com un recipient on tothom ha anat abocant les seves frustracions, els seus neguits, i aquest recipient ja està ple i a punt de vessar. Com diu al principi de la narració: “Ahora ya sabe con certeza que los relatos no son inocentes, no del todo inocentes”. I això la condueix a una resolució cap al seu futur.
Back To Top
Search