Margalida Galmés (Vilafranca, 1999) és estudiant d’Humanitats i Josep Garí (Vilafranca, 1999) és estudiant de Màrqueting i Publicitat. Aquests dos amics de la infància que han posat en marxa Tant és ara com abans per donar visibilitat i reivindicar l’ús de paraules mallorquines. Parlam amb ells sobre aquesta iniciativa.
Com sorgeix aquesta iniciativa? Quin propòsit teniu?
Josep Garí: Teníem un llistat de paraules però era una cosa íntima que compartíem entre nosaltres i amb les nostres amistats. Quan vàrem veure que arribàvem a les 200 paraules vàrem decidir compartir-ho amb més gent.
Margalida Galmés: Sí. Sempre ens ha interessat la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres arrels però l’objectiu és animar la població a emprar paraules mallorquines pròpies però que estan en desús.
Tant és ara com abans ja és tota una declaració d’intencions, no?
MG: Sí, el nom ve de la cançó «què té aquesta terra nostra» de Biel Majoral. Volem retornar l’ús de les paraules que reivindicam perquè eren comunes abans i s’han deixat d’utilitzar.
També ha sorgit durant l’època de confinament. Ha estat l’ocasió per treballar-hi?
JG: El confinament ens ha donat més temps per pensar com volíem fer-ho. Vam tenir temps de definir les paraules i amb poc temps vam tenir contingut a punt i vàrem aprofitar el dia de Sant Jordi per estrenar el perfil.
MG: Durant el confinament totes vam pensar en què volíem fer, a escala personal. Nosaltres teníem això i vàrem trobar que era un bon moment per treure-ho perquè era un moment complicat o fins i tot avorrit per la gent.
Compartiu una paraula al dia però també feu enquestes i treballau amb endevinalles, refranys, expressions…
JG: Volem crear contingut perquè les persones que ens segueixin puguin interactuar. Si només compartíssim paraules i expressions sense cap interacció seria monòton.
MG: El que volem és crear més cultura a través de la llengua i creiem que si ens arriben propostes d’altres àmbits, estam oberts a treballar-les.
D’on surten totes aquestes paraules?
JG: Van sorgint amb les converses diàries amb la família, mares, pares i padrines.
MG: No fem una recerca bibliogràfica ni de camp. Creiem que és millor esperar i fixar-nos en les converses del dia a dia, de manera quotidiana. Ara també els nostres amics s’hi fixen i ens envien propostes i com que tenim la plataforma en línia també rebem paraules de gent que ens segueix. Per exemple, fa uns dies, un jove que no coneixem ens va enviar la paraula “estormiat” i ens va explicar una anècdota darrere de la paraula.
La gent que us vulgui seguir, com ho pot fer?
MG: A través de Facebook i Instagram. Vàrem pensar que aquestes dues plataformes serien les que ens servirien per arribar a més gent.
