skip to Main Content

“L’única eina que tenim per fer front a les traves no democràtiques de l’Estat espanyol és la democràcia”

Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) és el president d’Esquerra Republicana de Catalunya. Tancat a presó per l’Estat espanyol durant prop de quatre anys arran del referèndum de l’1 d’octubre, ara, després de ser indultat, continua al capdavant de la defensa d’una república catalana independent. Aquests dies ha estat a Mallorca i n’hem parlat amb ell.

Sembla que l’independentisme està dividit, o si no afectat d’esquerdes importants. I sembla també que s’ha desdibuixat un horitzó pròxim amb la independència de Catalunya. Ha aconseguit els seus objectius la repressió espanyola?
Allò que et legitima és si repons a les necessitats de la gent i estem convençuts que Esquerra Republicana representa un projecte útil per a la ciutadania. El nostre objectiu és sumar majories prou àmplies per superar les traves de caràcter no democràtic que posa l’estat espanyol, com apallissar els votants, com tancar gent a la presó o a l’exili, mantenir la persecució econòmica o intentar embargar les cases on viuen les nostres famílies… i l’única eina que tenim nosaltres per fer front a tot això és la democràcia. I l’horitzó temporal depèn d’aquestes majories àmplies. I nosaltres treballarem perquè aquestes majories siguin tan àmplies com sigui possible, perquè el que volem és la independència de Catalunya i la volem al més aviat possible.

Quan parlau de majories àmplies us referiu a majories clarament superiors al cinquanta per cent, per exemple?
No parlem de percentatges concrets, sinó de percentatges que permetin que el projecte sigui sòlid i viable i que compti amb el reconeixement internacional, que alhora també serà fruit de l’amplitud d’aquestes majories.

En quin moment es troba el procés? Ens podem plantejar un altre referèndum? Es pot preveure si no és pactat amb l’Estat espanyol?
És evident que des d’una perspectiva internacional se’ns demana una voluntat sincera en un procés de negociació. I com que sabem que la independència de Catalunya només és possible des del reconeixement de la comunitat internacional, intentem seguir aquestes recomanacions. Seria poc útil fer el contrari d’allò que ens demanen aquells dels quals depèn el nostre reconeixement. Esquerra Republicana treballa per un independentisme de cada vegada més transversa, i això es veu perquè anem incorporant gent procedent de l’entorn sindical, de l’entorn d’Iniciativa, del Partit Socialista, d’espais democratacristians, del món de l’empresariat… L’independentisme avança quan es transversalitza i interpel·la gent més diferent.

A Mallorca hi ha una dita que diu “ens passen amb cançons”. És aquesta la sensació, en negociar amb Espanya? Fins a quin punt aquesta negociació pot arribar a ser contraproduent?
Aquesta pregunta neix de la confusió entre el principi de negociació i la concreció d’aquesta negociació en una taula. Són dues coses que no s’han de confondre. El principi de negociació és irrenunciable perquè és una eina eficaç per resoldre conflictes polítics i genera consens entre la societat catalana. No hi renunciarem perquè ens obre les portes a l’acompanyament internacional. Ara bé, és evident que la concreció que hi ha actualment depèn de les dues parts i tots sabem i ho hem sabut sempre que el govern espanyol no hi posa gaire interès i més aviat arrossega els peus. Però aquest fet no farà que nosaltres renunciem a la negociació com a principi per a la resolució de conflictes. Defensar la negociació fins i tot en el cas que el govern et posi traves és bo perquè posa en evidència que el govern espanyol posa traves.

Durant dècades, Esquerra Republicana va liderar l’independentisme i, a més, va aconseguir situar-lo en la centralitat del relat polític, des d’on esperava l’arribada del sector diguem-ne convergent. Avui s’han girat els papers? Sembla com si fos precisament l’entorn de Junts qui volgués fer de far en el llarg camí cap a la independència…
Nosaltres celebrem que hi hagi més independentistes i estem molt contents, i si hem contribuit a facilitar aquest trànsit, és motiu encara de més satisfacció. I estem convençuts també que allò que ens acosta a la independència és acumular prou forces democràtiques, no només per declarar-la sinó per sostenir-la. Només hi ha aquest camí, que és l’acumulació de força democràtica.

Fa poques setmanes Elsa Artadi explicava en una entrevista que Junts era l’únic partit que podia garantir que els Comuns no fossin en el govern municipal de Barcelona. Fins a quin punt l’eix esquerra-dreta enterboleix el camí cap a la independència? És una tensió que sembla surar sempre… tant a la dreta com a l’esquerra.
Per desgràcia, hi ha forces polítiques que avantposes els seus interessos particulars i de caràcter personal. I això es posa en evidència quan es veten els uns als altres en lloc de prioritzar el camí cap a la república catalana, cap a la independència de Catalunya, cap al creixement de l’economia, cap al benestar dels ciutadans, cap a la igualtat d’oportunitats… I aquesta feina és tan important que quants més siguem per fer-la molt millor. En canvi, Esquerra Republicana intenta destacar per no posar vetos a cap demòcrata, ni a casp republicà, ni a cap autodeterminista, ni a cap sobiranista. Ens sentim molt orgullosos de ser la força que més treballa i que més estira per construir aquests consensos.

El consens entorn de la llengua en l’àmbit educatiu sembla que té lectures molt diverses, mentre uns diuen que és una manera de burlar la legislació espanyola, d’altres afirmen que significa una claudicació davant la justícia espanyola. Quina lectura en feis?
Respectem que hi hagi partits polítics que sovint semblen més interessats a penjar-se medalles per intentar demostrar que són els més purs en cadascun dels seus àmbits, i que per tant els interessa molt més demostrar que han aconseguit imposar allò que ells volien a la resta de la societat catalana. En canvi nosaltres treballem per consstruir uns consensos que permetin salvar i avançar en allò que la societat catalana necessita i vol. No ens hi trobaran, en aquests discursos estèrils, sinó en la construcció de ponts, de complicitats i de consensos, perquè sense tot això ni vetllarem per la llengua en el sistema educatiu, ni construirem la república, ni garantirem la màxima presència social i el màxim prestigi de la llengua i de la cultura.

Sembla un contrasentit l’abandonament que va patir Catalunya per part de la comunitat internacional després de l’1 d’octubre si el comparam amb l’allau de sentències i altres textos jurídics i legals per protegir els independentistes perseguits per la justícia espanyola.
La comunitat internacional està disposada a acompanyar-nos en el camí de la defensa de la negociació com a principi per la resolució de conflictes polítics, i en el camí de l’agenda antirepressiva, i el que hem de fer és aprofitar-ho. I efectivament, hem vist com el relator d’actuacions arbitràries de les Nacions Unides demanava la llibertat de presos polítics i la fi de la repressió; com l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa demanava la llibertat dels presos polítics i la modificació del codi penal i ho feia amb els vots de la majoria del Partit Popular i del Partit Socialista europeus. Hem d’aprofitar que hi ha aquest posicionament de la comunitat internacional en la defensa del principi de negociació i de l’agenda antirepresiva i posar en evidència que l’Estat espanyol no està disposat a avançar de manera significativa i sovint de cap manera ni en el cami de la negociació ni en el de l’agenda antirepressiva. Com més explícits siguem nosaltres per avançar en aquests camins, i com més explícit sigui que el govern espanyol no permet avançar-hi, més capital polític sumem nosaltres, i més en perd l’Estat espanyol.

Parlem de Països Catalans. El fet nacional a Mallorca i al País Valencià estan en situació d’emergència. Què podem fer des dels diferents territoris per ajudar-nos? Creis que un territori com Mallorca està preparat per iniciar un procés com el de Catalunya?
És evident que estem convençuts que hi ha un àmbit nacional, hi ha una nació que anomenem Països Catalans. I dins els Països Catalans hi ha territoris històrics que tenen trajectòries i realitats polítiques diferents. Nosaltres, que som profundament demòcrates, defensem que són les societats d’aquests territoris les que han de prendre les decisions sobre el seu futur. En cap cas, no renunciem, ans al contrari, a intentar que les decisions que prenguin cadascun d’aquests territoris siguin les que nosaltres estem convençuts que són millor. El compromís amb la llengua, amb la cultura, amb la democràcia, amb la república, el compromís social i econòmic amb la prosperitat, la justícia i la igualtat d’oportunitats. I aquest compromís el demostrem sent l’únic partit polític que té representació en el conjunt de l’àmbit nacional, sent conscients de les particularitats polítiques de cada territori.

Us heu compromès fins al final i l’Estat espanyol us ho ha fet pagar amb la vostra llibertat. Sabeu bé que no van de verbes. Quin serà a partir d’ara el camí d’Oriol Junqueras?
El meu paper individual és del tot irrellevant. L’important és el camí del país. Faré el mateix que he fet sempre: intentar ser el més útil possible a tot arreu. Afortunadament, no hi ha cap àmbit en el qual jo sigui el que en sé més dels meus, i la meva tasca ha estat posar veu a la feina que feien els meus companys i companyes. Això ha estat així abans, ho és ara i probablement ho serà en un futur, i sempre que sigui així jo els estaré molt agrarit i ho fare tan bé com pugui, perquè ens hi juguem tant que gairebé ens ho juguem tot.

Back To Top
Search