Fer el Quaquín a Manacor, per més que faci prop d’un segle que s’hi representa, ha esdevingut una tradició d’èxit assegurat. Cèlebre i recordat per molts va ser el Quaquín…

“M’agrada competir en les categories absolutes, les que no fan cap diferència entre els jugadors i les jugadores”
Cristina Sureda (Manacor, 2008) ha guanyat el campionat d’escacs de Balears en la categoria sub 14 i amb aquesta nova medalla enfila el camí cap al torneig de seleccions i cap al campionat d’Espanya.
Com ho fa una jove de 13 anys per convertir-se en una promesa dels escacs?
No sé si som una promesa… S’han de fer classes i reservar una estona de cada dia per jugar a escacs. A mi m’ajuden molt els meus mestres, que són en David Pons i en Manuel Queirolo, tot i que també practic amb la
Federació Balear d’Escacs i amb el Club Reis i Dames de Manacor.
I com es compatibilitza tot això amb els estudis i l’institut?
M’organitz. La meva prioritat és continuar estudiant i anar a la universitat. Els escacs ajuden a concentrar-se per fer els deures, a adquirir rutines, a pensar ràpidament i també t’obliguen a fer càlculs matemàtics de cap. De moment puc estudiar i jugar a escacs i així vull seguir perquè m’agradaria estudiar psicologia esportiva.
Com vares començar a interessar- te pels escacs?
Va ser el meu germà qui va apuntar-s’hi com activitat extraescolar. Després vàrem decidir que volíem fer qualque cosa junts, vaig decidir provar-ho i em va agradar.
Qui guanya a qui quan anau als campionats?
Tenim edats diferents, jugam a diferents categories i és difícil tenir-lo de rival. A ca nostra la competitivitat és sana, però jo tenc més títols, més medalles i més copes. També s’ha de tenir en compte que normalment hi ha menys dones que homes en els tornejos d’escacs.
I t’agradaria poder jugar tant amb joves com amb al·lotes en els campionats?
Sí, a mi m’agrada competir en les categories absolutes, les que no fan cap diferència entre els jugadors i les jugadores. Ho trob més estimulant, però és cada organització la que decideix establir categories femenines, masculines o absolutes. En el campionat d’Espanya jugam conjuntament i l’any passat el vaig guanyar. En canvi, en l’europeu i en el mundial els homes i les dones juguen per separat. Però es fan passes per la igualtat.
Quins són els teus referents si parlam de jugadors i de jugadores d’escacs?
M’encanta la rapidesa amb què mou les peces l’actual campió del món, Magnus Carlsen. I també m’agrada molt la jugadora Judit Polgar. M’agradaria assemblar-m’hi perquè m’agrada jugar a l’atac, amb posicions obertes que permeten més moviments i fer jugades ràpides.
Fa dos anys vares guanyar el campionat d’Espanya. T’agradaria repetir?
Em va fer sentir molt orgullosa perquè era un objectiu que m’havia proposat quan vaig començar a jugar bé i ho vaig aconseguir. Jo continuu entrenant, però encara han de passar moltes coses per arribar al campionat d’Espanya…
Has pogut contagiar a qualcú les teves ganes de jugar a escacs?
L’any passat vaig jugar amb 20 nins de 5è a la seva escola. Em va fer molta il·lusió i he de dir que a les escoles cada pic s’hi juga més.