skip to Main Content

Manacor 1879-1939 (II)

Antoni Tugores va reconèixer, en la seva comunicació inaugural, les aportacions i ajuda dels historiadors Dr. Sebastià Sansó, Albert Carvajal i Toni Gomila.
Tugores exposà que Manacor patia un endarreriment atàvic provocat per l’analfabetisme i el caciquisme. La dictadura de Primo de Rivera solament va augmentar la tensió existent, i va republicanitzar Espanya. Segons l’historiador, a Manacor es mantenien explotacions agrícoles poc rendibles i poc mecanitzades.
Feu referència també a les eleccions municipals del 1931, que foren el punt de partida que propicià la sortida del rei Alfons XIII. El partit liberal de Joan March va ser guanyador, i es va considerar que havien de governar els republicans. Millorar les condicions de vida del poble era el que es va considerar en primera instància, però el moment era molt complex després del crac del 1929. La victòria del partit republicà federal va ser aclaparadora; i el batle elegit a Manacor va ser Antoni Amer Llodrà.
Segons Tugores, no es pot perdre de vista que encara hi havia aquell grup de carlistes, que treballava fortament per desbaratar la república. El consistori republicà volia escolaritzar la població, i així es va poder acabar l’Escola graduada. El 1934 una nova secció ampliada es va obrir a la Torre de ses Puntes, però que passà ràpidament a altres usos, tals com ser caserna de la Falange. Així també podem trobar totes les escoles inaugurades durant la República: el puig d’Alanar i l’escola de la Murtera.
El 1935 era suspesa la majoria republicana de l’ajuntament, que fou substituïda per un govern conservador. Però hi havia una gran inestabilitat política, el 1931 comença a sortir al carrer Voz y Voto, el 1932 morí mossèn Antoni M. Alcover. A Manacor no es va fer massa cas, però no va ser el mateix quan el rector Rubí va morir. Cal recordar que en diverses ocasions el rector Rubí i mossèn Alcover manifestaren posicions diferents davant problemes de maneig de l’església manacorina, tal fou el cas quan Rubí va envestir mossèn Pont, organista dels Dolors i que continuà després com a mestre de capella de la Seu. Alcover fou el defensor de Pont davant el Bisbat, però en aquest cas Rubí mai no va voler tornar enrere, Pont fou exiliat de l’església manacorina per sempre més.
El 5 d’octubre de 1932 hi hagué una gran torrentada, i el 1933 una gran nevada. La fallida del banc balear va tenir un gran impacte. Tugores subratlla que la premsa de l’època a Mancor era Voz y Voto i Nosotros, durant els temps de la República.
El 18 juliol del 1936, el dia que esclatà la Guerra Civil, el batle Amer es trobava a Palma. Andreu Estelrich i altres organitzaren la defensa de la Sala i de l’ordre constitucional. Els addictes a la república foren vençuts per les forces nacionals i s’anomenà un nou batle militar. El 16 d’agost la presència de Bayo intensificarà la repressió i la barbàrie, i fou traslladat el lloc de les execucions al cementeri de son Coletes. El 27 d’agost arribà un hidroavió que permeté tombar la balança cap als nacionals. El 30 d’agost de 1936 van ser exposats a sa Bassa 39 presos que foren conduïts a Son Coletes posteriorment.
150 manacorins assassinats pels colpistes, 4 assassinats per extremistes de guerra, 64 morts a la guerra, i més de 600 presos i preses, aquestes foren les xifres manejades per Tugores . Els menjadors socials foren l’ajuda per moltes famílies, moltes d’elles famílies de les quals s’havia assassinat al cap i no tenien mitjans de subsistència.
La possessió de Vistalegre i l’Escola de s’Espinagar a més de So Na Moixa es convertiren en camps de treball del 1939 fins al 1942.

Back To Top
Search