skip to Main Content

“Un temps les dones tenien els al·lots amb un llum d’oli dins ca seva amb una comare”

Pere Orpí Joan, “Canoves” (Capdepera, 1919) és un home que sap el dimoni on es colga. N’ha viscudes i n’ha vistes de tot color. Llegiu la seva saviesa gabellina…

M’han dit que sabeu moltes coses d’un temps.
Cosa de poc estam (1)

No ho crec! M’han dit que teniu bona memòria, i que sentiu créixer l’herba. (2)
No és per ensabonar-me (3) però si hagués pres carrera m’hauria fet amunt.

…Vós participàreu als combats de la guerra civil a la Península. Estiguéreu en perill de mort a la guerra?
Putes sagrades!, molts de pics. En vaig veure morir molts, devora jo! Un dia ens enfilam dins un camionots i anam a plantar cara a La Granjuela (Córdova) i per envant! Quan arribam ja ens tiram en combat. Pujam muntanya, ulls espolsats. Dic “vatuadéu al.lots, no sé què farem”, estava ple de contraris, veies moltes pampallugues (4), estàvem envoltats, hi havia un merder de soldats, senties els tirs pels costats. Ens havien fet una emboscada. Sabeu què és una emboscada? És un rotlo. Jo vaig poder fugir però aquí en varen matar molts dels nostres, dos o tres batallons varen quedar enclosos. Vaig fer anques enrere, peg estirada a “l’orquilla” (forqueta) i vaig tirar un parell de bombes de “rafite” (ràfaga). Vaig sortir escapat. Vadéu sagrat! Prenc carretera i a ca una puta! Vaig caminar tres hores. Vaig acabar els menuts, em sortia la fel per la boca… en vaig veure molts, de morts! Un altre dia anàvem a Hinojosa del Duque (Córdova). Vaig tenir pixera, em decant del camí, a baix feia un sobam (5) i estava ple, però ple, ple de morts, no els deixaven a la carretera…

Parlaveu amb els soldats del bàndol enemic des de la trinxera?
Revatuadéu!, sí fosca! Els vespres es conversaven amb els contraris. De dins la trinxera senties un dels contraris que deia “si hay allí alguno de mi tierra, Ciudad Real, que lo diga”, i un dels nostres deia “yo soy de Ciudad Real”, i es conversaven…

Les condicions higièniques en temps de la guerra devien esser gairebé nul·les..
Això no ho parlam! Vatuadéu! Ens rentàvem en poder, saps que era de mal! El més puta de tot eren els polls . Vatuadéu!, Teníem cascarrulles (6), hi havia una putada de polls, bullíem la roba. N’hi havia un de Palma que era molt perseguit, aquell al.lot ja estava avorrit, es va posar a plorar aquell pobre al.lotet. Li vàrem dir “no passis ànsia, ara veuràs”. Vàrem fer foc, es va llevar la caçadora i la va passar per damunt el foc i sentíem “cloc, cloc, cloc!” de pois que es moríen. De xinxes també n’hi havia a bastament. El poll fa corredissa i les xinxes et piquen, es posen dins els “cabastros” (7) de la fusta i en la nit surten i fan matx…

Què sentíreu contar de la guerra civil a Manacor?
Manacor era un poble beat però en llevaren molts d’enmig. Hi havia un agre gros de falangistes a Manacor. Un alferes em va contar que hi havia un cafè que estava devora la placeta de Sant Jaume. Hi anaven els falangistes i n’arreglaven. El duia una dona. Se’ls en duien d’allà dedins per a matar…

… Parlem d’altres temes. Sentíreu parlar del “mal bocí”? (8)
Putes sagrades! Estic tallat (9) de mal bocí. El mal bocí va matar el meu padrí quan tenia seixanta-quatre anys. Una dona de Capdepera, una bruixa que li deien (…) li va donar mal bocí dins una xicra de xocolata. El seu déu era matar, estava enfilada (10) al mal bocí, només corria el poble a on havia de fer el mal, es va ficar aquesta tatxa (11)…

Deien que a la Torre de Canyamel donaven mal bocí. Molts gabellins prohibien als seus fills acostar-s’hi…
La Torre era una possessió que estava ple de sineuers que donaven mal bocí. El poble més afectat de donar mal bocí era Sineu. Els sineuers es sitiaren per aquell redol. Emper quans (12) senties dir que havien donat mal bocí. Era una cosa grossa. Ens deien “alertau per la Torre”…

Quan vos éreu un infant, com era la vida a Cala Rajada?
Em recorda que a Cala Rajada encara no hi havia “letrecidat” (sic). Allà només hi havia pescadors. Abans de venir la fosca sopaven en el carrer. Posaven un ribell ple de peix al mig del carrer, duien peix que botava del cou (13), el fregien, seien en rotlada i tot déu pegava del ribell, venga morena frita i venga rajada, i venga cranques amb aquell suquet tan bo… Els patrons de Cala Rajada, aquí on s’encolcaven (encavalcaven) més era a Sardenya i Còrsega, anaven a cercar pauma (palma) per a les vetleries (14) d’aquí. La meva padrina passava files de senalleta i cordava cadira. Aquesta cadira és cordada seva, té bé collons de tenir més de cent anys. Putes sagrades! Era una altra vida, llavors ens conformàvem i ara no basta pa ni pasta (15). Tot ha canviat. Llavors tenien els al·lots amb un llum d’oli dins ca seva amb una comare… En l’estiu, els cafès treien gramoles a defora i escoltàvem la gramola (gramòfon)…

Abans de la introducció de les màquines de segar, molts mallorquins del Llevant es llogaven per anar a segar a Menorca…
Revatuadéu, molts de gabellins hi anaven, en Pere Joan (16) cantava. El meu padrí anava a fer les messes a Menorca. Deien “meam, he de mester tants d’homes per anar a segar a Menorca”, i els altres deien “i com canta en Pere Joan?” (riu)…

Quina va ésser la vostra primera feina?
En aquell temps et posaven a fer feina a la primera edat. Als nou anys em posaren de mosso de ferrer, però no em va provar. Mon pare em diu “com ha anat?”, dic “som una crostera (17) per fer de ferrer”. Em vaig llogar a la pedrera de la Mesquida per tallar llivanya prima. La tallava amb un verduc. Em diuen a ca nostra “Com ha anat?”, dic “això és lo meu, som tallat de lluna per fer aquesta feina”. Em varen dir “és puta aquesta feina” però jo em vaig encabotar. Partia el dematí amb fosca, me’n duia pa i companatge, i per avall! Veis aquesta volta que fa la casa?, és feta meva, tenia la mà llatina, és feta de llivanya, li vaig fer aquesta crosta amb la llana, és millor que faci un cos perquè la llivanya sempre fa un poc de gra, tot duu la seva música!… La gent venia a la Mesquida a cercar cantons, qualcun feiea una casa completa.

Què és una “casa completa”?
Un temps deien una casa completa a una casa de deu metres de frontis…

Glossari

1. Cosa de poc estam: cosa de poc valor, de poca consideració.
2. Sentir o veure créixer l’herba: ésser molt viu d’enteniment.
3. Ensabonar-se: vanagloriar-se.
4. Pampallugues. Bellumes, en el sentit de moviments ràpids de persones.
5. Sobam. Roca que mig surt de terra.
6. Cascarrulla. Pilot d’excrements secs aferrat al pèl.
7. “Cabastro”. Cabestrell. Fusta clavetejada.
8. Donar mal bocí. Enverinar. També, segons el context pot significar “encisar”.
9. “Estic tallat de mal bocí”. Estar tallat d’alguna cosa: tenir relació amb un fet, una cosa, etc.
10. Estar enfilats a una cosa, a una idea, etc. Estar obssesionat amb una cosa, una idea.
11. Ficar-se una tatxa. Agafar una idea forta.
12. Emper quans. De vegades, en ocasions.
13. Cou. Cove. Dialectalisme propi de Capdepera.
14. Vetlleria. Reunió de diverses persones, de vetllada, generalment a un domicili particular per a fer llata o obra de palma.
15. No basta pa ni pasta. No esser res suficient, no haver-hi prou ingressos, etc.
16. En Pere Joan. Els doblers.
17. Ésser una crostera. Ésser inútil.

Back To Top
Search