skip to Main Content

Manacor, de poble a ciutat. Transformacions polítiques i econòmiques (1879-1939)

Després d’uns mesos d’ajornament, les Jornades d’Estudis Locals s’han celebrat finalment l’11 i 12 de desembre al Teatre de Manacor. Aquestes XI Jornades han volgut investigar, sobretot, el rerefons històric del Manacor de finals del XIX i principis del segle XX
La ponència inaugural fou a càrrec d’Antoni Tugores, que llegí «Manacor 1879-1939», agraint tota l’ajuda i informació rebuda dels historiadors Sebastià Sansó, Albert Carvajal i Antoni Gomila.
El primer bloc de comunicacions fou coordinat pel Dr. Sebastia Sansó, i dedicat a Història i societat (I). Així, el guanyador del darrer premi Mallorca Pau Tomàs Ramis presentà «Memoria sobre la villa de Manacor en la ultima epidemia q.e ha sufrit Mallorca en lo any 1820, un text contemporani dels fets entre la sanitat i la devoció». Sebastià Sansó mateix llegí «Una mirada a l’estructura socioeconòmica de Manacor al primer terç del segle xix». Per la seva banda, Albert Carvajal i Antoni Gomila s’aproparen a la figura de Joan Muntaner, que configurà al Manacor actual comprant els terrenys del Convent que provenien de la desamortització. Aquesta comunicació, «El negoci de la desamortització: l’esclafit urbanístic de Joan Muntaner (1835)», volgué retre homenatge també a aquest personatge, i així, tant Carvajal com Gomila demanaren públicament que els noms que apareixen en els carrers de Mancor fossin esmentats de manera adient, car aquest Joan Muntaner és el que dóna nom al carrer d’En Muntaner. També presentaren els inicis del ferrocarril a Manacor: «Manacor s’obri al món: l’arribada del ferrocarril i les seves repressions (1879-1934)»
Els joves historiadors Nina Laming López i Miguel Ángel Marrero Jimeno s’aproparen al fenomen migratori de l’època amb «Els moviments migratoris a Manacor. Una nova mirada (1877-1900)». M. Esperança Nicolau Martínez comentà, a partir d’un arxiu familiar, el què significa «El tercer orde franciscà a Manacor». Tomàs Vibot Railakari va haver de llegir en línia la seva aportació: «S’Hospitalet Vell: propietat i explotació d’una possessió de la marina de Manacor (s. xvi-xviii)»,ja que no va poder ser present.
El segon bloc, Història i societat (II), fou coordinat per Magdalena Salas. Sebastià Sansó, malgrat la seva esplèndida tesi doctoral, encara troba racons per estudiar en la fàbrica de les perles, i així presentà un estudi sobre els primers tallers. Antoni Sureda Vicens seguí amb les seves aportacions al coneixement de la guàrdia urbana i diversos cossos de seguretat de Manacor, presentant «Modernització de la Guàrdia Municipal de Manacor l’any 1912» i «Evolució i matriculació dels automòbils, carros, carruatges, bicicletes i velomotors de Manacor». Un altre servei important fou estudiat per Antoni Ferrer Febrer, «Les biblioteques públiques a Manacor (1930-1995)».
Melchor Riera Gomila i Aina Maria Pinya Fuster exposaren un dels estudis més originals, que a més contenia vídeos d’època molt valuosos sobre els aficionats a l’automobilisme a Manacor: «Naixement, vida i mort de la primera Escudería Manacor». Eusèbia Rayó passà a exposar «La violència contra la dona a Manacor i als encontorns»
El bloc Medi ambient i territori fou iniciat amb el «Recull zootoponímic del terme municipal de Manacor» per Antoni Pasqual Andreu.
Pilar Castor fou la responsable del bloc Cultura, art i patrimoni, iniciat amb «Antoni M. Alcover i Manacor, la concepció de poble i ciutat» de M. Magdalena Gelabert. L’historiador Andreu Gabriel Veny Miró presenta quatre comunicacions sobre un art sacre: «L’obra escultòrica de Miquel Vadell i Pastor al terme de Manacor”, “la capella de la Immaculada Concepció de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia de Manacor», «La capella de la Puríssima de la Reial Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor» i El retaule de la Caritat de Manacor»
Les darreres aportacions foren «Els goigs de Pasqua de Manacor», una reconstrucció dels Goigs perduts de Manacor a partir de les aportacions de l’arxiu musical de les Benedictines i una lletra del pare Ginard, de Bàrbara Duran Bordoy. Carme Sánchez Riera comentà l’existència de «La Coral de Fartàritx: el cor d’una barriada» i Isabel Maria Riera Oliver clogué les aportacions amb «El llegat bibliogràfic i documental de Joan Riera Ferrari cedit a la Biblioteca Miquel Àngel Riera de l’Institut Mossèn Alcover de Manacor». Els extractes d’aquestes comunicacions seran publicats al Cent per cent en els pròxims mesos.

Back To Top
×Close search
Search