[pullquote]
Ho han aconseguit. El miracle ja no és un miracle. Els jugadors de l’equip sènior del Club Vòlei Manacor han certificat aquesta setmana el seu ascens a Superlliga 2, una categoria on no hi ha cap equip de les Illes. Ara mateix només Can Ventura i Ushuaïa Eivissa juguen a Superlliga 1. Per tant, els manacorins seran el tercer equip illenc. Parlam d’aquesta gesta i de les seves conseqüències amb Maria Antònia Perelló, presidenta del Club Voleibol Manacor
[/pullquote]
Com explicau aquest èxit? Es tracta d’una generació de jugadors sorgida espontàniament, com una ametla que s’adreça, o és fruit de la tasca incansable de tots aquests anys de vida del club?
Es mesclen lesdues coses. Hem fet molta feina de base i això es coneix perquè hi ha cinc o sis jugadors que són de Manacor dins aquest equip. Dins qualsevol altre equip no hi ha mai un ple de jugadors locals. Nosaltres estam orgullosos de tenir-hi un percentatge tan alt de gent que ha pujat de petita amb nosaltres. Aquesta és la satisfacció més grossa que tenim com a club.
I com hi heu arribat, a aquest ascens?
És un somni que ni ells s’haguessin plantejat. Altres anys havíem estat a Primera Nacional, però és que enguany en aquesta categoria ho han guanyat tot. Només havien perdut un set. S’anaven encalentint. I pensaven que allò anava bé… Va ser aquí que els jugadors ens varen plantejar al club si realment interessava pujar de categoria.
I interessava?
Ja s’ha vist que sí. Hem hagut de fer molta feina. Suposarà un esforç grandiós tant pel que fa al material com a les instal·lacions i als doblers. El pressupost es pot arribar a quadruplicar.Tanmateix, vàrem veure que la gent estava molt il·lusionada, i que eren els mateixos manacorins els qui ho demanaven.
Les instal·lacions són suficients?
En principi sí. Les condicions complicades, demanen uns metres d’alçada, una distància de la pista envers els espectadors, si ve un equip de fora ha de tenir una pista per poder entrenar-se… Però hem vist que l’espai ens basta.
Ara jugau a Na Capellera. Us plantejau canviar d’espai, dins o fora de Manacor?
No, perquè el parquet que hi ha a Na Capellera minimitza l’impacte als genolls, que no és tan agressiu.
Si multiplicau per quatre el pressupost haureu de cercar noves vies de finançament
El que tenim molt clar és que l’únic que ens salva és poder disposar d’espònsors. Ara mateix tenim Podes i Tales, que és l’empresa del pare d’un dels jugadors, que està disposat a ajudar-nos també la temporada que ve, però per molt més que ens ajudi encara necessitam molt més. No volem tenir un espònsor gros, perquè el dia que el perds, ho perds tot i el club se’n va a baix. Nosaltres ho volem evitar. Volem diversificar els espònsors.
Els jugadors cobren?
Els jugadors no cobren. Ni cobraran la temporada que ve.
Quin equip teniu? És un grup jove?
Hi ha de tot. Tenim un jugador que té 45 anys, i alguns que en tenen 35 o 36. Però també un juvenil de primer any, i altres jugadors que estan sobre la vintena d’anys. està molt mesclat. Sabem que per poder jugar amb unes mínimes condicions haurem de reforçar l’equip amb qualque jugador de Palma… Però el que no farem serà dur jugadors de fora, perquè el trànsfer costa molts de doblers.
Amb quines expectatives afrontau la temporada vinent?
Volem intentar mantenir la categoria i fer un equip i fer molta feina per consolidar-nos-hi, perquè els al·lots que vénen darrere estiguin il·luisonats i animats per poder jugar qualque dia a Superlliga 2.