L’equip de govern va presentar en el ple d’abril una moció d’urgència per la defensa de la memòria democràtica, coincidint amb els 95 anys de la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, i la recent derogació per part del Parlament de les Illes Balears de la Llei 2/2018, de memòria i reconeixement democràtics, “una Llei pionera en l’àmbit de la memòria democràtica i en la reparació als damnificats del greuge històric cap a les víctimes de la repressió”.
“Aquesta decisió de la dreta i l’extrema dreta suposa retirar drets fonamentals, abandonar les víctimes i fer un pas enrere molt greu en la protecció dels drets humans. Derogar una llei no esborra la memòria, però significa que les institucions autonòmiques renuncien a la seva obligació de garantir la veritat, la justícia i la reparació”, defensava la moció presentada.
La moció defensa que “és més necessari que mai que l’àmbit municipal blindi aquests valors mitjançant eines pròpies que garanteixin la dignificació de les víctimes i la continuïtat de les tasques de recuperació” i per aquest motiu es condemnà la derogació de l’esmentada llei per part del Parlament, “que suposa una revictimització de les famílies i no compleix les obligacions internacionals en matèria de drets humans”. Així mateix, amb aquesta moció, l’Ajuntament de Manacor reafirma el seu compromís amb la Memòria Democràtica, la veritat, la justícia i la reparació i rebutja qualsevol expressió d’exaltació del feixisme o de la dictadura que posi en risc la convivència democràtica al municipi i, entre altres mesures, continuarà retirant els elements i simbologia franquistes que es trobin a façanes d’edificis o a l’espai públic.
Així mateix, amb aquest text, l’Ajuntament de Manacor es compromet a redactar de manera participada i a dur a aprovació una Ordenança municipal de Memòria Democràtica, que sigui integral i reculli tots els aspectes competencials per desenvolupar tasques i compromisos com mesures i actuacions dirigides al reconeixement de les víctimes, la protecció dels arxius i la bibliografia de la memòria del municipi, la creació d’una Comissió de Memòria Democràtica local o la divulgació educativa i elaboració de materials didàctics sobre el passat democràtic.
Tot i que el punt s’havia ja tancat i votat, amb els vots en contra de PP i VOX, el delegat Sebastià Llodrà va aprofitar un torn de paraula per fer incís en la qüestió de la memòria democràtica tot responent a VOX: “Segurament és difícil fer reflexionar sobre drets humans a un partit que és, directament, deshumanitzador i gairebé inhumà. Posem noms: just a 50 metres d’aquí on som ara, fa prop de 90 anys hi havia una rellotgeria. El rellotger i la rellotgera, de Llubí, varen desaparèixer un vespre d’agost del 36. Les seves filles no els varen tornar a veure mai. La seva filla, Francisca Alomar va haver d’anar a declarar als jutjats amb 90 anys. El que deia era que només volia saber on hi ha els ossos de mon pare i ma mare per dur-los un ram de flors” explicava als representants de VOX, Sebastià Llodrà, mentre afegia que “si no ho feis per conviccions democràtiques, feis-ho per humanitat”.
