Coneguda per molts per la seva dedicació a la política municipal i insular primer des de la CDI i després des del PSM, Maria Antònia Vadell havia estat també cap de laboratori de Perlas Orquídea durant catorze anys. La seva missió era “formular els colors, les laques amb les quals s’havien de pintar les perles segons la moda del moment. De totes maneres”, recorda, “també hi havia un color estàndard que identificava la casa, que sempre era el mateix”.
Les perles més bones, explica Maria Antònia Vadell, cobraven el color “amb escata de peix”, mentre que les de més baixa qualitat tenien “pigments sintètitcs”. ÒÒbviament, aquelles fórmules no les sabia ningú dins la fàbrica que no fossin els propietaris i ella mateixa: “Vaig estar subjecta a secret professional, i l’he conservat sempre”, diu.
Al laboratori era ella tota sola, però hi havia una altra sala on, a partir de les fórmules que ella donava, “es preparaven les laques en quantitat industrial per poder fer les laques”. “Jo havia de tenir esment de les quantitats de laca, pigment i colorant que s’havien de mesclar i també de la densitat que havia de tenir la mescla”. La producció d’aquesta tintura funcionava segons demanda, “i hi va haver temporades que la producció no s’aturava en vint-i-quatre hores, perquè hi havia molta demanda d’Estats Units i també d’Amèrica Llatina, jo havia d’estar pendent del telèfon tot el dia, quan no era a fer feina”. Els fils de perla arribaven al laboratori i era responsabilitat seva que “els fils tornassin arribar una altra vegada al magatzem en bona qualitat”.
Però no tot depenia de les fórmules: “Les condicions atmosfèriques eren molt importants, les laques eren molt sensibles a la humitat. Necessitàvem tenir una temperatura i humitat constant i si fallava el sistema de climatització, les perles podien sortir ‘blanques’, que volia dir que sortien sense lluentor, en vàrem tirar moltes, així, tot d’una que ho detectàvem aturàvem la producció”, recorda Vadell
La de les perles va ser la primera feina de Maria Antònia Vadell, acabada d’arribar de Barcelona on s’havia graduat com a pèrit químic.
Després, ja dins el món de la política va ser també protagonista arran del trasllat de Perlas Orquídea a Montuïri, “una situació que no es podia evitar”, recorda, i de la qual alguns la’n volgueren fer responsable. Orquídea demanava una requalificació de terrenys en sol rústic per reconvertir-los a sòl urbanitzable industrial. L’Ajuntament no es va avenir a donar aquest tracte de favor i Orquídea partí cap a Montuïri.
