Skip to content

Memòria històrica: per enrere, com els crancs

Hi ha aspectes de la vida pública i política que han de ser tractats com a qüestions d’estat. La sanitat, l’educació, l’atenció social, la immigració, per exemple, no poden estar sotmeses a les vicissituds electorals i els grans partits, i els petits, han de treballar per arrribar a consensos en aquests àmbits i garantir així que al pròxim canvi de govern no s’hagi de canviar una llei que fa un no res que s’havia aprovat.

La recuperació de la memòria històrica seria una altra d’aquestes qüestions. Durant més de trenta anys després de la mort del dictador espanyol Franco, la societat civil ha fet camí perquè la flama tremolosa de la memòria no s’apagàs. Darrere, amb més timidesa de la que caldria esperar, han respost primer els partits polítics i després les institucions. S’han canviat noms de carrers, s’han esbucat monuments franquistes, s’han reconegut batles i altres persones represaliades. S’ha fet memòria, s’ha fet justícia, s’ha reparat. L’any 2018, a més, i per unanimitat, el Parlament de les Illes Balears aprovava la llei de memòria i reconeixement democràtics. Hem obert fosses. Hem recuperat cossos. I els hem identificats. Manacor, com ja va passar el 1936, però ara a la inversa, ha estat protagonista d’aquesta gesta històrica. Restes de desenes de persones han estat localitzades. El batle d’Algaida, les Roges del Molinar i Aurora Picornell… en són les fites simbòliques més destacades, a l’espera que puguin ser identificades les restes de cinc dones localitzades també en el cementeri manacorí.

Hem lloat sempre els avenços civilitzadíssims de la societat alemanya i de les seves institucions en la tasca de la recuperació de la memòria històrica. L’aprovació el 2018 de la llei esmentada va suposara una fita que ens aproximava a aquesta realitat més europea, més justa, més solidària. Però el feixisme covat sempre torna a prendre.

El PP, que havia votat amb la resta de partits l’aprovació d’aquesta llei ha estat també ara qui, segons diuen empesos per Vox, ara diu que vol derogar-la. Una vergonya. No hi ha víctimes de primera ni de segona. Ningú mai ha parlat d’això. Sí que hi ha, en canvi, feixisme. Sí que hi ha intolerància, violència, supèrbia i odi. Els feixistes del 36, els del 75, els del 81, no han deixat de ser-hi mai. Agombolats davall l’ala del PP han callat, potser avergonyits. Ara, però, han trobat una rua macabra on s’han pogut llevar la careta rere la qual s’amagaven. I així és que han arribat a les institucions nostres, on sense formar part del govern, miren de condicionar les polítiques d’un PP tan covard com pusil·lànime, tan hipòcrita com mesquí.

Ens feren creure, per uns instants, que qualque cosa havia canviat. Ara veim, en canvi, que els fariseus i els feixistes es tornen a donar la mà… Anam enrere com els crancs, i amb la derogació de la llei de memòria històrica s’atura en sec l’avanç en una qüestió tan delicada com aquesta per garantir i fomentar la convivència pacífica i cordial entre les persones. Una llàstima.

Back To Top
Search