Skip to content

Una història de pirates (I)

L’atac corsari que va patir la vil·la de Sóller l’any 1561 és recordat encara avui cada segon dilluns de maig. Lluny de ser un episodi històric estudiat o oblidat la commemoració de la lluita que va dur els sollerics a repel·lir l’atac és ben viva en el que es coneix com Es Firó.
Per sort, és possible anar a les fonts i conèixer què hi ha de veritat en episodis que ara mateix per gent com nosaltres són més de cultura popular que d’altra cosa. Abans de començar, però, anirem primer a Eivissa, a Vila. Si no ho tenc mal entès, allà hi ha l’únic monument del món als corsaris, perquè els habitants de les Balears i Pitiüses també érem botxins, no només víctimes d’aquest fenomen, per tant, hem de tenir clar que la pirateria – i el corsarisme com el seu vessant més oficial- eren un fenomen que afectava les illes no només de forma passiva. Com veurem, els fets de Sóller en són un bon exemple.
Tot sembla començar amb l’enviament al nord d’Àfrica de dues fragates corsàries mallorquines armades pel Virrei de Mallorca, Guillem de Rocafull, a començament del mes de maig del 1561. Com diu l’historiador Plàcid Pérez i Pastor: “La missió de les naus era fustigar les costes d’Alger, aleshores convertides en un niu de pirates turcs que tenia atemorida tota la Mediterrània. Gràcies a aquesta mesura, les naus pogueren capturar vuit turcs que, hàbilment sotmesos a turment, cantaren de pla. D’aquesta manera, el Virrei s’assabentà que una poderosa esquadra enemiga estava rondant per les costes de la Mediterrània occidental i tenia intenció d’atacar una de les viles mallorquines”.
Ja tenim servida la història, on havien d’atacar? No se sabia, per tant, el virrei posà en alerta totes les viles marítimes preparant la defensa de l’illa de Mallorca. Els primers a rebre la visita de la poderosa esquadra, però, van ser els eivissencs, una visita que no desencadenà gaires estralls, però que serví per saber que la flota era grossa, d’unes 23 naus turques amb un considerable nombre de corsaris turcs i algerians, tal vegada 1700 o 1800.
El dia de Sant Ponç, diumenge dia 11 de maig de 1561, aquest estol arribà al voltant del port de Sóller, on s’havien organitzat guaites i la primera defensa, havent reunit tots els homes de la vall. Encara que avui es fa una recreació de la primera batalla a la platja d’en Repic, la realitat és que els corsaris van desembarcar, tal vegada aconsellats per algun antic captiu que coneixia la contrada, just al nord del Port de Sóller, a la zona coneguda com Ses Puntes i tot d’una començaren a pujar el coll de l’Illa. Havent superat el coll el grup sencer començà a baixar cap a la vall fins a un punt indeterminat on es dividí en dues meitats, una que va anar cap avall, cap al Pont d’en Barona per entrar a Sóller des del Port, i l’altre, que continuà cap al nord, cap a l’esquerra, per baixar més lentament i provar d’entrar al poble pel carrer de la victòria.
A partir d’aquí, com que els sollerics ja estaven preparats els sortiren a camí, i els esperaren al camp de l’Oca, devora el Pont d’en Barona. Quan hi arribaren part dels corsaris ja havien entrat a la vila pel carrer de la victòria. Els altres es trobaven a l’altra banda del pont i se sorprengueren de trobar-los davant… Després d’uns primers moments de confusió l’atac solleric derrotà els invasors que foren encalçats fins al coll de l’Illa.

Back To Top
Search