skip to Main Content

Memoria sobre la villa de Manacor en la ultima epidemia q.e ha sufrit Mallorca en lo any 1820

Un text contemporani dels fets entre la sanitat i la devoció.

Segons va exposar Pau Tomàs Ramis, la intenció d’aquesta comunicació no és fer un relat històric extensiu de l’epidèmia de pesta de 1820 i les conseqüències que tengué a Manacor, sinó contextualitzar i emmarcar el text de la memòria de la qual es fa referència i que podrà consultar-se completa en el volum de les Jornades. Aquesta aportació fou elaborada a partir de l’Arxiu de la biblioteca Lluís Alemany de Palma, sig. zf4-7/313, on es troba conservat un document amb el títol Memoria sobre la villa de Manacor en la ultima epidemia q.e ha sufrit Mallorca en lo any 1820.
L’any 1821, un any després de la gran epidèmia de pesta que colpejà durament viles com Son Servera, Artà, Sant Llorenç des Cardassar i Capdepera, una persona anònima deixà per escrit com s’havia viscut aquell procés epidèmic a Manacor. També explica quin fou el parlament i l’extensa oració d’acció de gràcies que es féu a l’església parroquial dia 5 de febrer d’aquell 1821 per agrair al Sant Crist de la vila la protecció exercida sobre els manacorins i manacorines.
És un document d’agraïment, per tant, des de la Parròquia, el maig del 1820. La pesta bubònica va fer estralls, i s’havia estés a Artà, Sant Llorenç, Capdepera, Manacor, Petra, Santa Margalida i Vilafranca. Tres metges es van reunir a Manacor amb les autoritats, i les seves recomanacions foren ignorades i no es prengueren mesures, així i tot solament hi va haver tres morts: Mateu Duran Roselló Parragó, amb la seva filla de dos anys, surt de son Servera, passa per Sant Llorenç i arriba a Manacor. Morí també després Guillem Caldentey Bulla i la seva filla, aquest darrer havia enterrat a Duran i es diu que també va morir.
Hi havia llavors un cordó sanitari que aïllava els pobles contagiats, Manacor entrava i sortia d’aquest cordó. En diferents moments a Son Peretó s’estableix el quarter militar per tal d’organitzar les accions També es va habilitar un centre, una mena d’hospital on hi duien els malalts. Entre el maig i setembre a son Servera van morir (n’hi havia molts mots segons quins dies, per tant no estan ben registrats) un 60 % de persones. A Artà també passaren de les mil víctimes. La memòria parla d’una missa feta dia 5 de febrer de 1821 en acció de gràcies, oficiada pel rector D. Antoni Fonollar i Bartomeu Mestre en va ser l’orador. En aquesta memòria es deixa molt clar que la raó i quasi única que la pesta no arribés a Manacor era la protecció del Sant Crist de Manacor. També es fa referència a Sant Roc i Sant Sebastià, protectors de pestes i epidèmies. Es feren processons, resos comuns i en soledat, funcions religioses i misses. Les més destacades foren un devot novenari que començà dia 1 juny de 1820 dedicat a Sant Sebastià, amb una solemne processó, també, on es resaren lletanies.
Dia 5 de febrer de 1821 es treu la figura del Sant Crist de la seva capella i es trasllada a l’Altar Major on s’oficià la missa d’agraïment. Són 22 pàgines de memòria històrica d’altres epidèmies, descripció de la pesta de 1820 i l’oració d’acció de gràcies feta des de la trona. Pau Ramis destaca que hi ha 7 pàgines i mitja d’història per 14 pàgines i mitja d’oració.
Ramis va assenyalar que encara que semblin fets molt llunyans, durant la pandèmia del 2020 el mateix president Trump i Michael Pence resaren a un despatx de la Casa Blanca. Impactaren també les imatges del papa Francesc davant el crucifix, que recordava la pesta per 1523, impartint la benedicció Urbi et Orbi de manera excepcional (es fa solament per Nadal i Pasqua). Aquesta petita memòria de 1820 ens fa pensar que no sabem si hem canviat tant, quan la pandèmia ha arribat de bell nou.

Back To Top
×Close search
Search