*Foto: Opuscle sobre la caiguda de la Timba el dia del Ram del 1844 a Felanitx.
A les Illes, antigament orientals d’al-Àndalus, existeix el Servei de Protecció Civil de les illes Balears, depenent del Govern interinsular. Es tracta de voluntaris, que reben una formació d’acord amb les tasques que duran a terme, com és ara, intervenir en situacions d’emergència i participar en tasques de prevenció de riscos.
Aquests grups animosos, per això són voluntaris, es despleguen a pràcticament tots els pobles de les Illes. Disposen de vehicles tot terreny i sovint actuen com a auxiliars de la policia local i dels cossos de bombers.
Tenen equivalents a molts de països (Civil Protection al Regne Unit, on s’afegeix a les seves funcions vetllar pel respecte als drets humans; Protection Civile, a la República Francesa; Civile Vehiligheid/Protection Civile, servei federal a l’Estat belga; Dipartamento della Protezione Civile, que depèn directament del Consell de Ministres, a la república italiana…) En tots els casos s’hi remarca l’adjectiu civil, la cosa pertanyent als ciutadans, en definitiva.
Dèiem que la protecció civil té un contacte estret amb els serveis de bombers. A Mallorca tenim un servei de bombers, depenent del Consell. A Menorca el mateix servei també depèn del Consell insular, per cert, són els únics que tenen la pàgina web en català per defecte, la resta, tant a Mallorca com a les Pitiüses la tenen per defecte en castellà.
De passada, sabem que els bombers intervenen en diverses situacions de risc, tasques de prevenció, feines de recerca, rescat i salvament, i sobretot, a l’estiu en l’extinció d’incendis. En el cas dels bombers de Menorca al seu web remarquen les activitats duites a terme amb escolars de diferents nivells, per donar a conèixer la seva tasca.
A principi d’abril, se celebrà una cimera de bombers francesos, n’hi ha devers 285.000, on es feia una crida a les administracions, repetida de cara a les pròximes eleccions al Parlament Europeu. Alertaven sobre l’imperatiu de reforçar els seus mitjans. Reivindicaven el coratge dels seus col·legues, i deien que aquest havia de “ser sostengut per polítiques sòlides, recursos i una visió clara per a l’avenir”. Crec que ningú hi podria estar en desacord entre els milions de bombers de la Unió Europea, ni tampoc entre els ciutadans que la componem.
Sovint apareixen fotos als mitjans amb els polítics que visiten centres de protecció civil o parcs de bombers, se’ls donen premis o condecoracions, també veiem fotos, ja sabeu com s’agraden de les fotos molts de polítics, del material amb què han estat fornits aquests professionals i voluntaris.
Una característica bàsica de tota aquesta gent, desplegada en el conjunt de les Illes, és el seu coneixement del territori, dels camins que travessen camps i garrigues, de les característiques del terreny, dels punts d’aigua, de les barreres… fins i tot de les persones que viuen en els diferents indrets. Una informació crucial a l’hora de prevenir i d’actuar contra contingències de risc.
L’any 2005, l’Estat espanyol, va crear l’UME (Unión Militar de Emergencias), ultra la seva suposada utilitat es tracta d’un dels casos de màrqueting i propaganda colonial més impressionants que coneixem. Fa anys que tant el PSOE com el PP, pilars bàsics de l’organització de l’espoli colonial del nostre poble, ens expliquen les bondats d’aquesta unitat. Ja han intervengut en aquestes illes, una mica quan els altres ja havien fet la feina grossa, però ens asseguren que és indispensable tenir-ne una unitat aquí. De moment només n’hi ha a Espanya, amb l’excepció de Bétera, on també hi ha un manicomi. Tenen una pàgina web monolingüe i un destacament en un poblet de Lleó, a la façana: “Como leones a la emergència. Para servir”. Els hem de menester?
