El Manacor ha aconseguit aquella solvència dels grans equips que fins i tot quan troben un rival que planta cara i que juga amb ofici, sap resoldre els partits amb pegada i contundència. L’efectivitat davant porta i el joc seriós i ordenat d’un equip amb caràcter són la marca d’aquest Manacor que cada setmana fa història.
Els manacorins sortiren d’inici amb Dols a la porteria, i Marín, Ballester, Vecina, Albert, Marí, Capellà, Alarcón, Sito Riera, Nico Rubio i David Riera com a jugadors de Camp. L’Inter Eivissa va ser un rival molt digne tot i trobar-se amb un gol en contra ja en el minut 2, obra d’un Marco Alarcón que continua en estat de gràcia. Aguantaren bé les envestides els pitiüsos durant tota la primera part, però se n’anaren amb dos gols en contra al descans, després que Rubio tornàs a veure part cinc minuts abans de la mitja part.
Semblava que tot havia d’estar resolt, però els manacorins es trobaren amb un gol a mitjan segona part que tornava a permetre als eivissencs d’entrar en el partit. Va ser, però, un miratge. Primer Pedro Miguel i després Lluís Ballester arrodonirien el resultat per als de Miquel Aguado. El manacor acumula tretze partits mostrant un nivell excel·lent i ja tenen plaça de lligueta pràcticament a la butxaca. Una altra cosa serà el campionat… que no serà senzill, perquè el Mallorca B no afluixa en la persecució. Aquesta setmana han derrotat el Felanitx per la mínima en Es Torrentó i continuen a dos punts dels manacorins. El filial mallorquinista és, ara per ara, l’únic equip que és capaç de seguir el ritme infernal que han imposat els manacorins.
La setmana que ve, els d’Aguado tenen una visita exigent al camp del Formentera, onzè classificat, mentre que el Mallorca B rep també un equip de mitjan taula, el Binissalem.
