Més musicals som millors, això opinen els exalumnes de l’Escola de Música

“Una societat amb una intel·ligència emocional forta es converteix en una societat millor”

Lau Puig (Manacor, 1997) està a punt d’acabar els estudis superiors de música i interpretació en especialitat de trombó. Va ser alumne de l’Escola de Música durant molts d’anys, tants, que ha de demanar als seus pares a quina edat l’hi apuntaren: “Tenia devers cinc anys quan m’apuntaren a iniciació. Allà ens feren una mostra d’instruments i jo vaig triar la percussió”. I va ser de percussió que va continuar els seus estudis musicals fins a quart de grau mitjà. A partir del 2011, però, li demanaren si li faria ganes de tocar el trombó amb la Banda de Música. “Jo no sabia gairebé ni què era un trombó, però m’hi vaig apuntar, em va agradar i ha estat així que després hi he continuat els estudis superiors i la carrera”.

Puig reconeix que l’escola, en tots aquests anys, “ha canviat molt. Quan hi vaig començar ni tan sols tenia un edifici propi com ara. De fet, les classes de llenguatge les fèiem a les cotxeres, i per a les de percussió anàvem al molí d’en Polit. Amb la nova escola varen començar a venir més músics i més gent i ja va ser una altra cosa”. Lau Puig, però, passa pena: “Ara ja comença a quedar petita… meam si en fan una altra de més grossa”.

Puig encara no ha acabat la carrera però ja ha tengut ofertes de feines d’interpretació a cada concert i diu content que “ja faig classes a les escoles de música de Cala d’Or i de Porto Cristo. De feina ja en començam a fer”. De totes maneres, està ben clar que tot d’una que tengui la carrera acabada es podrà presentar “a orquestres simfòniques, bandes de música, oposicions…”

Per a aquest trombonista, “la música és l’art sonor. I l’important, més que la música, és l’art. L’art és el llenguatge que tenim els éssers humans per transmetre emocions, sentiments i actituds. Aquestes tres coses en paraules tenen nom, però les paraules no cobreixen la realitat d’aquests conceptes. L’art és la manera que hem trobat els humans per aconseguir transmetre aquestes coses”. I continua: “La música té una particularitat que la fa diferent de la resta d’arts, que és el temps. És un art temporal: comença i acaba. Et narra un discurs de sensacions i emocions que decideix l’autor”. Per a Lau Puig, “una societat amb una intel·ligència emocional forta es converteix en una societat millor, perquè esdevé una societat pacífica, amb ganes d’avançar i de fer-ho plegats”.

“La Banda Infantil i la Banda Jove són molt beneficioses per als músics joves”

Vicky Rufete (Manacor, 1999) ha passat en diferents etapes per l’Escola de Música de Manacor. Hi va començar amb sis anys, “quan em vaig apuntar a classes de dansa contemporània”. Als deu anys hi va començar classes de piano i fora de l’escola va aprendre de tocar el clarinet. El 2011 va entrar a formar part de la banda de música, on va estar-hi fins que se’n va anar a estudiar fora de Mallorca. Ara, una vegada tornada, ja hi torna ser.
Explica que les coses han canviat molt: “Ara hi ha estudis reglats fins a 6è de grau professional i quan jo hi estudiava només hi havia fins a 4t i els exàmens s’havien de fer a Palma. També desde llavors l’escola de música ha passat a ser conservatori per aquest motiu. També ara els infants desde ben petits tenen l’opció de formar part de la Banda Infantil i la Banda Jove que tenen pocs anys de vida i crec que són molt beneficioses per als músics joves”.
Rufete diu que “ Sent que tota la meva vida vull tenir vinculació amb la música ja que per jo és del que més m’ompl desde ben petita i cantar, ballar i tocar en conjunt me fa molt feliç. No vull fer estudis superiors perquè no consider que tengui el nivell per fer-los i perquè vull dedicar la meva vida professional a altres camps de coneixement. Veig la música com una gran afició a la que vull dedicar molt del meu temps de lleure i també procuraré oncorporar-ho a la meva tasca professional (que serà en el camp de l’educació infantil) tot el que pugui.” i acaba dient que “crec que la música ens aporta moltíssims benefícis. Sent que la música és l’idioma universal que tots els humans compartim. Els humans han cantat i han fet música desde que exitim i ho feim pel pur plaer de escoltar-la i compartir. Molts músics al llarg de la història han volgut fer canvis en la història i les persones amb la música. Per mí la música és la manera que els humans tenim per expressar moltíssims sentiments i emocions que no sabem dir amb paraules així com poder aprendre i sentir coses que només la música ens fa sentir. Amb això hem referesc a tot tipus de música, desde la música per infants, les balades pop, el heavy metal, la música clàssica o la música que escoltam només per ballar i pasar-ho bé”.