skip to Main Content

Professors de l’Escola de música contents per la seva modernització i preocupats per les infraestructures

“El local ens comença a quedar petit”

Antònia Bassa (Manacor, 1982) té estudis superiors de música i interpretació en l’especialitat de flauta travessera i a més també és graduada en magisteri musical. Està vinculada a l’Escola de Música des que tenia vuit anys. La seva primera professora va ser Maria Àngela Riera. Bassa recorda que quan ella va començar “l’escola encara no era reglada, de manera que havíem d’anar a fer les proves al Conservatori. Jo, per exemple, vaig anar a fer la prova d’accés al Conservatori de Palma quan feia 2n de batxilelrat”. Bassa va començar amb l’instrument de la flauta travessera i no l’ha deixat mai. De fet, ara és professora a l’escola des de fa més de deu anys amb l’instrument de la seva vida. A més, en aquests moments també és professora des de fa quatre anys de la banda jove.

Tot i que hi ha professors que estan a jornada completa a l’escola, aquest no és el cas d’Antònia Bassa. “Hi vaig començar a fer feina a temps parcial, complementant les meves hores amb altres escoles de música. En aquests moments, però, és un complement més, perquè faig classes els dematins a un centre educatiu”.

Segons Antònia Bassa, “els beneficis dels estudis musicals es veuen més a llarg termini” i explica que “a banda de les capacitats corporals que hi desenvolupam, els estudiants de música aprenen a treballar els valors de compromís, de responsabilitat, constància, organització, superació personal…”, mentre que socialment creu que “obre moltes portes, perquè coneixes moltes persones que fan el mateix que tu, i a més aprens a fer feina en grup, a escoltar els altres…”.

Antònia Bassa recorda que quan ella va començar a anar a l’escola, el nombre d’alumnes “era la meitat dels que hi ha ara, i això s’ha de valorar molt positivament, tot i que també ens preocupa, perquè veim que el local actual ens comença a quedar petit”.

“L’Escola de Música s’ha modernitzat molt i ha suposat una empenta important la conversió en conservatori”

Miquel Santandreu (Manacor, 1995) és llicenciat en el grau superior en interpretació musical en l’especialitat de fagot. Des de fa quatre anys, és professor de fagot de l’Escola de Música de Manacor. Durant un temps va ser també el director de la Banda Infantil, càrrec que ara ja no ocupa. “Aquesta és una de les cinc feines que tenc”, diu Santandreu, que reconeix que “no podria viure d’aquesta feina a l’escola”, un fet que també matisa dient que “el fagot no és un instrument que tengui molta de demanda, per ventura si fes piano tendria molts més alumnes, també”.

Santandreu està vinculat a l’Escola de Música des que tenia cinc anys: “Ha canviat moltíssim, i moltíssim cap a millor, perquè hi ha hagut un procés de modernització i sobretot per l’empenta que va suposar la conversió de l’escola en un conservatori”. En aquest sentit, Santandreu explica que “el fet que l’alumnat es pugui examinar a Manacor ho ha facilitat molt tot, perquè era complicat estudiar i preparar-te per després examinar-te amb uns altres professors, a un altre centre i a una altra ciutat”.

Per a Miquel Santandreu la música és “un element important, també per a la gent que té una curiositat musical que no té per què ser professional” i afegeix que “una persona que estudia música pot desenvolupar una sensibilitat diferent, i com a societat crec que el fet que la gent tengui una educació musical li dona un criteri a l’hora de poder veure espectacles amb una òptica crítica, igual que escoltar qualsevol casta de música”.

Back To Top
Search