Laura Parera (Manacor, 1990) i Emmi Finnozi (Salto, 1984) formen part d’Embat, el nou partit polític recentment presentat a Manacor. Amb elles parlam de les qüestions que més les preocupen, de l’actual gestió del govern municipal i del futur electoral de cara a les eleccions de 2027.
Com sorgeix Embat? Quan decidiu fer la passa d’associació a partit polític?
Emmi Finnozi: Tant na Laura com jo som incorporacions relativament recents a Embat, però abans que nosaltres entràssim ja s’havien fet trobades i converses de gent que vol canviar coses, però que són conscients que totes soles no ho podem fer. Hi ha tot un conjunt de gent amb ganes de fer poble, de fer associacionisme, de teixir vincles i donar una altra mirada a la política actual. Ens plantejam reptes i canvis que es poden dur a terme.
Laura Parera: Les persones com a individus no podem dur a terme tots els canvis que volem i tenim clar que en comunitat som més fortes. Tenim inquietuds compartides i ganes d’incidir en tot això que creim que s’ha de canviar en el nostre municipi.
Molta d’aquesta feina que mencionau l’heu anat fent des d’entitats i associacions i de fet Embat va néixer com organització política però no com a partit. Què us du a fer la passa cap a la política institucional?
LP: No va ser una decisió gens fàcil, varen ser mesos de debats i xerrades… Es va decidir fer la passa perquè creim que és una manera d’arribar a més gent, ser escoltats i incidir més.
EM: Ens vàrem fer un plantejament perquè nosaltres fèiem propostes, però teníem la sensació que no s’acabaven d’escoltar. Volíem canviar coses, però no teníem la capacitat d’incidència. Des d’una associació tu pots proposar, pots crear consciència, però realment pots canviar el teu entorn proper… Volem que la gent del carrer pugui ser escoltada. Els polítics, en general, els costa molt arribar i escoltar a la gent. Crec que nosaltres sí que feim aquesta feina. Posar un peu dins la institució, afavoreix aquest canvi que nosaltres volem fer en la política.
En una entrevista el batle digué al Cent per Cent que amb aquest canvi, Embat s’hauria d’adaptar a la institució i les seves dinàmiques…
LP: Embat ja està acostumat a la vida política. Presentam instàncies, seguim els terminis establerts, coneixem la normativa… Queda clar que després entres si entres a l’Ajuntament has de tenir en compte el funcionament intern ii les normatives, però Embat no s’ha botat mai la llei ni fa comptes fer-ho. Tenim clar que no volem perdre aquest esperit de fer feina col·lectivament ni deixar d’estar en contacte amb el carrer. Si entram a l’Ajuntament no volem perdre l’acció al carrer.
EF: Nosaltres ens prenem aquesta nova etapa amb molta il·lusió i amb ganes de fer feina. No entenem massa bé què vol dir amb això de les dinàmiques de la institució. Si es refereix al que passa als plens, que la gent s’insulta i es xerra malament sense cercar acords ni fer propostes… Aquestes són unes dinàmiques que Embat no vol seguir. Els plens han de servir per fer propostes i per crear un Manacor millor, per debatre no per insultar ni escarnir els oponents polítics.
Crec que es referia a la burocràcia, a les decisions que no depenen directament de la institució i requereixen passes supramunicipals com també a la manca de personal per tirar endavant els projectes polítics.
EF: Tenim gent a Embat que fa feina a la institució i que coneix perfectament els funcionaments interns. A més, de burocràcia n’hi ha per tot. Si tu fas feina, punys, cerques i te mous, les coses surten. No entrarem per seure, per seure ens quedam a casa nostra.
LP: Entenem que hi ha burocràcia i tempos establerts, però ens estam formant precisament per intentar anticipar-nos a aquests tempos sempre que sigui possible.
A la presentació diguéreu que us presentàveu perquè Manacor necessita una altra manera de fer política. A més del que heu comentat, com explicau aquesta altra manera?
EF: Quan tu escoltes un polític, sents un programa. Xerra del que vol aportar a la societat, però passen els anys i les promeses són les mateixes i no canvien res. La feina que feim nosaltres, la feim escoltant la gent. Tothom sap que s’han d’arreglar els carrers, s’han de fer nets i s’han de tapar els forats. Això no s’hauria ni de proposar, s’hauria de simplement fer. La nostra feina parteix d’una altra base: volem cohesió, integració i donar prioritat a les necessitats que la gent del carrer té. Escoltant, cercant informació i fent-ho possible.
LP: No volem donar promeses buides, la gent està farta de promeses electorals. Passen els anys i, tanmateix, continuam igual. Volem fer feina en propostes reals, formant-nos sobre tot allò que desconeixem i sense vendre fum.
Quantes persones formau part d’Embat actualment i com us organitzau?
EF: Activament en formam part una trentena de persones. Feim trobades cada quinze dies i una trobada general mensual. El funcionament és assembleari: ens trobam, plantejam els punts I prenem decisions.
LP: Per ser més eficients ens hem organitzat en diferents comissions: n’hi ha d’organització, d’agitació, de comunicació… A més tenim 6 o 7 grups de treballs repartits per temàtiques: habitatge, cohesió social, medi ambient… I a mesura que van sorgint inquietuds, formam grups nous per poder-nos formar sobre el tema i poder arribar als objectius que creim que són necessaris. Per exemple, la darrera taula rodona que vàrem muntar, de cultura, volia intentar reflexionar i respondre perquè Manacor té tanta cultura i tants artistes, però no acaba de partir, no hi ha un pla de feina institucional ni objectius…
EF: Un altre tema, per exemple. La majoria de nosaltres som de Manacor poble, però ens hem posat en contacte amb diferents persones i col·lectius de la zona costanera, de s’Illot, de Cales… Per poder conèixer la seva realitat, les seves necessitats i els problemes del dia a dia i què podem fer per modificar la situació. Així mateix, també ens hem reunit amb la delegada encarregada, Núria Hinojosa, per saber en quin punt està la institució. La nostra intenció no és trepitjar la feina de ningú sinó fer feina damunt el que ja està fet, si està ben fet.
Creis que Embat pot ser percebut com un element de divisió de l’esquerra, justament ara que vivim una situació d’ascens de la dreta i l’extrema dreta?
EF: Més que una divisió de l’esquerra és una empenta per fer més feina. Nosaltres hem presentat propostes i arran d’aquestes propostes, hi ha hagut departaments que s’han posat a fer feina. Hem xerrat amb gent i arran d’aquestes converses han sorgit també iniciatives institucionals… Creim que és un impuls, més que una separació. Nosaltres no venim a dividir l’esquerra: volem que la gent que s’autopercep i s’autoanomena d’esquerres faci feina com també ho poden fer totes aquelles persones que no siguin d’esquerres.
LP: Els partits de dreta i d’extremadreta moltes vegades sorgeixen perquè la gent es desconnecta de la vida política. Embat ve a sumar i a intentar reconnectar amb la gent que realment vol polítiques d’esquerra i està desencantada amb la feina feta fins ara i les promeses que no s’han complit. Nosaltres no volem rapinyar vots d’una banda o altra, volem que l’esquerra faci feina pel poble.
Una de les línies de feina que heu encetat és la cohesió social i l’antiracisme. Quines actuacions creis que s’han de dur a terme a Manacor en aquest sentit?
LP: Des d’Embat creim que tant la cohesió social com l’antiracisme no només s’han de quedar en declaracions d’intencions sinó que s’ha d’integrar des de la transversalitat, des de la base i el carrer. A més, pensam que les institucions s’han de transformar per convertir-se en agents antiracistes i especialment a Manacor, que gaudim de riquesa i multiculturalitat.
EF: Vàrem presentar deu punts per a la cohesió social i un era lluitar contra el racisme institucional. Per exemple, quan arriba una persona nouvinguda a Manacor i va a l’Ajuntament li posen mil pegues sense sentit per empadronar-se. Això és racisme i amb això s’ha d’acabar.
LP: També és important redactar un pla de migracions i interculturalitat a Manacor i s’ha de fer feina en coordinació amb els centres educatius. Actualment, es fan propostes, però no és suficient: la cohesió no parteix de repartir aquí tres, allà tres i allà deçà tres més. S’ha de fer una feina integradora amb els centres i amb les famílies. Les escoles han de tenir eines i personal i l’Ajuntament pot incidir en això: pot establir plans clars i mesures cohesionadores.
EF: Crec que no fa tant, quan jo vaig arribar, l’Ajuntament ja tenia uns plans d’acollida per a les persones nouvingudes com jo ho vaig ser en aquell moment. L’Ajuntament tenia tota una sèrie de mesures establertes per a l’acollida. L’Ajuntament pot posar recursos on realment es necessiten: la integració és una prioritat. No pot ser que la gent no vulgui trepitjar la plaça Ramon Llull perquè hi ha persones d’altres cultures que juguen aquí.
LP: De fet, aquest pla existeix, però s’ha de posar en pràctica. A més s’ha de facilitar l’ús del català com una eina de cohesió social no segregadora.
EF: Actualment, deim que s’ha de xerrar en català, però les facilitats són poques. Quan jo vaig arribar hi havia classes de mallorquí a les nou del vespre i el primer que va fer la comunitat uruguaiana que va arribar amb jo va ser aprendre l’idioma, per voluntat d’integrar-nos. És ver que Manacor ha crescut moltíssim i tot està més massificat, però si tu vols cercar una classe de català, hi has d’anar a les 9 del matí o a les 7 de l’horabaixa. Si una persona fa feina, per exemple en hoteleria, com ho fa? Quan hi pot anar? El català s’ha d’utilitzar com a eina d’integració perquè això pot servir a molta gent per després anar a un concert, una obra de teatre, a la presentació d’un llibre… S’ha de fer feina per facilitar aquest aprenentatge perquè la realitat d’una persona nouvinguda és molt diferent.
LP: També és important integrar la perspectiva de gènere en el tractament i l’acollida de les dones migrants que sovint pateixen una doble discriminació en aquest sentit i també combatre els discursos d’odi. Per exemple, no es pot permetre que mitjans de comunicació promoguin aquests discursos i comptin amb finançament públic. Així mateix, també creim que s’ha de fomentar que les persones migrants participin en la vida pública i la política de Manacor.
A més, una de les grans preocupacions d’Embat és el problema d’accés a l’habitatge, però en l’àmbit municipal hi ha poc marge de maniobra… Quines són les vostres propostes?
EF: Vàrem fer feina més d’un any per presentar una sèrie de propostes i creim que tot el que vàrem proposar es pot dur a terme en l’àmbit municipal per part de la institució. Es pot fer un registre d’habitatges buits, preparar i rehabilitar aquests habitatges, fer taules de mediació entre llogaters i arrendataris perquè no hi hagi por de llogar i que l’Ajuntament sigui com un garant per als arrendataris. Així mateix, també pots aplicar mesures fiscals i apujar impostos a totes aquelles persones que facin lloguer vacacional en lloc d’un altre tipus de lloguer…
LP: I també pots fer al contrari: oferir avantatges fiscals a totes aquelles persones que afavoreixin les rendes més socials i els lloguers assequibles… De les nostres propostes l’Ajuntament va agafar la de declarar Manacor com a Zona Tensionada i estam agraïts, però només fer aquesta proposta, sense tota la resta, no té molt de sentit.
Quines altres línies de feina heu encetat? Quines seran les prioritats del vostre grup si Embat entra a l’Ajuntament?
EF: No volem fer promeses buides i dir-te allò de “quan entrem a l’Ajuntament el primer que farem serà això o allò”. Estam fent feina i encara no hem fet propostes concretes. Hi ha molts punts en els quals prestar atenció i que aviat anirem concretant. De moment hem fet feina en eixos com cultura, medi ambient, una part animalista, el turisme, infància…
LP: L’habitatge i la cohesió social varen ser els primers eixos que vàrem obrir, però n’hem anat obrint d’altres a mesura que hem sentit la necessitat de fer-ho. La metodologia és obrir grups de treball segons anam avançant i també volem entrar en contacte amb els barris i les seves associacions per poder analitzar com estan, fer actes i trobades per donar-nos a conèixer i saber de les problemàtiques que els preocupen.
El vostre naixement conviu amb el d’un altre nou partit, també descontent amb les polítiques municipals. Què en pensau de Coalició per Mallorca?
EF: En l’àmbit personal, hi ha persones en aquest partit que vaig conèixer fa molts anys, durant el 15M, que tenien una mirada crítica i constructiva i que podien aportar molt a la societat. No sé què els ha passat, no ho tenc massa clar ni entenc tampoc el descontentament del qual xerren. Molts d’ells ja varen estar a les institucions: per exemple, Joan Lladó va poder tenir una veu, va poder fer canvis quan va ser el moment, però va decidir fer-se hoteler. Amb què està descontent? Amb tot el que ha deixat de fer durant aquests anys? Com Embat creim que els partits polítics han de ser votats perquè ofereixen respostes coherents i treballades en relació amb les demandes de la gent i en aquest sentit, els discursos d’odi i racistes només generen divisió social. Prendre aquest tipus de discursos per fer política és com un buit argumental, no té base lògica… El que fan és intentar apropar gent per guanyar vots, però no veiem contingut més enllà de parlar d’unes subvencions que no sabem d’on es treuen. Si no ens plantejam odiar un autònom o un petit empresari, pel fet de ser petit, per què ens hem de plantejar d’odiar aquella persona que tenim davant perquè ha nascut a un altre lloc? Mentre xerram d’això no parlam del gran hoteler o de la macrogranja, del sistema global ni del model turístic que ens ofega i que explota les persones i el territori.
Ja teniu clar qui serà la candidata? Us heu marcat una data límit per anunciar-ho?
EF: De moment no tenim candidat perquè a Embat no funcionam amb personalismes. Si et fixes en la resta de partits polítics, la majoria d’ells han presentat una cara visible, un número 1. Nosaltres som una assemblea i volem continuar fent feina així. Encara que entrin persones d’Embat a l’Ajuntament, la nostra idea és mantenir aquesta dinàmica… Sigui com sigui, la persona que ens representi serà la veu de tota l’assemblea i tendrà el suport de la feina feta per prendre les decisions. Fa temps que feim feina per això, per tenir aquesta base i encara ens queda un any per continuar fent-ho.
